L’exèrcit espanyol renova les seves xarxes de telecomunicacions
Qui no és optimista és perquè no vol. I sinó, que li diguin a tots els mitjans de comunicació que avui es feien ressó del revolucionari canvi en les telecomunicacions de l’exèrcit espanyol:
El Ejército jubila a las últimas 300 palomas mensajeras “alistadas”
En una impressionant mostra de modernitat pròpia del S.XXI, l’exèrcit prescindeix dels últims coloms missatgers. Sembla que han descobert la telefonia mòbil, Internet i les comunicacions via satèl·lit.
Ara, per fi, les associacions columbofíliques (que no és cap parafilia, malpensats…) ja no depenen del Ministeri de Defensa, tot i que ja sigui per nostàlgia o perquè sempre serem una república bananera, els “palomos” encara no deixen les armes doncs l’exèrcit encara conserva potestat per a reclamar els seus serveis.
I un altre dia ja parlarem de perquè en llegir la notícia m’he fet la imatge mental d’uns pobres coloms més vells que matusalem disfrutant d’una merescuda jubilació en un colomar ple de pols…
La cançó de la setmana: Common People
Pulp encara no havia fet acte de presència per aquí i calia posar-hi remei:
“Common People” ha acabat converint-se en un himne, catapultant a aquesta banda britànica a la posteritat, així que segurament tampoc serà l’últim cop que els sentim per aquí.
I un altre dia ja parlarem de la gran versió que n’ha fet Manel…
La cançó de la setmana: Underdog
Si ja fa força temps que no hi ha activitat per aquí, encara en fa més que no gaudim d’una bona cançó:
Una de les revelacions del 2009, Kasabian, no podia faltar aqui, sobretot ara que comencen a sonar cada cop més fort en l’escena musical.
Prometo que no decaurà!
I un altre dia ja parlarem de la punyetera mania de youtube de no permetre encastar els vídeos…
El gris combina amb tot
Després de bolcar rius de demagògia i declaracions políticament correctes després de que es conegués la intenció de l’ajuntament de Vic de vetar el padró a estrangers no regularitzats (a.k.a. “sense papers”), aquesta setmana encara ens depararà un espectacle més dantesc.
Per si encara faltava llenya al foc, l’il·lustríssim cognom Roca i Junyent ha fet acte de presència, encara que només sigui com a bufet d’advocats, per a recordar al govern de l’estat que el que vol fer Vic és legal. Per als desmemoriats, no cal anar gaire enrere, va ser aquest Novembre quan es van aprovar les modificacions a la llei d’estrangeria que permetrien tal situació, com apuntaven les ONG mesos abans.
Tanmateix, la política té aquests girs inesperats que permeten tancar una situació tan complicada com aquesta com si no hagués passat res, i ja comencem a veure la llum al final del túnel tot escoltant les declaracions d’ahir de les respectives seus centrals dels partits. Ningú està disposat a mullar-se, encara menys algú que diu ser d’esquerres, així que ni per tu ni per mi, total, no serà el primer cop que canvio el discurs, encara que sigui per passar de la xenofòbia a la demagògia al pensament més progressista tolerant. Mentre els de Vic segueixen encapçalant una croada poc defensable dins el marc del “som molt guays i políticament correctes”, els partits tancaran files i forçaran que mesures com aquesta no prosperin, que cal sortir ben guapos a la foto electoral.
El millor de tot és que de tal manera, en un any d’eleccions, aconsegueixen apropar-se als extrems de la paleta cromàtica política, quedant-se en un to intermedi, que ja se sap que el gris combina amb tot.
I un altre dia ja parlarem de si el to intermedi és el gris o més aviat un marró llefiscós…
Papers per a tots?
A Vic han decidit tancar l’aixeta del padró i requerir el permís de residència a qualsevol ciutadà que es vulgui empadronar en aquella ciutat. Segur que ho has sentit o llegit, així que abans que continui, per un segon ens apuntem al carro de la demagògia que corre pels telenotícies i els diaris i els titllem de xenòfobs per amunt. Ja? Ok. Ara pensem en una població com Vic, que òbviament no és com Barcelona i on el percentatge de població immigrant gairebé supera el 50%. Problemes socials i prejudicis a part, podem començar a entreveure un problema greu en la sostenibilitat d’una ciutat que empadrona a qui vulgui, tingui o no papers.
El sistema actual requereix que per a contractar a algú és necessari un permís de residència i de treball, però per a accedir a la majoria d’ajudes d’habitatge o escolars, per exemple, només es requereix padró. Si ens posem catastròfics, una població on el 50% de la població sigui immigrant sense permís de residència però es trobi empadronada és el mateix que una població on només tributa el 50% de la ciutadania però el 100% té dret a beneficis socials. I òbviament no anirem a deixar sense escola ni hospitals a ningú, vingui d’on vingui, perque això sí que seria racista, xenòfob i moltes coses més, no?
Endavant, padró per a tothom, tributin o no, siguem els més guays del planeta, però si jo tributo, què menys que exigir que tothom (sense importar d’on vingui) que vulgui accedir a serveis públics tributi, no? Perquè no es permet la obtenció del padró o l’accés als ajuts públics en base a si es tributa o no?
La línia entre la discriminació positiva i la negativa és tan fina que hi haurà que pensarà que em quedo curt i n’hi haurà d’altres que em diràn que sóc un xenòfob, un racista, un separatista i altres paraules lletges que acaben en -ista, però tinc ben clar que es vingui d’on es vingui, aquest país el fem entre tots, així que a tots i cadascú de nosaltres ens toca posar de la nostra part, ja que només d’aquesta manera podrem gaudir dels beneficis de la societat del benestar.
I un altre dia ja parlarem de la demagògia de la discriminació positiva…
Un any especial
Tot i que el blog també necessitava unes vacances nadalenques i ha patit una aturada espiritual necessària, no podia sinó tancar un any, si més no, particular.
Enguany hem vist com sota un sostre anomenat crisi els més rics s’enriquien encara més a costa dels demés, que cada cop som més pobres. Hem assistit a l’espectacle més nauseabund que la política ens ha brindat en molt de temps, de la mà de la corrupció, mentre que la societat civil es feia la ofesa, o com els agrada dir, desafeccionada. Sembla que la desafecció, però, no existeix per a altres fenòmens del 2009, com el també nauseabund efecte Belen Esteban, la sobtada mort de Michael Jackson i la marea del FaceBook i la web social que cada cop arriba a més racons de l’hiperespai.
A casa nostra, com a petit país amb les seves particularitats, tot i que no ens hem escapat de les modes mainstream, incloent la corrupció, la societat civil ha demostrat un cop més estar a l’altura, manifestant-se amb força pel nostre estatut, ja sigui organitzant unes prometedores consultes per la independència o en forma d’un històric editorial conjunt.
Tanmateix, el 2009, segurament el recordaràs per haver conegut aquella o aquella altra persona que ha acabat sent tant especial, per haver donat un nou rumb a la teva vida, per haver canviat de feina, haver-te independitzat, pels èxits o pels fracassos, pels projectes iniciats o pels que finalment has tancat…
Independentment de la crisi, la corrupció, la Belen Esteban i la mort de Michael Jackson, tu faràs que el record d’aquest 2009 sigui especial, a la teva manera, i de ben segur, passi el que passi amb la crisi, el 2010 també ho serà.
I un altre dia ja parlarem de perquè no ens hem apuntat al carro de l’anàlisi de la dècada…
La cançó de la setmana: Sinnerman
Sembla mentida que mai hagi sortit per aquí aquesta cançó:
Tot i que d’aquesta fantàstica cançó de Nina Simone no tenim videoclip, a molts us sonarà per ser la BSO de “The Thomas Crown Affair”, àlies “El secreto de Thomas Crown”, en una escena esplèndida, en gran part, per aquesta cançó.
I tornant a la meva afició de trobar versions inverosímils d’una cançó, el mateix Bob Marley en va fer la seva a la seva particular manera:
I pel que em sembla, en els propers temps, la versió més recordada serà la que es va adaptar als nous temps gràcies a un rentat de cara dels grans èxits del segell Verve:
No us queixareu, avui n’hi ha per a tots els gustos!
I un altre dia ja parlarem de quina és la versió que més m’agrada…
La neutralitat de la xarxa
Suposo que ningú queda al marge de la polseguera que ha aixecat la disposició primera que el lobby format pel ministeri de cultura i les entitats de gestió de drets d’autor (SGAE, promusicae, etc….) han colat a la nova llei d’economia sostenible.
Ara com ara ens juguem que d’un dia per l’altre l’accés a determinats articles de la wikipedia estiguin bloquejats (aquells que per algun motiu no agradin al Sr. Ramoncín, per exemple), o que els resultats de les cerques de google siguin filtrats, sí, tal i com passa a països com la Xina, on la democràcia encara no ha fet acte de presència. Fort, no?¿
En realitat, aquesta estratagema només pretén permetre que les entitats de gestió de drets d’autor siguin jutge, fiscal i acusació, prenent el poder a l’estament judicial. D’aquesta manera, SGAE i promusicae podran tancar les webs que els jutges no han considerat il·legals.
Encara penses que no ens hi juguem gaire cosa? Si no és així, avui, a les 20h tens la oportunitat de fer sentir la teva opinió, pacíficament, a Plaça Sant Jaume, on es repartiran còpies del manifest i s’informarà a la gent sobre aquestes mesures.
I un altre dia ja parlarem de perquè mai s’aprovarà una llei així…
En defensa dels drets fonamentals a internet
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sosteniblede modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de lesllibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura através d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals icreadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, ideclarem que…
1. - Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels dretsfonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a lallibertat d’expressió.
2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sentcompetència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sensesentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -unorganisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir alsciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sectortecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament ide futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses,introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeixla creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològicss’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de contingutsde tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústriesculturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de laseva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitatsassociades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvislegislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nouentorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava enel control de les còpies de les obres i en Internet això no és possiblesense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviurealternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüinals nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades comineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferènciespolítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets modelsde negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxaa Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marcper al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara alfutur.
9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectualorientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovardesprés de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes lesparts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius queafecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest és de tots i ningú en particular. Si vols demostrar el teu suport i adherir-te al manifest, fes-lo córrer!
Benvinguts a El Que No Volen Veure!
 |
Gràcies per deixar-te caure per aquest racó de la blogosfera! Aquest és un blog personal d'un jove català. Aquí intento recollir les meves experiències, opinions |
| i tot allò que em vaig trobant a més a més de tot el que pugui sortir de la ment pertorbada d'un enginyer de telecomunicacions. Entreu, passeu i no dubteu en deixar els vostres comentaris! |
|
