Arxiu del blog WTF?!
Ridícul
No serà la primera vegada que parlo de la universitat, però tot i que a punt de deslliurar-me’n, encara dóna temes de conversa, doncs sembla que un fet tant normal com la presentació d’un projecte final de carrera gairebé requereix d’instàncies firmades des del més enllà.
Si no n’hi ha prou de pagar gairebé 250€ per tenir dret a defensar el teu projecte, tota la paperassa que comporta l’has de gestionar de manera presencial, cosa que vol dir que si treballes t’has de prendre un parell d’hores lliures (innocent…). El més sorprenent és que tot i la molèstia que suposa, les despeses de gestió tampoc és que siguin precisament barates (43€).
Tot i això, després de més de sis anys de convivència amb la burocràcia d’una Universitat Pública Coneguda un ja s’ha acostumat a un tracte preferent, però la “paperassa” que comporta el projecte ja ratlla el surrealisme:
- Portar els documents de l’estada a l’estranger a la secretaria de relacions internacionals (en horari de funcionari).
- Buscar un tutor per al projecte (depenent de la bondat del professor es tardarà més o menys).
- Presentar una sol·licitud de tribunal firmada pel teu tutor a la secretaria (de nou, horari de funcionari).
- Esperar 5 setmanes a que et responguin via correu postal ordinari (visca les telecomunicacions).
- Perseguir als components del tribunal per lliurar-los el projecte en mà (aquí, malhauradament, depens de l’horari del professor, que no deixa de ser un funcionari amb sort).
- Realitzar la matrícula a la secretaria (encara no han canviat els horaris…).
- Perseguir de nou a tots els components del tribunal per a que signin la sol·licitud de data i hora per a la defensa del projecte (tot sigui per una firmeta).
- Portar el document a secretaria (que per si no ho sabíeu fan horari de funcionari).
- Portar una còpia del document a l’administració de campus per a que em facilitin la sala i em donguin un nou document on consti.
- Perseguir al tutor per a que firmi, de nou, el document on consta, l’hora, la data i el lloc.
- Dur, finalment, aquest document firmat pel tutor a la secretaria, on de passada fas un cafè amb les teves noves amigues (llàstima que tinguin un horari tan apretat i ja deixis l’universitat).
L’ironia de tot el procés és que la matrícula caduca al final del quatrimestre i un cop fixada la data ja et pots afanyar a acabar la paperassa perquè el temps se’t tira a sobre. Jo, de moment, em trobo encallat en el punt de perseguir per segona vegada a tot el tribunal per una firmeta, tràmit que avui havia d’enllestir però després d’invertir-hi dues hores encara em falten dues firmes que espero aconseguir en horari “laboral” el dilluns.
Per als que us pregunteu si val la pena fer de funcionari, només us diré que l’horari de secretaria és de 10 a 14h i de 16 a 17:30h, excepte els divendres, que treballar per la tarda fa massa mandra (i ja posats acaben a les 13h). No sé vosaltres, però jo treballo de 9 a 19h cada dia.
I un altre dia ja parlarem de si arribo a presentar el dia 20…
Setmanes de 17 dies al Corte Inglés
No sé si els dies d’or compten per dos, però a mi no em surten els comptes
Del 4 al 20 d’abril…
I un altre dia ja parlarem de relativitat…
Millores en senyals de trànsit
O a Tarragona són de complexió més aviat baixeta o algú es va estalviar uns quants euros en la fabricació d’aquest semàfor
Vist a la Rambla Nova de Tarragona
I un altre dia ja parlarem de mobiliari urbà…
La versió més freak de la història
Mai havia sentit res com aquesta versió de Smoke on the Water (Deep Purple)
Per als amants del risc també existeix la versió de We Will Rock You.
Via Pixel y Dixel
I un altre dia ja parlarem de versions…
Universos paral·lels
Que El Mundo i El País no comparteixin el mateix pla polític ja és de tots conegut, però ara resulta que tampoc comparteixen la mateixa realitat.
La comparació entre la web de El Mundo i la de El País és digna d’un anàlisi científic.
Via Mi Mesa Cojea
I un altre dia ja parlarem de mentiders…
I’ts gonna be hot (Youtube ataca de nou)
Si no en vam tenir prou amb el Dramatic Chipmunk, Youtube ataca de nou amb uns altres 9 segons memorables:
- Pretty much everywere, it’s gonna be hot (gran previsió)
- Then I don’t need a jacket!
- Heee Hee Heeee Heeee
- Thanks Arthur
Si la previsió ja és delirant (de per sé) no m’acabo d’imaginar com va la resta del programa.
I un altre dia ja parlarem de moments televisius…
Oferta vàlida només per a viatgers en el temps
Suculentes ofertes… per a gent molt especial
Vist a l’H&M de l’Hospitalet (on sembla que els teclats no ténen accents oberts i pateixen una distorsió espai-temporal)
I un altre dia ja parlarem d’ofertes…
l’esglèsia catòlica es declara la pecadora més gran de la història
Aquesta setmana descobríem que per art de màgia (o per obra divina) eren doblats els pecats que un catòlic pot arribar a cometre. La situació ja és prou surrealista presentada d’aquesta manera, però crec que molts de nosaltres ens hem parat a pensar en un dels nous pecats: L’acumulació de riqueses.
Qualsevol persona que hagi estat al vaticà ràpidament arribarà a la mateixa conclusió: l’esglèsia catòlica és la pecadora més gran de la història, i amb diferència. El millor del cas és que han estat ells mateixos que indirectament s’hi proclamen.
I un altre dia ja parlarem del pastafarisme…
De debò
En el segundo debate electoral entre los candidatos a la presidencia, el líder del Partido Popular, Mariano Rajoy, nos descubrió que la guerra de Irak contaba con el apoyo de la ONU y añadió que Zapatero apoyó dicha guerra.
Os juro por Dios que lo dijo.
Una nova perla de Mi Mesa Cojea
I un altre dia ja parlarem de perquè aquesta entrada es troba a la categoria WTF?
Troba-ho ràpidament
Troba ràpidament el que cerques amb la cerca per paraules clau. No ho trobes? Prova amb els enllaços de dessota.
