El Que No Volen Veure

A diferència del que passa amb “almóndiga” y “albóndiga“, intercanviar una m i una b a les paraules milions i bilions té efectes més desastrosos, i sinó que els ho diguin als informatius que s’omplen la boca de bilions i milions de dòlars i euros destinats a reflotar l’economia mundial mentre els la pela la bestiesa de zeros que s’estan menjant o afegint.

Com no podia ser d’altra manera, salvant les generalitzacions, els anglosaxons i els europeus (és a dir, els que fan servir sistemes arcaics de mesura i els que utilitzem el sistema mètric decimal), tenim un concepte diferent del que és un bilió. Amb els milions ja ens posem més d’acord, i aquí el consens general és que un milió és un 1 seguit de 6 zeros (àlies 10⁶), però… ai! la cosa ja és més complicada amb els bilions.

Si creuem l’atlàntic, un bilió és estrictament mil milions, és a dir, un 1 seguit de 9 zeros (a.k.a 10⁹), és a dir, que en termes econòmics, les xifres als EUA s’enfilen amb relativa facilitat cap al bilions (amb B). En canvi, si ens quedem a casa, un bilió és un monstre d’un milió de milions, és a dir un 1 seguit de la barbaritat de 12 zeros (o altrament dit 10¹² que no per estar en notació científica fa menys por), i pel nostre bé, espero que les xifres de deute econòmic a europa no arribin al bilió d’euros (o emigro als EUA).

El problema és quan sentim els nostres rigurosos mitjans de comunicació barrejant alegrement milions, milers de milions i bilions sense tenir en compte d’on han tret les fonts ni de quants zeros se’ls han colat pel camí. Realment no aporten cap tipus d’informació, tot al contrari, però de fet, tant fa de si parlen de milions, de bilions, de milions de bilions o de googols, total, el que compta és donar una xifra enorme i que la rigurositat que tant exigeixen en altres temes es quedi a casa.

I un altre dia ja parlarem de xifres astronòmiques…

Ja feia temps que no participava al programa Que… de Què? a les matinades de Catalunya Ràdio, però ahir, i de manera imprevista, vaig tornar a entrar en directe després de l’informatiu de les 5. Tot i que la última vegada no va ser possible aconseguir el fragment del programa, aquest cop sí ha estat possible i com sempre, aquí el teniu puntualment.

La notícia de la deslocalització de Nokia, que geogràficament em cau molt a la vora, va ser el tema principal, però com sempre vam divagar per múltiples facetes del dia a dia a alemanya.

I un altre dia ja parlarem de notícies…

Com ja comentàvem ahir, aquesta matinada he tornat a participar al programa Què..de Què? conduït per en Joan Bosch, i com ha va sent habitual, aquí en tenim el fragment

Avui ha estat la línia telefònica la que ens l’ha jugada però cal dir que cada cop anem millor.

I un altre dia ja parlarem de connexions…

Ironies de la vida, quan menys t’ho esperes, la sessió aleatòria de iTunes va i et regala amb això:

Cada cop que escolto aquest reportatge que vam fer el David i jo del concert d’Andrés Calamaro pel Podries Viure Sense Música? de Ràdio ART encara se’m posen els pèls de punta (i no només per lo novatos que som en el món de la ràdio…).

He de reconèixer que mai m’ho havia passat tan bé a la UPC com quan fèiem aquell programa i volia dedicar-li aquest post al David, com a gran culpable d’aquelles estones de ràdio i concerts.

Per quan una tercera temporada? (s’accepten ofertes pel salt a la FM; Per demanar que no quedi!)

I un altre dia ja parlarem del Podries…

Com ja va sent costum cada dues setmanes, aquesta matinada participaré de nou al programa Què…de Què? de Catalunya Ràdio, a les 5.

Avui, a part de repassar l’actualitat, parlarem del mercat de nadal d’Aachen, i com sempre, demà penjaré el fragment per a escarni públic.

I un altre dia ja parlarem d’això de llevar-me a les 5…

De nou, i com sempre gràcies a en Jordi, puc penjar al fragment del programa Què…de Què? de Catalunya Ràdio en que he participat aquesta nit a les 5 de la matinada.

I com sempre s’escapa alguna pífia (aviam qui té les orelles ben obertes). Un dia d’aquests sortiré a l’APM.

I un altre dia ja parlarem de pífies…

Com ja ve sent costum, aquesta matinada torno a participar al programa Què…de Què? de Catalunya Ràdio.

Espero que aquest cop pugui postejar el fragment demà. Fa dues setmanes, misteriosament, va desaparèixer el fitxer d’àudio de la mateixa web de Catalunya Ràdio. Creuarem els dits.

I un altre dia ja parlarem de ràdio…

Com ja va sent costum cada dues setmanes, aquesta matinada tornaré a participar al programa Què…de Què de Catalunya Ràdio, que avui presenta Àlex Solà coincidint amb la festivitat de dijous.

Com sempre, trobareu el fragment properament al blog.

I un altre dia ja parlarem de quan torno a la ràdio…

De nou, gràcies al Jordi puc penjar el fragment del programa Què…de Què? de Catalunya Ràdio en el que he participat a les 5 de la matinada. Aquesta segona vegada hem parlat més de l’actualitat d’aquí.

Mira que no saber que el 3 d’octubre era la festa nacional d’alemanya… sóc un cas!

I un altre dia ja parlarem de ràdio…

Després del bon regust de la primera connexió al programa de les matinades de Catalunya Ràdio, Què… de Què?, avui tornarem a les andances i tornarem a participar al programa.

La hora, la de sempre, les 5 de la matinada (entre setmana costa més…), així que demà tindrem, com sempre, el tall d’àudio penjat al blog (amb l’ajuda d’en Jordi, és clar!)

I un altre dia ja parlarem d’altres ràdios…