El Que No Volen Veure

Sobretot si va i et topes amb això: Weezer versionant Kids de MGMT, i què dic versionant, gairebé millorant el present:

fins i tot hi ha lloc per a fer una paròdia de Lady GaGa (per als amants del “Envía GAGA al 349103957″).

Pot arribar a semblar que totes les cançons s’assemblen però…. és realment cert?

El que podríem anomenar “la mare de totes les versions” demostra que només calen 4 acords per a cuinar-te el teu propi hit.

I un altre dia ja parlarem de versions, que aquesta setmana està sent molt musical …

Avui anem lluny amb un clàssic de les 45RPM que va portar a Tamla records a l’escena el 1959, tal i com havia de sonar:

Coses dels anuncis de cotxes, aquesta cançó segurament us sonarà a més d’un, però no serà perquè no se n’hagin fet versions:

Fins i tot els Beatles es van atrevir amb aquest Hit, però tot i la barbaritat de versions que corren d’aquesta cançó, segueixo pensant que l’original té un ritme inigualable.

I un altre dia ja parlarem de versions que superen a l’original …

Després de dues setmanes sense cançó en calia una de bona per al retorn:

Segurament, i per a molts, el millor videoclip que s’ha fet mai (amb perdó del Sr. Jackson), mil vegades imitat. Bob Dylan en estat pur.

I un altre dia ja parlarem de tòpics…

De retorn a la dècada dels 90 amb un grup que prometia ser la pedra filosofal del grunge espanyol:

La realitat, tots la sabem, és que després del seu aclamadíssim àlbum “Devil Came To Me” del 1997, Dover va canviar al que coneixem ara. De camí podríen haver perdut el nom i tampoc ens n’haguéssim estranyat.

I un altre dia ja parlarem de canvis radicals…

Després de dues setmanes sense cançó no podia passar un diumenge més:

Kids, de ben segur, la cançó més famosa de MGMT (o “Management“), que va ser utilitzada per a un anunci d’Apple.

No cal dir que en sentirem, molt, a parlar.

I un altre dia ja parlarem de posts més llargs…

Avui, per no sortir, no sortim ni del carrer de casa mons pares, doncs l’estiu de 2007, passaven pel carrer Rocafort, tot cantant, quatre personatges peculiars:

Sí, Manel està de moda i són nomenats a ser l’indie del tant malanomenat “rock català”, reinventant un folk costumista amb unes lletres i arranjaments més que frescos. Què millor per a un diumenge com aquest!

I un altre dia ja parlarem de folk …

Un nou diumenge en què disfrutem de bona música sense sortir de la ciutat:

N’hi diuen pop electrònic, però The Pinker Tones fan el pop electrònic més inclassificable de l’escena indie, sens dubte. Tot i que The Million Colour Revolution (2006), al qual pertany aquest single, no és un àlbum particularment fàcil d’escoltar, un cop els vegeu en directe ja no escoltareu el disc de la mateixa manera que abans.

I un altre dia ja parlarem de psicodèlia…

Temps era temps, quan les granotes tenien dents i no havíem d’enviar POLITONO_DE_MIERDA al 3487 per a rebre al mòbil la cançó que les discogràfiques volen veure al top 10 estatal, existia un grup que feia coses com aquesta:





Amb Somebody Told Me, The Killers van començar a trepitjar fort en l’escena indie mundial i el seu àlbum debut, Hot Fuss de l’any 2004 (al que pertany aquesta cançó) va posar-los al punt de mira de molts.


Et sonen? Et saps de memòria el seu single Human i automàticament et ve al cap una veu que diu “Paga Envía HUMANO al 7777″? És el preu de que les discogràfiques es fixin en tu. Un dia ets acalamat per pocs i l’endemà ets banalitzat per tots.


I un altre dia ja parlarem de què és indie i què no …

Sembla que fos ahir quan parlàvem de The Unfinished Sympathy i arriba un nou diumenge amb la seva cançó. Això sí, avui tampoc cal sortir de la ciutat comtal:

Standstill no és un grup convencional i no fan cançons convencionals. He de reconèixer que el seu últim LP “Vivalaguerra“, al igual que el seu anterior àlbum “Standstill” (al qual pertany aquesta cançó), no són fàcils d’escoltar i que com a mínim, a mi, em van caldre un parell d’escoltes per a enganxar-me al ritme in-crescendo, gairebé hipnòtic, que tenen totes les seves cançons.

I un altre dia ja parlarem de si Standstill treu disc properament (que ja toca) …

Seguint amb el cicle de bandes barcelonines iniciat la setmana passada, avui teníem una visita obligada:

Ja ha plogut força des que The Unfinished Sympathy enganxés amb el seu segon àlbum “An Investment In Logistics” (2003) i prova del seu èxit són els dos LP’s seguents que els han penjat l’etiqueta dels grans de l’indie barceloní. Ah! i el proper 23 de març tindrem el seu nou àlbum “Avida Dollars”!

I un altre dia ja parlarem d’àlbums a venir…