El Que No Volen Veure

Sembla mentida, però Oasis encara no havia fet presència per aquesta secció:

Corria l’any 96 quan Noel Gallagher va substituir al seu germà Liam com a vocalista per motius de salut, en un dels millors concerts desendollats de la banda que es recorden (en part, pel fet de l’absència de Liam).

Ja és fina ironia que recentment Liam anunciés que (aquest cop sí) que posen fi a la carrera de la longeva banda, ara els germans van per separat.

I un altre dia ja parlarem de bandes longeves…

Vist que fa uns quants diumenges que la cançó brilla per la seva absència i sempre acaba fent acte de presència els dies no festius, s’instaura un rentat de cara al nom de la secció setmanal per a fer el que em dongui la gana amb la cançó flexibilitzar la dosi musical setmanal.


I com ja ens ensumavem després del concert del passat dijous i la recent publicació del seu primer videoclip “oficial”, avui venim de la mà de La Banda Municipal del Polo Norte





No us els perdeu en directe!!I un altre dia ja parlarem de dosis musicals…

Doncs això, casualitats de la vida i una samarreta dels Sunday Drivers van permetre que ahir, després del concert “semidespullat” i íntim de La Banda Municipal del Polo Norte al Fantástico Club poguéssim conèixer a la banda i fins i tot endur-nos una còpia firmada cap a casa del seu disc “La Mejor Hora Para Despertarse” (previsors de nosaltres de portar el disc per si les mosques…). Revisant al blog descobreixo que no semblo haver parlat d’aquesta bona gent, així que em sembla que ja tenim grup candidat a reprendre el temporalment desaparegut cicle de cançons diumengerils.

És d’agrair que es facin concerts com els d’ahir, en que una quarantena d’espectadors teníem a tocar a la banda sense amplis ni escenaris pel mig, on la complicitat fa que ens acabessin regalant uns quants temes que ja tenen al sarró pel que promet ser el seu segon àlbum d’estudi i que a jutjar pel que vam escoltar ahir, no defraudarà.

I un altre dia ja parlarem de la cara que se’m va quedar quan l’Oscar Andreu passa pel meu costat i em fa un comentari sobre la samarreta que no arribo ni a recordar…

Encara que tard, mai està de més una bona recomanació abans d’un concert interessant:

De l’àlbum “Veni, Vidi, Vicious“, the Hives es donaven a conèixer amb aquesta cançó, que amb una mica de sort podreu sentir al concert que faran juntament amb Manel i Billie the Vision & the Dancers (tunait tunait tunait tunaaaaaaiit….) a l’antiga fàbrica Damm el dissabte dins les festes de la Mercè. Molt recomanable.

I un altre dia ja parlarem de perquè no es busca un recinte més gran per a aquest tipus de concerts…

Pels afortunats que comencem vacances a l’agost, la cançó de carretera per excel·lència:Bones vacances!!I un altre dia ja parlarem des d’on intentaré postejar aquest estiu …

Fent gala d’eclecticisme, aquí en va una que no esperàveu:Com tot l’àlbum de Buena Vista Social Club, respira Cuba pels quatre costats, i té una línia de baix inigualable.I un altre dia ja parlarem de si la cançó del proper cap de setmana també dona la nota…

Res mes adient pel 40è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna:I un altre dia ja parlarem de perquè R.E.M. no apareix més sovint per aquí …

Tot i que amb unes setmanes d’endarreriment, era de justícia que Thriller aparegués per aquí (ja fa un temps que buscava un vídeo de youtube que es deixés encastar):

Que vaig per davant que NO m’agrada Michael Jackson, però s’ha de reconèixer que no es pot passar per alt aquest artista, que compta amb l‘àlbum més venut de la història, entre altres mèrits. Des de 1982, quan va ser editat Thriller, s’han venut més de 109 milions de còpies de l’àlbum. Només als EUA és 28 vegades disc de platí.

I un altre dia ja parlarem de mainstream…

Això és poderío i la resta són tonteries:

Certament, Casal Rock ha estat la revelació de la temporada i després del joc que han donat no m’estranyaria una gira estatal aprofitant l’estiu!

I un altre dia ja parlarem dels avis del rock …

Descobreixo a través del blog d’en Lluís (que t’ambé s’apunta a les cançons del cap de setmana) la iniciativa Playing For Chage: Peace through Music. Crec que el projecte no necessita paraules:

I un altre dia ja parlarem de la cançó que tenia pensada per a avui…