El Que No Volen Veure

Pulp encara no havia fet acte de presència per aquí i calia posar-hi remei:





“Common People” ha acabat converint-se en un himne, catapultant a aquesta banda britànica a la posteritat, així que segurament tampoc serà l’últim cop que els sentim per aquí.


I un altre dia ja parlarem de la gran versió que n’ha fet Manel…

Si ja fa força temps que no hi ha activitat per aquí, encara en fa més que no gaudim d’una bona cançó:





Una de les revelacions del 2009, Kasabian, no podia faltar aqui, sobretot ara que comencen a sonar cada cop més fort en l’escena musical.


Prometo que no decaurà!


I un altre dia ja parlarem de la punyetera mania de youtube de no permetre encastar els vídeos…

Sembla mentida que mai hagi sortit per aquí aquesta cançó:





Tot i que d’aquesta fantàstica cançó de Nina Simone no tenim videoclip, a molts us sonarà per ser la BSO de “The Thomas Crown Affair”, àlies “El secreto de Thomas Crown”, en una escena esplèndida, en gran part, per aquesta cançó.


I tornant a la meva afició de trobar versions inverosímils d’una cançó, el mateix Bob Marley en va fer la seva a la seva particular manera:





I pel que em sembla, en els propers temps, la versió més recordada serà la que es va adaptar als nous temps gràcies a un rentat de cara dels grans èxits del segell Verve:





No us queixareu, avui n’hi ha per a tots els gustos!


I un altre dia ja parlarem de quina és la versió que més m’agrada…

Sembla mentida, però Oasis encara no havia fet presència per aquesta secció:

Corria l’any 96 quan Noel Gallagher va substituir al seu germà Liam com a vocalista per motius de salut, en un dels millors concerts desendollats de la banda que es recorden (en part, pel fet de l’absència de Liam).

Ja és fina ironia que recentment Liam anunciés que (aquest cop sí) que posen fi a la carrera de la longeva banda, ara els germans van per separat.

I un altre dia ja parlarem de bandes longeves…

Vist que fa uns quants diumenges que la cançó brilla per la seva absència i sempre acaba fent acte de presència els dies no festius, s’instaura un rentat de cara al nom de la secció setmanal per a fer el que em dongui la gana amb la cançó flexibilitzar la dosi musical setmanal.


I com ja ens ensumavem després del concert del passat dijous i la recent publicació del seu primer videoclip “oficial”, avui venim de la mà de La Banda Municipal del Polo Norte





No us els perdeu en directe!!I un altre dia ja parlarem de dosis musicals…

Doncs això, casualitats de la vida i una samarreta dels Sunday Drivers van permetre que ahir, després del concert “semidespullat” i íntim de La Banda Municipal del Polo Norte al Fantástico Club poguéssim conèixer a la banda i fins i tot endur-nos una còpia firmada cap a casa del seu disc “La Mejor Hora Para Despertarse” (previsors de nosaltres de portar el disc per si les mosques…). Revisant al blog descobreixo que no semblo haver parlat d’aquesta bona gent, així que em sembla que ja tenim grup candidat a reprendre el temporalment desaparegut cicle de cançons diumengerils.

És d’agrair que es facin concerts com els d’ahir, en que una quarantena d’espectadors teníem a tocar a la banda sense amplis ni escenaris pel mig, on la complicitat fa que ens acabessin regalant uns quants temes que ja tenen al sarró pel que promet ser el seu segon àlbum d’estudi i que a jutjar pel que vam escoltar ahir, no defraudarà.

I un altre dia ja parlarem de la cara que se’m va quedar quan l’Oscar Andreu passa pel meu costat i em fa un comentari sobre la samarreta que no arribo ni a recordar…

Encara que tard, mai està de més una bona recomanació abans d’un concert interessant:

De l’àlbum “Veni, Vidi, Vicious“, the Hives es donaven a conèixer amb aquesta cançó, que amb una mica de sort podreu sentir al concert que faran juntament amb Manel i Billie the Vision & the Dancers (tunait tunait tunait tunaaaaaaiit….) a l’antiga fàbrica Damm el dissabte dins les festes de la Mercè. Molt recomanable.

I un altre dia ja parlarem de perquè no es busca un recinte més gran per a aquest tipus de concerts…

Pels afortunats que comencem vacances a l’agost, la cançó de carretera per excel·lència:Bones vacances!!I un altre dia ja parlarem des d’on intentaré postejar aquest estiu …

Fent gala d’eclecticisme, aquí en va una que no esperàveu:Com tot l’àlbum de Buena Vista Social Club, respira Cuba pels quatre costats, i té una línia de baix inigualable.I un altre dia ja parlarem de si la cançó del proper cap de setmana també dona la nota…

Res mes adient pel 40è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna:I un altre dia ja parlarem de perquè R.E.M. no apareix més sovint per aquí …