El Que No Volen Veure

Suposo que a tots els que hem estat a Tòquio, aquest video ens durà molts records.

I un altre dia ja parlarem de perquè aquests dies no hi ha hagut cançó del diumenge…

Els japonesos no és que parlin el millor anglès del planeta, però no és estrany trobar-te coses com aquesta:

Una de les moltes perles from lost to the river que ens ha brindat el japó.

I un altre dia ja parlarem de la tornada…

Literalment…

Són galetes trobades en un super de Kanazawa. Espero que en japonès no signifiqui el mateix que en català!

I un altre dia ja parlarem de frikades varies ara que ja tinc internet…

Avui no he pogut estar-me de jugar a alguna maquineta de les moltes que et pots trobar per Tòquio. I ja posats, no hem anat pel camí fàcil:

Una màquina recreativa en què jugues a tocar tambors. Tot i que la idea és entre freak, tradicional i absurda, crec que són aquestes coses les que la fan sumament divertida. Per quan podrem jugar a això a casa?

I un altre dia ja parlarem de si tinc prou poca vergonya per a penjar el vídeo on se’m veu jugant…

Què millor per celebrar el 30è aniversari de Gundam:

Una reproducció d’un robot de la sèrie en qüestió de més de 20m d’alçada a Odaiba. Tot i que ahir Kirai ja ho explicava, veure’l en directe movent-se (ejem) és digne de menció.

I un altre dia ja parlarem de menjar…

I punt. Avui es confirma el que ja tots sabíem: estan tocats de l’ala.

Aquesta és la fila que feia el tren bala (Shinkansen) amb el que hem tornat de Nikko:

I un altre dia ja parlarem de manga i anime …

Segon dia a Tòquio. Aquesta ciutat és una selva on es barregen les noies en kimono, els transvestits de Shinjuku, el soroll eixordidor del Pachinko, els temples budistes d’Asakusa i les botigues d’electrònica obscenament grans d’Akihabara. En fi, que compadeixo a tot occidental que vingui a viure a Tòquio. Pot morir d’esgotament. O de calor.

Tot i que ja em sembla com si fes una setmana que estic aquí, avui m’ha cridat l’atenció un detall d’un temple de Ueno. Crec que tots els que coneixem la saga de Zelda ens sonarà alguna cosa:

Sembla que el triforce, aquesta composició de triangles, no és original de la saga del videojoc i té una llarga història darrere que desconeixia. Santa inconsciència.

I un altre dia ja parlarem d’excentricitats japoneses…

Finalment sembla que sí que podré postejar des del Japó, on des d’avui fa unes hores he començat les meves vacances estiuenques.

Tot i les poques hores que fa que sóc al país (més les hores d’avió que ens hem deixat a l’esquena), només unes petites impressions:

- Qui s’ha deixat la calefacció encesa? Els japonesos s’han importat els banys àrabs. A l’aire lliure. Quina xafogor!!

- Aquí tenen maquinetes fins al lavabo:

Per als encuriosits, a youtube hi ha algú que ha pogut provar (i gravar!) amb una mica més de traça el que pot arribar a fer una andròmina d’aquesta.

I un altre dia ja parlarem de com se sent un vàter com aquest…