El Que No Volen Veure

Ja fa temps que utilitzo Google Calendar. Poder tenir una espècie d’agenda amb infinitat d’opcions per a compartir-la i gestionar-la en qualsevol ordinador amb connexió és tot un luxe… però a casa prefereixo tenir una aplicació com cal (digues-li Outlook, Thunderbird o iCal) per a organitzar-me correus, agenda, toDo’s …. però resulta que aquí era on Google Calendar no era tan fantàstic.

Fins ara, per a poder veure calendaris de Google Calendar calia subscriure’s al calendari a través del teu programa preferit. Fins aquí perfecte, però no permetia l’edició, i per tant, no podies tenir cap calendari “sincronitzat”.

Pel que sembla, la gent de Mountain View ha descobert (tard, però ho ha descobert) que aquesta gran eina requeria d’una funcionalitat que permetés tal sincronització i han implementat CalDAV en Google Calendar. Tot i que no és pas nova, aquesta eina permet, finalment, mantenir un calendari sincronitzat entre la teva aplicació preferida i l’aplicació Web, fent mooooooolt més fàcil i còmode gestionar els teus calendaris personals i compartits.

La configuració, com a mínim per a iCal és extremadament senzilla i aporta tota la flexibilitat d’aquesta gran aplicació de Google i ells mateixos expliquen com fer-ho. Si ja disposes de calendaris a Google Calendar no pots passar aquesta funcionalitat, que de ben segur et farà molt més còmode la gestió dels teus calendaris, i si no tens compte de Google… ja fas tard per a aconseguir-ne un!!

I un altre dia ja parlarem de com Google està envaïnt les nostres vides…

N’he parlat un munt de cops i em segueix fascinant cada vídeo i notícia que envolta aquest home: Matt Harding.

Ha fet de la seva falta de ritme en el ball un projecte extraordinari: ballar arreu del món i amb les persones que ha anat trobant (i convocant), i si ja ens va sorprendre en el seu primer viatge, el segon deixa sense paraules:

Sembla que Madrid va ser de les capitals amb més convocatòria, i és una llàstima que no es deixés caure per Barcelona doncs hagués anat a ballar amb ell gustosament.

I un altre dia ja parlarem de viatges…

Sempre he estat maniàtic amb l’ordre, encara més en el meu escriptori a l’ordinador, i al llarg del temps he anat recopilant els estalvis de pantalla que trobo més utils i elegants d’entre la insultant quantitat d’screensavers que circulen per Internet (competint per a ser el més hortera de la xarxa). D’un estalvi de pantalla només en demano que mostri l’hora -i a poder ser la data- i que sigui sobri, amb colors neutres i si pot ser, amb el fons fosc (potser direu que demano molt).

En canviar a mac em vaig topar amb la incompatibilitat de molts dels que ja tenia, així que va tocar buscar-se la vida, i per a tots aquells que vulguin canviar d’estalvi de pantalla, aquí el resultat:

• Word Clock (Simon Heys): elegant i sobri, només per a usuaris de Mac, és el que més m’ha cridat l’atenció per la originalitat en mostrar la data i per ser molt configurable:

Una altra de les seves avantatges és que es troba programat en XML i trastejant un poc el codi font no és gaire complicat traduïr el text per a que es mostri la data i l’hora en l’idioma que es vulgui. Així doncs, també tenim la versió en català (descarregar), traduïda per un servidor i que és l’estalvi de pantalla que tinc per defecte.

PS: Pel que veig acaba de publicar una variació del mateix concepte que té molts números de ser el meu nou estalvi de pantalla per defecte.

PS2: Certament, la nova variació (el Rotary Clock), és visualment molt atractiu i sobri però malhauradament, encara li fa falta força desenvolupament per a que no consumeixi tants recursos… (impredonable per ser un estalvi de pantalla)

• FLIQLO: El rellotge més sobri que he trobat sense arribar a ser cutre. Gran i clar, disponible per a Mac i Windows, només té un parell de bugs en mac que han fet que deixi d’utilitzar-lo.

• Polar Clock (Pixelbreaker): Rellotge extremadament original i configurable que mostra la data i l’hora de forma polar. És elegant i curiós de veure en moviment i és disponible tant per a Mac com per Windows, però per altra banda pot resultar una mica massa cridaner si no se’n configuren bé els colors.

• Industrious Clock (Yugop): Originalment un rellotge en flash extremadament original d’un dissenyador japonès. No es va tardar a fer un estalvi de pantalla amb el flash original però malhauradament només he trobat versions per a Windows. Durant molt de temps va ser el meu estalvi de pantalla per defecte i ho seria ara d’existir una versió per a Mac (no cal dir que estaré eternament agraït a qui la trobi/faci).

I un altre dia ja parlarem d’altres punyetetes…

No passa cada dia que ens trobem davant del dibuix més gran de la història, i amb diferència.

La Terra com a llenç i un receptor GPS com a llapis…

Autorretrat, Eric Nordenankar, GPS sobre planeta, 40076592m x 4009153m

 I un altre dia ja parlarem de virals de DHL…

Actualitzat (29/5/08): Resulta que tot es queda en una idea interessant ja que DHL ha comunicat que tot és un muntatge. Jo hauria posat la mà al foc que es tractava d’un viral de DHL però resulta que es queda en una brillant proposta a l’espera que algú la posi en pràctica

Ja fa temps que Microsoft semblava rondar a Yahoo!, amb clares intencions de destronar l’indiscutible oracle d’Internet que és Google, però encara que inverosímil, el culebrot acaba d’iniciar un nou episodi.

Els de Redmond es deixen de tonteries, deixen de banda Yahoo! i finalment s’encaren al seu vertader rival, ara per a adjudicar-se la publicitat contextual de Yahoo! (que inicialment ja havien pactat amb Google i així fugir la oferta de compra de Microsoft).

Definitivament es mostren les cartes, i potser, la pitjor cara de Microsoft ara que semblen anar a per totes en una confrontació directa.

Via ALT1040

I un altre dia ja parlarem de qui té més a pelar…

Mai m’havia acabat d’agradar la química, però això fa que la vegi amb altres ulls…

Gran encert de la Unió Europea amb el seu programa Marie Curie Actions

Via Fogonazos

I un altre dia ja parlarem de ciència…

Bebo, last.fm, myspace, youtube, iTunes… actualment tenim una miriada de serveis musicals 2.0 on la gent comparteix, proposa i descobreix artistes i preferències musicals. O si ens ho mirem d’una altra manera, tots aquests serveis representen una mostra força fiable de què escolta la gent i què els hi agrada.

Això no és res nou per a la indústria, que continuament monitoritza llocs com aquests per a saber què esta in, però sembla que en altres àmbits segueix imposant-se les llistes de nosequina revista en que es treuen de la màniga els millors tropocientos àlbums de la història. No seria més fiable veure què escolta la gent realment?

Això mateix és el que ha fet la BBC, amb la llista musical definitiva: Sound Index, que et diu en temps real què és el que escolta la gent a Internet, i no em refereixo a quatre gats, sinó a més de 24 milions d’usuaris dels serveis web 2.0 especialitzats més coneguts.

Tot i això, com és d’esperar, aquesta llista només representa una mostra instantània del panorama i encara queda lluny de dir-nos quin és el millor àlbum de la història, però temps al temps.

I un altre dia ja parlarem de llistes…

Encara recordo les meves sessions de mecanografia on per arribar a mecanografiar a 120 paraules per minut vaig haver de repetir un munt de vegades uns avorrits exercicis, però això sí, ara sóc el més ràpid a aquesta riba del Llobregat…

Per a aquells que vulgueu millorar la vostra mecanografia (ara que ens passem tantes hores enganxats a un teclat) teniu millors alternatives que transcriure una cassette en una olivetti del juràssic (tot i que no enfortireu tant els dits!). Fa una cursa de mecanografia?

A TypeRacer competireu amb altres adversaris per veure qui escriu més ràpid una frase o un paràgraf, guanyant el que acabi abans, és a dir, el que escrigui més paraules per minut.

La llàstima és que per a desar els vostres resultats i anar escalant posicions en el ranking caldrà que us registreu, però sempre sou a temps de fer unes partidetes ràpides!

Via Ion Litio

I un altre dia ja parlarem de procrastinació…

Pensant en marxar lluny d’aquí poc? No m’agradaria ser un aixafaguitarres, però, ja tens en compte quin tipus de corrent, voltatge i endolls utilitzen allà on vas?

A Electricity Around the World ens posen les coses fàcils i a falta de recordar-nos abans de sortir de casa de comprovar que ho tenim tot, ens llista totes les preses de corrent que podem trobar a qualsevol país d’aquest món cada cop més petit.

Fins i tot podem trobar curiositats sobre el nostre propi sistema elèctric! Qui ho havia de dir!

Via i Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de carregadors…

Qui més qui menys, tots esperem el cap de setmana per trencar amb la rutina, sortir a passejar o, fins i tot, fer una petita escapada. Però (amb perdó d’altres persones que tampoc poden gaudir del cap de setmana), què fa un astronauta de l’Estació Espacial Internacional durant el seu temps lliure? Sortir a donar un tomb? Naaah…

Suposo que el més senzill seria endur-se un carregament de llibres i un iPod ben ple de música, però cal recordar que els paios que tenim allà dalt són gent inquieta i amb molts recursos, així que perquè no fer una mica de ciència divulgativa?

Magnífica la idea de Don Pettit, científic de la ISS, que ens brinda la oportunitat de compartir els seus expermients lúdics del dissabte al matí a través del seu video-blog.

Recomanable per aerotrastornats, científics, geeks, bé… un munt de coses interessants! (mai has vist una aurora boreal des de l’espai?)

Via C Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de ciència divulgativa…