El Que No Volen Veure

La veritat no sé què creure del canvi climàtic. Per a mostra, un botó:

A La Coruña sembla que va refrescar a finals d’Agost.

En canvi, a Murcia, el Novembre comença a ser més càlid del normal.

Però el que és a Madrid… a Madrid ja no poden ni sortir de casa.

Via: WTF? Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de pífies…

Ja som dissabte, moment per a sortir de casa, passejar, no fer res, dormir com una marmota… en general, desestressar-se per a començar una setmana amb més energia.

Sembla, però, que no tothom és capaç d’alliberar-se de l’estrès:
AVÍS: El proper vídeo conté material que pot ferir la sensibilitat de l’espectador geek (especialment l’escena del portàtil).

Qui no ha tingut un mal dia? La veritat, pateixo pels monitors, que sempre són els que reben més i els que en ténen menys culpa, pobrissons…Ara que hi penso, el meu company de despatx comença a mostrar símptomes de frustració en el seu projecte, espero que no arribem a aquests extrems!

I un altre dia ja parlarem de feina…

Només hi ha 10 tipus de persones: les que saben llegir en binari i les que no

ocurrència informàtica-geek

I un altre dia ja parlarem de geeks…

Ja és nadal al Corte Inglés? Ja llueix la decoració nadalenca als carrers de la teva ciutat? Cada cop et sembla que Nadal comença més aviat?

Per a tots aquells que, com a mi, us desorienta tant esperit nadalenc fora d’hores, Is It Christmas? ofereix una resposta a tots els internautes que vulguin saber si ja és nadal.

Contundent sí que ho és, i sempre et pots subscriure al seu feed RSS per a ser el primer en saber si ha arribat el nadal.

Via Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de dominis totalment inútils…

Em persegueixen els errors!!

Vist a l’estació de trens de Köln

I un altre dia ja parlarem d’errors…

De tota la vida m’ha agradat Garfield, però siguem realistes, cap gat parla ni té un amo tan neuròtic com en Jon (bé, això últim ja és discutible).

Però si en Garfield no parlés potser perdria tota la gràcia, no? Doncs la veritat és que veient les següents tires còmiques en que en Garfield és un gat normal anomenat Realfield, no sabria què dir, gairebé el trobo més àcid que l’original…

via ALT1040

I un altre dia ja parlarem de còmics…

Sempre havia pensat que els Nord-Americans eren una espècie molt peculiar. Només cal veure els seus líders i el seu estil de vida per adonar-se que hi ha un abisme entre la mentalitat europea i la nord-americana. I per a mostra un botó, aquí van unes quantes lleis dels Estats Units:

• Un jutge de Los Angeles va sentenciar que “qualsevol ciutadà pot estornudar amb plena immunitat a casa seva, encara que estigui en posessió d’una habilitat inusual i excepcional en aquest camp en particular”.
• Segons les lleis de l’estat de Kentucky, tothom s’ha de dutxar un mínim d’un cop a l’any.
• A Atlanta va contra la llei lligar una girafa a un pal de telèfon o a un fanal.
• Carmel, Nova York, té una ordenança que prohibeix als homes vestir una jaqueta i uns pantalons que no vagin a conjunt.
• La llei de Chicago prohibeix menjar en llocs que es trobin en flames.
• Els peatons del districte de Columbia que saltin sobre els cotxes en marxa per a evitar ser atropellats, i en l’acció colpegin contra el cotxe, seran responsables dels danys ocasionats al vehicle.
• Les baralles entre gossos i gats estan prohibides per decret a Barber, Carolina del Nord.
• Llei de Kentucky: “Cap dona pot aparèixer vestida en banyador en cap aeroport d’aquest Estat a no ser que sigui escortada per dos oficials o vagi armada amb una porra. Les disposicions d’aquest decret no seran aplicades a dones de menys de 90 lliures de pes (aprox. 40Kg) o de més de 200 lliures (aprox. 90Kg) ni tampoc seran aplicades a les eugues.”
• A Marshalltown, Iowa, un decret impedeix als cavalls menjar-se boques d’incendi.
• Segons la llei de l’estat d’Idaho és il·legal que un home li regali a la seva estimada una caixa de bombons que pesi menys de 50 lliures (aprox. 23Kg).
• A Blythe, California, una ordenança declara que una persona ha de posseïr un mínim de dues vaques per a poder vestir botes de cowboy en públic.
• A Columbia, Pennsylvania, és prohibit que els pilots facin pessigolles, sota la barbeta i amb un plomall, a les estudiants de vol per a atreure la seva atenció.
• A Corning, Iowa, que un home ofereixi pujar a qualsevol vehicle a motor a la seva dona és considerat un delicte menor.
• A Denver és il·legal deixar l’aspiradora al veí.
• A Devon, Connecticut, és il·legal caminar enrere després de la posta de sol.
• A Greene, Nova York, és il·legal menjar cacahuets i caminar enrere a la vegada quan hi ha concert.
• A Lexington, Kentycky, és il·legal dur un con de gelat a la butxaca.
• A Memphis, Tennessee, és il·legal que una dona condueixi un cotxe a no ser que un home, ja sigui corrent o caminant davant el vehicle, faci onejar una bandera vermella per a alertar a motoristes i vianants.
• A Pocataligo, Goergia, és delicte que una dona de més de 200 lliures de pes (aprox. 90Kg) en pantalons curts vagi en avió o el piloti.
• A Poctaello, Idaho, una llei de 1912 decreta que “dur armes ocultes és prohibit, a no ser que s’exhibeixin en públic.”
• A Seattle, Washington, es considera il·legal dur una arma oculta de més de sis peus de llarg (aprox. 1’80m).
• A Tulsa, Oklahoma, va contra la llei obrir una ampolla de refresc sense la supervisió d’un enginyer titulat.
• Va contra la llei que un monstre entri en els límits d’Urbana, Illinois.
• És il·legal dir “Oh, Boy” a Jonesboro, Georgia.
• Segons la llei de Texas, quan dos trens es troben en un creuament de vies, ambdòs d’han d’aturar completament i cap d’ells pot seguir la marxa fins que l’altre se n’hagi anat.
• A Wilbur, Washington, és il·legal muntar un cavall lleig.
• La llei de Kansas obliga als peatons que creuen les autopistes de nit a dur llums de posició.
• La llei de Kirkland, Illinois, prohibeix que les abelles volin sobre el poble o en qualsevol dels seus carrers.
• Als menors de Kansas City, Missouri, se’ls prohibeix comprar pistoles de joguina. Tot i això, en poden adquirir de veritat.
• La llei de New Hampshire prohibeix donar copets de peu, moure el cap o de qualsevol manera seguir el ritme de la música en una taverna, restaurant o cafeteria.
• La llei de Texas prohibeix la possessió d’unes tenalles.
• A les lleis d’Arkansas s’estipula que el riu no pot créixer per sobre del pont de Main Street de Little Rock.
• El districte de Columbia té una llei que prohibeix exercir pressió sobre un globus provocant un so agut al carrer.
• La llei de l’estat de Pennsylvania prohibeix cantar a la dutxa.
• Hi ha una llei de l’estat de Massachussetts que obliga als gossos a dur lligades les potes del darrere durant el mes d’Abril.
• La llei de Virginia prohibeix tenir una banyera a casa: s’ha de trobar al jardí.

via Ion Litio

Si bé la majoria són lleis molt antigues i desfassades no goso imaginar-me sota quins supòsits es podien aprovar lleis com aquestes.

Si es que com diria l’Obèlix: són ben bojos aquests Nord-Americans!

I un altre dia ja parlarem de lleis absurdes al país veí…

Senzillament genial,

Segurament, el millor gag en molt de temps a la televisió. Des de Monthy Python i el seu Flying Circus no es veien coses similars.

En concret, és un fragment del segon episodi de la primera temporada de “The IT Crowd“, una sèrie de producció britànica amb un humor entre mordaç i surrealista sobre el dia a dia del departament informàtic d’una gran empresa. Sens dubte, la sèrie més geek des de fa bastant temps.

Malhauradament, estem lluny de poder veure-la per aquestes terres (i no em refereixo a Alemanya), així que ens haurem de buscar la vida per a seguir-la. De moment ja he vist fins als primers episodis de la segona temporada i és altament recomanable.

I un altre dia ja parlarem d’aquest Stage6 que trobo tan útil estant a l’estranger…

Avui toca Tallinn,(no està malament, dos posts en una mateixa setmana!) ja fa dos dies que som aquí i cal dir que la capital d’Estònia és del més bonic que hem vist per aquestes terres. Dóna gust passejar pels carrerons medievals de la ciutat, envoltats d’esglésies, en majoria ortodoxes, palauets i les muralles.

Aquí a Tallinn cal tirar de guia per acabar de saber què estàs veient, i és en aquestes situacions quan un se n’adona si la guia que es va comprar amb tota la il·lusió del món i que t’havia d’obrir el món és realment útil. En el nostre cas, la veritat se’ns ha revelat quan, després de buscar un restaurant fantasma que la guia recomanava, hem seguit pel carrer Pill Tänav, del qual la guia donava una descripció que ens ha deixat sense paraules:

[…] continuando hacia el norte, en el número 20 se encuentra la sede neogótica de la confraternidad de San Canuto; en el número 24 está la Olevigilde hoone, sede de la confraternidad de San Olaf, la más antigua de Tallinn: fundada a mediados del siglo XIV con pretensiones espirituales, perdió en los siguientes siglos su inspiración religiosa fundiéndose, a finales del XVII, con San Canuto; el palacio fue adquirido en 1806 por las Cabezas Negras, propietarios del edifico contiguo, en el número 26: la renacentista Mustpeade Vennaskond era la sede de esta confraternidad de comerciantes célibes […]

Gran WTF del dia! No sabia que San Canuto tingués cap fraternitat per aquí ni que aquests decidissin canviar els seus principis i ser absorbits en una OPA hostil per la fraternitat de “comerciants fadrins”…

Com a bons turistes, hem seguit la guia “a rajatabla” i considerant que era un edifici digne de menció hem fet la foto de rigor per testificar la nostra presència en tal honorable edifici, que a data d’avui és un teatre on es posen en escena obres de dansa moderna.

Més endavant la veritat se’ns ha revelat i, tot visitant Oleviste Kirik, hem començat a veure la llum:

[…] al fondo de la nave derecha está la capilla de Santa María, en cuya pared oriental hay un cenotafio con una composición que imita un retablo gótico tardío. […]

i futures visites ens han acabat d’obrir els ulls:

[…] La Issanda Muutmise kirik, la iglesia del monasterio, conserva un precioso iconostasio barroco de 1720 […]

Definitivament, la culpa no és nostra, la guia es troba en un estadi intel·lectual superior al nostre. O és que algú que no tingui un màster en art sacre em podria dir què és un “cenotafio” o un “iconostasio” ?

Ah, però per si en dubtaveu la guia és una guia total. En serio, és la Guia Total de l’Editorial Anaya (espero que ningú de l’editorial llegeixi això), i tot i que quedi malament dir el nom del pecador, encara us diré més: si aneu de viatge endueu-vos una Guia Visual (ed. País-Aguilar) o una Lonely Planet (encara que no tingui fotos), val la pena si busqueu quelcom més que la “cofradía de San Canuto”.

I un altre dia ja parlarem de viatges…

Doncs sí, avui mateix marxo cap a Maó. No ens veurem les cares durant una setmana, tot i que imagino que amb la freqüència que escric al blog no serà un gran impacte…

De debò que cada dos per tres se m’acut alguna cosa per explicar o renegar, però… escriure-ho porta temps, i d’això sembla que a tots ens en falta!

Així doncs, avui a les 22h m’embarco en un vaixell i em passaré tota la nit navegant (i espero que no vomitant) per arribar demà a primera hora a Maó. És el que té no fer les coses amb temps, però que hi farem!

Personalment, em sento afortunat, si hagués volgut anar a Nova York, per exemple, ho hagués tingut una mica més difícil segons Google Maps

Literalment

” Neda a través de l’oceà Atlàntic (5572 Km) “

Els has de tenir ben posats… (però eh! t’indica el recorregut cruïlla a cruïlla!)

(Via Microsiervos)

I un altre dia ja parlarem dels viatges transoceànics…