Arxiu del blog Fotografia

Un poc més de fotografia: amb què faig fotos?


Avui un poc d’egocentrisme fotogràfic, però coi, ser l’únic editor d’aquest blog ha de tenir algun avantage no? Ja fa uns quants posts comentava la meva renovada afició a la fotografia i amb la recent incorporació al meu equip, una petita presentació per a si algú li és d’utilitat saber amb què faig les fotos i què opino del material del què disposo (i que consti que això no és un post patrocinat):

  • Cos de la càmera: Canon Rebel XS (a.k.a. 1000D)

La petita de la família Canon i l’entrada al món de les DSLR, en directe competència amb la Nikon D3000 (no entraré a comentar especificacions), però no per ser les germanes petites de la casa deixen de ser unes dignes càmeres amb un potencial enorme per a principiants a un preu molt atractiu.

La meva elecció era fàcil, de tota la vida a casa hem estat Canonistes, pel meu gust són les càmeres més ergonòmiques, sempre m’han agradat els seus tons i el seu processador DIGIC estava demostrant ser millor generació darrere generació, però com en tot, per a gustos, colors.

  • Objectiu primari: Canon EF-S 18-55 1:3.5-5.6 IS

M’hagués agenciat només el cos de la càmera si no fos per la troballa d’un kit que duia aquest objectiu, del que diuen és molt més recomanable que el seu germà petit sense establitizador i està demostrant ser un digne objectiu de batalla.

No destaca en res particular, té un rang acceptable, una lluminositat estàndard, és estabilitzat (això sí que s’agraeix), produeix fotos molt nítides i dóna la sensació de ser un objectiu robust des del primer cop que l’agafes.

Al meu parer, un objectiu bàsic per a començar a treure tot el suc a la càmera i per a sortides en què no saps què et trobaràs i vols anar lleuger amb la certesa que no et fallarà.

Com a pegues, l’únic que puc dir és que en ser EF-S només és apte per a sensors APS-C (cosa que per a mi no és un problema) i que l’enfoc és un poc imprecís i lent, però tampoc li demanarem més a un objectiu que al mercat no arriba als 150€…

  • Objectiu tele: Canon EF 80-200 1:4.5-5.6 II

Un dels avantatges de que a casa siguem canonistes és que he pogut reaprofitar un vell tele d’una EOS 1000F N de film que corria per casa, cosa que denota que aquest objectiu, a diferència de l’anterior, tingui montura EF (Full Frame ó 35 mm).

És un objectiu antic i no incorpora la majoria de meravelles que han aparegut en els darrers 10 (?) anys, així que res d’estabilització, res de motors ultrasònics, oblidem-nos de lents asfèriques i toquem de peus a terra. És un objectiu bàsic, no molt lluminós i raonablement nítid. No dic que sigui un mal objectiu, tot al contrari, és un contrapunt perfecte per a l’extrem tele del meu equip.

Si estàs buscant un objectiu tele per a completar el teu equip, no t’escarrassis, aquest objectiu està descatalogat. És més, existint-ne un com el Tamron 70-300 per menys de 150€ seria tonteria mirar-ne cap altre (a no ser que siguis un freak de la fotografia “vintage”)…

  • Objectiu de focal fixa: Canon EF 50 1:1.8 II

A mesura que he anat fent fotografies, he vist que em trobava força limitat per la lluminositat dels objectius dels que disposava. És cert que existeixen objectius amb similars focals als meus amb obertures de fins 1:2.8 però el seu preu augmenta força enters (en molts casos fins als milers).

En la meva cerca d’un objectiu nítid i amb una obertura interessant vaig acabar inevitablement en el món de les focals fixes i topant-me amb el “vidre” més famós de la marca, el 50mm. Petit, lleuguer, de plàstic joguina, però és armar-lo al cos i de cop i volta tens una bèstia capaç d’obrir el diafragma fins a 1:1.8 en una focal de retrat i amb una nitidesa increible.

Ah, ja he dit que aquesta joguina està al mercat tranquil·lament per sota els 100€ ? Si mai la proves ja estàs perdut…

  • Bossa:  Crumpler MuffinTop 3000

Pot semblar trivial, però en anar amunt i avall, sobretot de viatge, la diferència de disfrutar o no de la fotografia és una bossa còmode que et permeti portar l’equip amb seguretat i no t’acabi emprenyant (pensant que una dslr amb els seus objectius no deixa de ser un trasto considerable).

Crumpler, tot i no dedicar-se a la fotografia, fa un material realment bo i a la botiga del carrer Mallorca amb Roger de Llúria podeu trobar bosses com la MuffinTop 3000, còmode i pràctica per a dur la càmera amb un objectiu i un d’extra, i tot sense comptar amb l’estètica, que també és un dels punts forts de la marca i que es desmarca de les típiques bosses, imants dels lladres.

Fora del que mon pare, un altre gran aficionat a la fotografia, m’ha ensenyat, tot el que he après ha estat a base d’autoaprenentatge i en gran mesura, de persones que fan el mateix que jo ara, explicar de què disposen, com ho utilitzen i veure les seves fotografies (la informació EXIF és de gran utilitat per a veure com han estat fetes i aplicar-ho tu mateix). És per a això que sense cap tipus de pretensió més que de compartir el que m’agrada i de rebre qualsevol opinió que tingueu, els posts de fotografia començaran a tenir més presència al blog.

I un altre dia ja parlarem de perquè sóc l’únic editor d’aquest blog…