El Que No Volen Veure

El aeropuerto de Heathrow cuando dejas el país y no sabes cuándo ni cómo vas a volver es un sitio distinto de Heathrow cuando te vas a Ibiza un par de semanas.

“El Puerto de los Aromas“, John Lanchester

I qui diu Heathrow diu El Prat.

I un altre dia ja parlarem de llibres…

“I shouted out,
Who killed the kennedys?
When after all
It was you and me”

el dimoni a “Sympathy for the Devil“, dels Rolling Stones

Las grandes extinciones ocurridas a lo largo de millones de años sugieren que nuestra presencia aquí es temporal, como la de cualquier especie que haya existido antes de nosotros.

Eduard Punset, al post “Qué hacer cuando el mundo es hostil”

I un altre dia ja serem menys catastrofistes…

Sant Josep és el cornut més famós de la història de la humanitat

Segons un jesuïta, a El Cinquè en Joc, de Robertson Davies

I un altre dia ja parlarem de com es poden publicar llibres amb tantes faltes d’ortografia…

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!

Jacint Verdaguer, l’Emigrant

I un altre dia ja parlarem de com es viu la diada a l’estranger…

…no te olvides que soy grande
porque tengo multitudes
que me esperan afuera…

“No son horas”, Andrés Calamaro (de Honestidad Brutal)

PS: Em ve que ni pintat per anunciar la sortida de l’enésim disc d’aquest prolífic autor: “La lengua popular”, el proper 11 de setembre.

I un altre dia ja parlarem de Calamaro…

“A medida que una discusión en Internet se alarga, la probabilidad de que aparezca una comparación en la que se mencione a Hitler o a los nazis tiende a uno.”

Ley de Godwin

Wikipedia no deixarà mai de sorprendre’ns.Ara que hi penso, crec que he tingut un dejà vu…

I un altre dia ja parlarem de cada quan hauria de postejar…

Avui és Sant Crispinià,
qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa
s’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia,
i el nom de Sant Crispinià el farà sentir gran.
Qui sobrevisqui avui i arribi a vell,
cada any en aquest dia convidarà els veïns
i els dirà: “Demà és Sant Crispinià”
i es pujarà les mànigues i mostrarà les seves cicatrius
dient: “Vaig ser ferit el dia de Sant Crispinià”.
Els vells obliden, però per més que ell ho hagi oblidat tot,
sempre es recordarà del que va fer aquell dia
amb més esclat del compte. I aleshores els nostres noms
als seus llavis seran familiars com els mots casolans:
Enric, el Rei, Bedford i Exeter, Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester,
tots serem recordats entre copes espumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants
i Sant Crispí i Sant Crispinià no passaran
- des d’ara fins al dia que s’acabi el món -
sense que tots nosaltres no hi siguem recordats.
Nosaltres poc, feliços poc, nosaltres colla de germans,
perquè els que avui vessin la seva sang amb mi
seran els meus germans. Qui sigui baix de rang
serà, des d’aquell dia, alçat a la noblesa.
Molts cavallers anglesos que s’han quedat al llit
maleiran el fet de no trobar-se aquí
i trobaran vulgar el seu rang quan escoltin
algú que hagi lluitat el dia de Sant Crispinià.

I en versió original:

This day is called the feast of Crispian:
He that outlives this day, and comes safe home,
Will stand a tip-toe when the day is named,
And rouse him at the name of Crispian.
He that shall live this day, and see old age,
Will yearly on the vigil feast his neighbours,
And say ‘To-morrow is Saint Crispian:’
Then will he strip his sleeve and show his scars.
And say ‘These wounds I had on Crispin’s day.’
Old men forget: yet all shall be forgot,
But he’ll remember with advantages
What feats he did that day: then shall our names.
Familiar in his mouth as household words
Harry the king, Bedford and Exeter,
Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester,
Be in their flowing cups freshly remember’d.
This story shall the good man teach his son;
And Crispin Crispian shall ne’er go by,
From this day to the ending of the world,
But we in it shall be remember’d;
We few, we happy few, we band of brothers;
For he to-day that sheds his blood with me
Shall be my brother; be he ne’er so vile,
This day shall gentle his condition:
And gentlemen in England now a-bed
Shall think themselves accursed they were not here,
And hold their manhoods cheap whiles any speaks
That fought with us upon Saint Crispin’s day.

W. Shakespeare
Henry V, Acte 4t, Escena 3a

PS: Sant Crispinià, o Sant Crispí, és el 25 d’octubre. Aquest fragment en concret commemora la Batalla d’Agincourt el dia de Sant Crispí de 1415.