El Que No Volen Veure

Sempre he estat maniàtic amb l’ordre, encara més en el meu escriptori a l’ordinador, i al llarg del temps he anat recopilant els estalvis de pantalla que trobo més utils i elegants d’entre la insultant quantitat d’screensavers que circulen per Internet (competint per a ser el més hortera de la xarxa). D’un estalvi de pantalla només en demano que mostri l’hora -i a poder ser la data- i que sigui sobri, amb colors neutres i si pot ser, amb el fons fosc (potser direu que demano molt).

En canviar a mac em vaig topar amb la incompatibilitat de molts dels que ja tenia, així que va tocar buscar-se la vida, i per a tots aquells que vulguin canviar d’estalvi de pantalla, aquí el resultat:

• Word Clock (Simon Heys): elegant i sobri, només per a usuaris de Mac, és el que més m’ha cridat l’atenció per la originalitat en mostrar la data i per ser molt configurable:

Una altra de les seves avantatges és que es troba programat en XML i trastejant un poc el codi font no és gaire complicat traduïr el text per a que es mostri la data i l’hora en l’idioma que es vulgui. Així doncs, també tenim la versió en català (descarregar), traduïda per un servidor i que és l’estalvi de pantalla que tinc per defecte.

PS: Pel que veig acaba de publicar una variació del mateix concepte que té molts números de ser el meu nou estalvi de pantalla per defecte.

PS2: Certament, la nova variació (el Rotary Clock), és visualment molt atractiu i sobri però malhauradament, encara li fa falta força desenvolupament per a que no consumeixi tants recursos… (impredonable per ser un estalvi de pantalla)

• FLIQLO: El rellotge més sobri que he trobat sense arribar a ser cutre. Gran i clar, disponible per a Mac i Windows, només té un parell de bugs en mac que han fet que deixi d’utilitzar-lo.

• Polar Clock (Pixelbreaker): Rellotge extremadament original i configurable que mostra la data i l’hora de forma polar. És elegant i curiós de veure en moviment i és disponible tant per a Mac com per Windows, però per altra banda pot resultar una mica massa cridaner si no se’n configuren bé els colors.

• Industrious Clock (Yugop): Originalment un rellotge en flash extremadament original d’un dissenyador japonès. No es va tardar a fer un estalvi de pantalla amb el flash original però malhauradament només he trobat versions per a Windows. Durant molt de temps va ser el meu estalvi de pantalla per defecte i ho seria ara d’existir una versió per a Mac (no cal dir que estaré eternament agraït a qui la trobi/faci).

I un altre dia ja parlarem d’altres punyetetes…

Fa un temps vam poder veure què és la música elèctrica, però avui ens arriba una autèntica mostra de música electrònica:

Quins records de les disqueteres i la seva -no tan agradable- música.

Però creieu que una disquetera queda una mica pobre, sempre podem muntar una banda amb una ZX-Spectrum, uns discs durs, una impressora i un escàner per a fer la competència a Radiohead:

No tinc paraules per a descriure la genialitat que desborda aquest últim video (i la línia de baix de l’escàner en particular).

I un altre dia ja parlarem de sorolls informàtics…

Mai m’havia acabat d’agradar la química, però això fa que la vegi amb altres ulls…

Gran encert de la Unió Europea amb el seu programa Marie Curie Actions

Via Fogonazos

I un altre dia ja parlarem de ciència…

Si li hagués de posar una pega al servei Gmail de Google només seria que es menja els recursos com cap altra aplicació web, fet que fa que sovint vagi molt lent (depenent de la connexió, es clar). Fins ara, les solucions passaven per utilitzar un gestor de correu extern (que n’hi ha de molt bons) aprofitant les recents capacitats IMAP dels comptes Gmail o ressignar-se a esperar i utilitzar algun plugin que ajudés al Firefox en la seva pesada tasca.

Bé, doncs tots els usuaris de Gmail ja ens podem felicitar per disposar d’un accés un 20% més ràpid al nostre correu preferit. I tot i que sembla per art de màgia, ha hagut d’anar Steve Souders, especialitzat en optimització web a Yahoo!, per a donar-los un cop de mà.

Apa, a què esperes per a provar-ho?

I un altre dia ja parlarem de correus…

No sé quants de vosaltres utilitzeu Mac, però com a switcher recent estic descobrint tot un món i aquestes tonteries m’encanten. D’acord, molts d’aquests descobriments no serveixen per a res útil, però són enormement divertits, com aquest.

Leopard (Mac OS 10.5) porta incorporat un paquet de text-to-speech, és a dir, és capaç de llegir en veu alta el que tu escrius, i és tan senzill com utilitzar la comana say al terminal.

I com a exemple, un clàssic de clàssics:

> say hello world

Com a mínim divertit.

Via ALT1040 (on encara podeu trobar 9 curiositats més)

I un altre dia ja parlarem d’altres utilitats inútils…

Que el sistema Windows falla més que una escopeta de fira no escapa a ningú. Ja hem vist ordinadors i fins i tot telèfons mòbils corrent amb Windows que…. indefectiblement acaben penjant-se, regalant-nos una mítica BSOD, però no sé si m’ho prendria igual en un cotxe…

En els temps que corren, en què els cotxes són ordinadors amb rodes i l’electrònica està per tot arreu, era d’esperar que Microsoft acabés ficant cullerada en el desenvolupament de l’electrònica de l’automòbil, i així serà, de la mà de Hyundai.

Ara bé, jo no seré qui s’atreveixi a conduïr una cosa que corre Windows.

Via Gizmodo ES

I un altre dia ja parlarem de cotxes…

Quantes vegades hem hagut de sentir “Menja pastanagues que van bé per a la vista!!“, sobretot per part de mares/àvies àvides per a que ens acabéssim el plat de verdura? Doncs resulta que aquest avís tan saludable potser es queda en una simple amenaça.

Tal afirmació va sorgir durant la segona guerra mundial (com gairebé la majoria de tot el que tenim a l’era moderna), quan les Forces Aèries Britàniques (RAF) atribuien la seva inusitada punteria en maniobres nocturnes a una gran ingesta de pastanagues. Innocents, tots vam pensar que més ens valia menjar pastanagues a tothora per a millorar la nostra vista, mentre que la RAF respirava tranquila mantenint en secret les seves millores en els radars aeris, i de passada, creant una de les creences infundades més comunment acceptades.

En realitat, les pastanagues contenen beta-carotè, assimilat pel cos com Vitamina A, i en situacions de mancança d’aquesta vitamina es poden experimentar problemes a la vista. Tot i això, per més pastanagues que mengem no millorarem la vista, potser tot el contrari, doncs altes quantitats de Vitamina A poden ser tòxiques. Gran notícia per als que no ens acaba d’agradar aquest fruit.

Ara bé, si el que vols és posar-te moreno/a, això ja són figues d’un altre paner…

Via C Microsiervos | Snopes

I un altre dia ja parlarem de verdures…

Què tenen a veure les patates fregides, el microones, la Viagra, els raigs-X o la penicilina? Doncs que tots aquests invents que seran recordats com grans avenços tecnològics van ser fruit de la casualitat.

Així ho llista la revista Wired, en que també s’inclouen coses com el conyac, el cautxú vulcanitzat, l’LSD, el blandi-blub o els edulcorants, com a fruit d’un afortunat accident.

Sens dubte em quedo amb el microones, descobert durant la segona guerra mundial pels aliats en veure que el radar no només permetia detectar als nazis sinó que també escalfava -i desfeia- les coses que tenia pel voltant.

Mai se sap què ens podem trobar!

Via C Microsiervos

I un altre dia ja parlarem d’invents…

Pensant en marxar lluny d’aquí poc? No m’agradaria ser un aixafaguitarres, però, ja tens en compte quin tipus de corrent, voltatge i endolls utilitzen allà on vas?

A Electricity Around the World ens posen les coses fàcils i a falta de recordar-nos abans de sortir de casa de comprovar que ho tenim tot, ens llista totes les preses de corrent que podem trobar a qualsevol país d’aquest món cada cop més petit.

Fins i tot podem trobar curiositats sobre el nostre propi sistema elèctric! Qui ho havia de dir!

Via i Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de carregadors…

Qui més qui menys, tots esperem el cap de setmana per trencar amb la rutina, sortir a passejar o, fins i tot, fer una petita escapada. Però (amb perdó d’altres persones que tampoc poden gaudir del cap de setmana), què fa un astronauta de l’Estació Espacial Internacional durant el seu temps lliure? Sortir a donar un tomb? Naaah…

Suposo que el més senzill seria endur-se un carregament de llibres i un iPod ben ple de música, però cal recordar que els paios que tenim allà dalt són gent inquieta i amb molts recursos, així que perquè no fer una mica de ciència divulgativa?

Magnífica la idea de Don Pettit, científic de la ISS, que ens brinda la oportunitat de compartir els seus expermients lúdics del dissabte al matí a través del seu video-blog.

Recomanable per aerotrastornats, científics, geeks, bé… un munt de coses interessants! (mai has vist una aurora boreal des de l’espai?)

Via C Microsiervos

I un altre dia ja parlarem de ciència divulgativa…