El Que No Volen Veure

Tot llegint múltiples entrades de la blogosfera sobre l’Evento Blog España 07 he descobert vàries coses de les quals espero poder-ne parlar durant aquesta setmana, però també ha estat interessant descobrir nous blogs arrel dels participants.

I un dels participants que segur que coneixeu (no, no és Enrique Dans, ni Martin Varsavsky, ni Ricardo Galli, ni Biz Stone*, tot i que també hi eren…) és Andreu Buenafuente. I no, no va anar a fer el paperot ni a cobrir l’event. L’Andreu és un blogger empedreït i des de la seva productora (El Terrat), ja ha tirat endavant projectes força interessants com captura.org.

Però el que realment he trobat interessant és el seu blog. Proper i interessant, es nota que fa temps que escriu i ha passat pel garbell dels lectors. Lluny de promocionar-se (com s’esperaria veient els seus llibres), parla del seu dia a dia i és força interessant llegir les seves opinions. En particular, em quedo amb el que diu de Zapatero després d’haver-lo entrevistat al seu programa de La Sexta:

Zapatero me pareció un hombre que ama su oficio. Que es plenamente consciente del cargo que ocupa y que disfruta explicando el engranaje de la democracia. Creo que es más feliz trabajando para España que peleándose por ella. Sabe lo complejos que somos todos los depositados en este territorio y está por guardar la tranquilidad para pensar en lugar de chillar. Para arrimar hombros en lugar de lanzar dardos. No personaliza el poder. Siempre habla del “gobierno”. De un plural que vive en su cabeza. No entró en valoraciones políticas, pero los que le atacan por falta de personalidad, están errando la estrategia.

Tot i que potser partidista, se li ha d’agraïr el to general de franquesa del blog, escrit de tu a tu, però també se li ha de retreure que realment necessiti utilitzar el castellà per escriure un blog personal (aquí podem entrar en força polèmica, i ja hi entrarem) i una infinitat de detalls que fan que la usabilitat del seu blog disti de ser acceptable.

En els temps que corren, tenir un feed RSS inferior a la versió 1.0 que ni tant sols incorpora imatges (quan la majoria de gent el llegirà en un agregador de notícies) i que a més a més estigui amagat pel blog, no són pràctiques recomanables. Si a més a més li sumes que els títols dels posts no estan en format text i que ni tan sols ténen enllaços permanents, llavors ja queda clar que el disseny no acompanya a aquest blog, que per altra banda té uns continguts força recomanables.

I un altre dia ja parlarem de blogs…

*Com? que no sabeu qui són??? És broma… ja parlarem d’ells properament.

No, no us espanteu. www.despertaferro.blogspot.com no ha desaparegut! Tot al contrari, hem deixat Blogger, hem migrat a WordPress, li hem fet un rentat de cara i ara ja té domini propi (prengueu nota!):

www.elquenovolenveure.com

Res d’això hagués estat possible sense la col·laboració de Low Cost Presence, als que cal agrair la cessió de l’allotjament del blog i tot el suport rebut.

A altres efectes pràctics, aquells que esteu subscrits mitjançant RSS, haureu de modificar la vostra subscripció. Si utilitzeu Google Reader és tan senzill com esborrar l’anterior i afegir www.elquenovolenveure.com tal i com s’explica aquí. Per a qualsevol altre lector, podeu trobar els feeds, tant del blog com dels comentaris, a la barra lateral.

La migració també ha portat algunes millores:

• Més pàgines estàtiques: RSS, Sobre l’Autor, Podries viure sense música?…
• Si tens esperit aventurer pots Saltar a una entrada a l’atzar amb el botó Salta!
• Millor gestió de les entrades i els comentaris
• Arxiu més funcional i cercador integrat en el blog
• Entrades identificades amb etiquetes.

Tot i que ja fa gairebé un mes que s’està gestant aquest rentat de cara, durant els primers dies és probable que algunes imatges o algunes pàgines no es vegin com deurien i no tots els posts tinguin etiquetes, però espero poder anar-ho solucionant de mica en mica. No dubteu en tafanejar i investigar!

I un altre dia ja escriurem un post com Déu mana…

Ahir vaig escriure el meu primer post a We Are From Barcelona. Bàsicament és una adaptació del post de Què és RSS, però vam pensar que era d’utilitat.

La veritat, em feia molta il·lusió participar d’aquest projecte iniciat per la colla de The Kronecker Distance. S’ha de dir que tenen bones idees i en sentirem a parlar properament al blog.

I un altre dia ja parlarem de bones idees…

Un altre mes s’acaba i com ja fèiem el mes passat, toca un repàs a les estadístiques d’Octubre.

Així doncs, el blog ja disposa de 122 posts, 42 dels quals han estat publicats al llarg d’aquest últim mes, i com ja va ser la tònica del mes passat, els resultats han anat in crescendo:

• 176 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 545 visites en total.
• S’ha visionat el blog 937 vegades.

I com no, cal felicitar-vos a vosaltres, que llegiu, comenteu i us feu una mica més vostre aquest espai.

Seguint amb la tònica, les estadístiques també han portat alguna curiositat:

• Internet Explorer ja no guanya a Firefox de manera tan ajustada i s’afiança el primer lloc amb un 55,78% d’usuaris en detriment dels altres navegadors, tot i que aquest mes, un usuari utilitzava un navegador fins ara desaparegut al blog: Netscape.
• Windows segueix sent hegemònic amb un 87,71% davant Mac. Finalment tenim un 0,55% de visites provinents de Linux.
• Al voltant del 6% dels usuaris es connecten des de màquines del passat (resolució de 800×600, profunditat de color de 16 bits i connexió dialup)

I també és interessant veure com arribeu al blog. S’ha reduït el nombre de persones que teclegen directament l’adreça, i el nombre de persones que busquen al blog a algun motor ja és més del 13%. El més curiós és veure què busquen per a trobar-me, ara s’afegeix “aachen marc sola” com una de les cerques més freqüents.

I un altre dia ja deixarem de fer-nos tant d’autobombo…

Amb milions de blogs i encara més milions de lectors, els blogs comencen a ser una eina comunicativa a tenir en compte a nivell global. És per això que cada any, el 15 d’Octubre es convoca a tota la comunitat blogger mundial a celebrar el Blog Action Day, un dia en què s’anima a tots els blogs a tractar una temàtica concreta en la línia del blog per així conscienciar a la blogosfera. Aquest any és el torn del medi ambient, i com que darrerament anem d’anècdota en anècdota, avui volia comentar unes quantes coses que he trobat molt interessants a Aachen.

Si bé és veritat que la bicicleta s’utilitza força aquí (també per proximitat amb Holanda), el més divertit del cas és que molts carters fan el repartiment en bicicleta, però no en una bicicleta qualsevol! La bicicleta dels carters és d’un groc característic i plena de cistells metàl·lics on duen una barbaritat de cartes. És molt curiós de veure, sobretot quan “aparquen” la bicicleta perquè fins i tot duen una espècie de rodetes per a que no caigui. No tots els carters gaudeixen d’aquesta bicicleta, per sort pels pobres que han de pujar fins a ca meva, per exemple, també utilitzen una espècie de carretó molt ben dissenyat.

L’altre fet que m’ha cridat l’atenció és l’ús de les bosses de plàstic. A Catalunya, tot i que comencem a canviar d’hàbits, estem acostumats a que, encara que no ho demanem, cada botiga ens doni el que hem comprat en una bossa de plàstic encara que comprem alguna cosa petita. Aquí, en canvi, els supermercats venen les bosses. D’aquesta manera s’evita utilitzar més bosses del necessari i fent que la gent dugui les seves pròpies bosses de casa, sent en molts casos (com és el meu), de tela, un material molt més amigable pel medi ambient. Tot i això, aquesta pràctica només es duu a terme als supermercats (que és on més falta fan les bosses!), mentre que a la resta de botigues et donaran una bossa, això sí, si la demanes o si el producte que has comprat és força voluminós.

En general m’adono que la societat Alemanya ens duu uns quants anys d’avantatge en aquests temes, només cal veure el sistema de recollida de brossa: selectiu, porta a porta i diari (cada casa té els seus tres-quatre cubells).

I un altre dia ja parlarem d’altres coses que podríem millorar a ca nostra…

Las grandes extinciones ocurridas a lo largo de millones de años sugieren que nuestra presencia aquí es temporal, como la de cualquier especie que haya existido antes de nosotros.

Eduard Punset, al post “Qué hacer cuando el mundo es hostil”

I un altre dia ja serem menys catastrofistes…

Ja vaig comentar el meu recent canvi a Google Analytics, i la veritat, cada dia que passa el trobo més útil. Sense anar més lluny, aquests són els primers resultats interessants que obtinc i tinc la intenció d’anar fent un petit resum mensual (a la vegada que me l’envien al correu).

Així doncs, el blog ja disposa de 80 posts, publicats al llarg dels darrers 3 anys i mig. Certament, això dóna una freqüència de posteig bastant pobre. S’ha de dir, però, que el darrer mes ha estat molt intens al blog i els resultats han estat més que sorprenents:

• 118 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 312 visites en total.
• S’ha visionat el blog 717 vegades.

Què menys que donar les gràcies a tots aquells que heu deixat comentaris al blog, a aquells que personalment m’heu dit que l’havíeu i a aquells que senzillament se l’han llegit, animant-me a seguir escrivint cada dia, cosa que no havia fet fins ara però que espero poder seguir fent durant una bona temporada.

Per l’altra banda, tantes visites han generat unes estadístiques força curioses, de les quals volia destacar algunes particularment interessants:

• Hi ha hagut visitants de Taiwan, Mèxic, Argentina, República Txeca i Eslovàquia, entre d’altres.
• Internet Explorer guanya per un ajustat 51,17% a Firefox, amb un 44,74%. Sentint-ho molt, els maqueros de Safari només sou un 4,09%!
• Windows sí que guanya per golejada amb un 86,55% davant Mac. Curiosament ningú ve des de Linux…
• Entre un 5% i un 6% dels visitants té una resolució de pantalla de 800×600 i una profunditat de colors de 16 bits (no sabia que encara s’utilitzés!)
• 28 persones encara utilitzen connexions de modem (o dialup). WTF?

I també és interessant veure com arribeu al blog. Més del 60% us coneixeu l’adreça, però un desmemoriat 9,06% busca el blog, i jo em pregunto com pot ser que algú arribi al meu blog buscant coses com “millors comptes d’estalvis“, “notes de tall agost 2006” o “veure dibuixos animats“. Si més no, curiós.

I un altre dia ja deixarem de fer-nos tant d’autobombo…

Fa poc la Irene es preguntava què era això de Creative Commons i com funcionava. Ja fa temps tenia pensat parlar sobre un tema que ella també comenta: RSS (també en relació a XML), així que ja tocava iniciar una sèrie de posts on parlem sobre aquestes eines i altres serveis que trobem en la tan anomenada Web 2.0.

Suposo que el que pot donar més de si és la llicència Creative Commons (àlies CC), sobretot ara que el tema de DRM i drets de copyright està tan en boga, així que aquesta sèrie la iniciarem per aquestes llicències.

Cal recordar que QUALSEVOL obra sobre QUALSEVOL format, està subjecte a drets d’autor pel simple fet d’haver estat creades per algú. És a dir, que si publiquem un text, com seria el cas d’un blog, aquest és, per defecte, propietat del seu autor. En aquest sentit, Creative Commons, lluny de voler restringir l’ús d’una obra, estipula unes pautes per a que el material publicat pugui ser lliurement distribuït sense caure en cap conflicte legal. Tot i això, Creative Commons no donarà la cara per a protegir la nostra obra, senzillament facilita un text legal en què amparar-nos.

Si prenem la meva llicència com a exemple, comprovarem que qualsevol fragment o la totalitat d’aquest blog es pot distribuir lliurement sempre i quan s’indiqui qui és l’autor original de l’obra, no es faci amb finalitats comercials i es distribueixi sota la mateixa llicència, sent aquest últim punt el que trobo més interessant.

Tanmateix, Creative Commons ofereix una gran versatilitat pel que fa a tipus de llicències, permetent a l’autor escollir el grau de llibertat en la distribució, des d’obra de domini públic fins a termes més restrictius.

L’obtenció d’aquestes llicències és gratuïta, tan sols requereix d’un petit registre de l’obra a la seva pàgina web, però malauradament, la seva situació legal a Espanya és força difosa i hi ha un gran buit legal en la seva aplicació (més aviat, un buit total, segons un jutge a qui vaig poder consultar).

I un altre dia ja parlarem de què cal fer quan un medi de comunicació “seriós” s’apropia de material sota llicència CC saltant-se-la “a la torera”…

“Quina forma té la sorra?”

pregunta Kant a un motllo de sorra en forma d’estrella, d’aquells que utilitzen els nens a la platja.

“La sorra té forma d’estrella”

Consciència, relativitat, curiositat, existència…

De tant en tant topes amb coses, potser absurdes, però que et fan pensar. Punts de vista que trenquen els teus esquemes o en defineixen de nous…

El blog d’Eduard Punset fa les delícies de qui vulgui llegir i deixar-se portar allà on ja “no podem estar segurs de res“.

Perquè no tots els dies tenim l’oportunitat de llegir els pensaments d’algú que ha aconseguit estar més de 10 anys en antena amb un programa de ciència divulgativa com “Redes“.

I un altre dia ja parlarem de coses menys serioses…