El Que No Volen Veure

Fa un temps em queixava que no hi havia moviment dins la blogosfera catalana. Múltiples agregadors, molta gent dispersa però poques accions disposades a aglutinar tot el que s’està parint en català en la Web 2.0.

Després de donar d’alta el blog en un parell de directoris de blogs en català com són Bitàcoles.net i  Catapings, he descobert un parell de coses interessants per als bloggers catalans:

• Blogger és una bona plataforma per a inciar-se en el món blogger, però els catalans ja tenim la nostra alternativa amb el domini .cat, i és blocat. Allà podeu donar-vos d’alta i crear el vostre bloc en quatre passos i amb un domini .cat.
• Els dies 25, 26 i 27 de Gener s’organitza a Granollers les primeres Jornades de la Catosfera, amb bastant suport institucional i amb l’objectiu de donar forma a aquest concepte de blogosfera catalana àlies Catosfera. El programa és força ambiciós, amb ponents molt interessants i moltes taules obertes amb participació de figures de primera línia. A més a més es farà la primera Beers & Blogs de la catosfera! Pel que es veu ha rebut una gran acollida i no dónen l’abast amb les acreditacions, això promet! (llàstima que encara sigui tan lluny…)

Vistes les iniciatives, sobretot la de les jornades de la Catosfera, he de reconèixer que tot i que tard, la blogosfera catalana s’ha tret la son de les orelles i espero poder assistir a la segona edició d’aquestes jornades, l’any que ve!

I un altre dia ja parlarem de perquè prefereixo dir blog i no bloc i el nom Catosfera em sembla bastant ridícul…

Encertada i directa anotació la que trobo a haineault.com, amb l’explícit títol “I’m already listening to music, so shut the fuck up. thanks“, una cosa com “Ja estic escoltant música així que calla’t. Gràcies”.

Jo solc navegar escoltant música (en general, SEMPRE escolto música) i trobo MOLT molest que una pàgina web llanci musiqueta sense que jo ho demani, sobretot perque la mélange resultant no sol ser gaire agradable, però l’autor dóna les seves pròpies raons (que humilment tradueixo):

• És molt probable que la teva selecció musical sigui una porqueria , i en el cas que no ho sigui, passarà de moda ràpidament.
• Encara que posis un punyeter botó d’Stop, primer cal que el trobis a la pàgina, després d’endevinar quina pàgina de les que tens obertes és la que està emprenyant.
• Encara que cliqui el botó d’Stop, molts programadors Flash no tenen ni punyetera idea de què són les cookies i has d’anar clicant de nou el maleït Stop cada cop que refresques la pàgina.
• Si els teus visitants volen escoltar música escoltaran els seus mp3. La teva pàgina no és una ràdio. En realitat, molts dels teus visitants ja escolten música i la teva només contribueix a crear un caos musical insofrible.
• A excepció que siguis una banda de música o alguna cosa per l’estil, això no t’ajudarà a vendre el teu producte, només emprenyarà enormement als teus visitants.

Via ALT1040

Així que si voleu que els vostres altaveus i targetes de so visquin tranquiles, passeu el missatge!

I un altre dia ja parlarem de músiques insofribles…

En els dies que corren, quan vols saber alguna cosa ho consultes a l’oracle, és a dir, a Google, però què passa quan el que busques no es pot buscar segons els paràmetres corrents? Què li demanes a Google quan vols conèixer el nom i autor d’una cançó que fa temps et corre pel cap o trobar aquella persona que et vas creuar al metro aquell dia?

Els blogs fa temps que comencen a aclaparar un gran volum de tràfic a Internet. Hi ha blogs que ténen milions de visites mensuals i per norma general, els bloggers són gent amb moltes inquietuds i entre tanta gent segur que també hi ha algun saberut. No és d’estranyar, doncs, que els blogs permetin trobar coses i donar respostes amb les que Google no pot competir.

Ja és conegut el cas d’aquell noi que va trobar la noia dels seus somnis a NYGirlOfMyDreams.com, on amb un simple dibuix descrivia una noia que va creuar-se al metro de NY i que li va robar el cor. Andreu Buenafuente, també al seu blog, busca una dona sueca anomenada Elsa, que es va deixar la targeta de crèdit vés a saber on. Tot i que no puc posar l’enllaç directe al post (sí, és molt trist que no tingui permalinks…), ja us avanço que ell no ha tingut tanta sort.

Pel que fa a aquest humil blog, fa unes setmanes demanava ajuda per a reconèixer una cançó i gràcies a l’ajuda dels lectors, vaig rebre resposta immediata. La cançó era Praise You, de Fatboy Slim. Moltes gràcies David!!

He de reconèixer que la meva cerca era una mica més fàcil que les altres, i sempre hauria pogut recòrrer a aplicacions (que n’hi ha moltes) per a tal propòsit, però vistes les experiències dels altres blogs ho havia de provar, i sincerament, he quedat gratament sorprès.

I un altre dia ja parlarem de reptes…

Avui me n’adonava de dues coses: que divendres no va haver-hi post (la veritat és que ni recordo que vaig fer) i que amb tant any nou gairebé se m’oblida que no només va acabar el 2007 sinó que desembre també ens va deixar.

Així que a falta d’un post repassant les estadístiques globals de 2007 (dades que, per altra banda, tampoc tinc), ens farem un autobombo més modest i només repassarem les del passat desembre.

A data d’avui el blog ja disposa de 177 posts, que mandrosament s’estan distribuint en 14 categories, i en total, compten amb 157 comentaris. Cal dir que aquest mes de vacances s’ha notat més en els posts que no pas els comentaris (ja gairebé superen el nombre de posts), així que tot i el descans de gairebé dues setmanes, s’ha de reconèixer i agraïr la fidelitat de tots els que llegiu el blog:

• 145 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 296 visites en total.
• S’ha visionat el blog 660 vegades.

Com era d’esperar, les estadístiques de Novembre seran difícils de superar, però donades les festes, els resultats són molt positius. I com no, tots els mèrits són vostres per llegir/comentar en aquest petit racó de la blogosfera.

Pel que es veu a les estadístiques, el 2008 serà l’any de la guerra de navegadors al blog, en què Explorer surt amb avantatge. D’altra banda, s’inicia una tendència molt positiva en què només el 46% dels visitants arriben al blog directament (escrivint l’adreça), i ja és més del 33% de visitants que arriben al blog des d’enllaços en altres llocs (gràcies a tots els que m’enllaceu!!!). Curiosament, i molt probablement degut a aquesta última dada, han augmentat ostensiblement les visites des d’Amèrica Llatina.

I un altre dia ja parlarem de números

Qui dia passa any empeny i finalment ens hem plantat al Desembre. Que si anuncis nadalencs, les llumetes del carrer, torrons… però no ens podíem oblidar de les estadístiques del blog durant el mes de Novembre!

Aquest mes, però, a banda dels números, hem de celebrar la renovació del blog i el nou domini. Pel que sembla està agradant i tot i que pugui semblar pur merchandising, tenir domini propi ha fet que comencin a arribar visites des d’alguns blogs de renom.

Aquest mes, però, les estadístiques són un pèl aproximades, culpa també del canvi de domini i desavinences entre WordPress i Analytics que ja han estat solucionades.

Així doncs, el blog ja disposa de 150 posts, que comencen a estar distribuïts en 13 categories, i en total, compten amb 117 comentaris. Pel que fa al darrer mes de Novembre no ens podem queixar:

• 172 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 450 visites en total.
• S’ha visionat el blog 1018 vegades.

De nou, donar les gràcies a tots els que heu participat al blog comentant o deixant-vos caure per aquí, sobretot aquest mes en què hi ha hagut una setmana d’inactivitat. S’ha de dir que tot i que aproximades, les estadístiques del mes de Novembre són sorprenents i no fan més que animar-me a seguir escrivint.

Com sempre, també es troben detalls interessants en les estadístiques de les visites:

• Internet Explorer perd avantatge sobre Firefox. En concret, des de la posada en marxa del nou blog, només el 50% utilitza Explorer, mentre que Firefox torna a la càrrega amb un 49%. L’1% restant és per a Safari.
• Windows segueix guanyant per golejada amb més d’un 86% davant Mac. Els Linuxeros van a la cua amb només dos visitants.
• Gairebé un 7% dels visitants segueix en el passat amb una resolució de pantalla de 800×600 i una profunditat de colors de 16 bits.
• Finalment, ningú utilitza connexions de modem (o dialup).

I també és molt interessant veure que ara que ja tenim domini propi, més del 75% us coneixeu l’adreça, i els desmemoriats que busquen a Google només són el 2%. Del que cal estar orgullós és que ja el 23% de les visites provénen d’altres llocs que ens enllacen.

I un altre dia ja deixarem de fer-nos tant d’autobombo…

Que els nens d’avui en dia dominen la informàtica que fa por no és dir res de nou. Suposo que la diferència entre créixer amb un Windows 3.1 corrent en un 386 a trastejar per Internet amb un Pentium 4 s’havia de notar bastant…

Internet és una font de recursos i informació gairebé inesgotable i s’ha convertit en una gran eina per als estudiants. És per això que la classe d’informàtica de qualsevol centre s’ha d’anar adaptant a una realitat canviant (i molt canviant!).

I en aquesta nova realitat, la iniciativa d’Heroneta, que ja fa un temps que rutlla, és molt interessant: La Classe dels Globus. Què millor que un blog per a introduir als nens i nenes de primària a la Web 2.0?

Últimament, XTEC (Xarxa d’escoles públiques de Catalunya) ha posat en marxa un projecte que permet dotar a tots els centres públics d’un espai on poder crear el seu blog, basat en WordPress. A més a més, facilita de formació i documentació als docents per a que ho tirin endavant.

Certament, un blog pot ser una eina molt productiva per a que els nens i nenes tinguin un contacte més directe amb el món d’Internet i deixin de veure’l com un lloc d’on només en poden extreure informació sinó que també en poden ser creadors.

Una experiència que m’ha cridat molt l’atenció és el blog del Instituto Evaristo Valle de Gijón. Tot i ser nois i noies ja més crescudets (11-12 anys), són ells mateixos els creadors de totes les entrades i participen activament del manteniment del blog. Fins i tot tenen un recull molt complet de temes d’ajuda per al blogger novell.

I un altre dia ja parlarem de bloggers…

Avui veia a Flickr la foto de família de l’Evento Blog España 07′ que s’ha dut a terme a Sevilla i del que ja vaig parlar-ne de resquitllada:

La veritat és que veient qui hi havia, les activitats que s’hi van fer i el bon rotllo que destil·len totes les ressenyes que han anat apareixent en molts blogs participants ja em cau la baba. On diuen que és l’any que ve?

Dóna gust veure com a banda d’Hipertextuales i altres esnobismes hi ha una comunitat de gent que disfruten fent el que fan, ho fan bé i a més a més són capaços de parir un event interessant, amb figures de primer nivell i per si fos poc, gratuït.

Veient això i la poca quantitat de blogs en català que llegeixo (no perquè no en conegui) em pregunto com pot ser que la blogosfera catalana no tingui aquest punt de comunitat.

Ojo! (que vol dir ull) això no treu que molts dels bloggers de l’event fossin catalans i algú fins i tot escriu en català, però a banda de pseudo-comunitats com bitacoles.net i subproductes de vilaweb no hi ha vida blogger organitzada.

Potser ens ténen massa ofuscats amb confidencials, blogs de polítics i blogs reivindicatius (fase per la qual també hem passat per aquí) i ens caldria una mica d’aire fresc. Gent que, senzillament, expliquin coses mundanes més o menys divertides, com el blog del Buenafuente, del que parlàvem ahir, o com de tantes altres persones que comparteixen el seu dia a dia a la xarxa.

Personalment, m’hauria encantat poder ser allà per a conèixer en persona a Pixel y Dixel, als Microsiervos, als de ALT1040 (especialment a Eduardo Arcos), Martín Varsavsky, Enrique Dans… però el que de veritat seria la repera és que algun dia ho poguéssim fer en català.

I un altre dia parlarem de blogs…

Darrerament m’he aficionat a Dilbert. La seva visió de l’entorn laboral és realment aguda:

I per si us interessa, Scott Adams, l’autor de la tira, les publica diàriament al seu blog.

Ara que ja sabeu com subscriure’us a blogs, aquest és més que recomanable.

PS: Per a agregar-lo a Google Reader només cal que feu clic sobre “aquest” (el feed té una direcció un pèl estranya)

I un altre dia ja parlarem de subscripcions…

Tot llegint múltiples entrades de la blogosfera sobre l’Evento Blog España 07 he descobert vàries coses de les quals espero poder-ne parlar durant aquesta setmana, però també ha estat interessant descobrir nous blogs arrel dels participants.

I un dels participants que segur que coneixeu (no, no és Enrique Dans, ni Martin Varsavsky, ni Ricardo Galli, ni Biz Stone*, tot i que també hi eren…) és Andreu Buenafuente. I no, no va anar a fer el paperot ni a cobrir l’event. L’Andreu és un blogger empedreït i des de la seva productora (El Terrat), ja ha tirat endavant projectes força interessants com captura.org.

Però el que realment he trobat interessant és el seu blog. Proper i interessant, es nota que fa temps que escriu i ha passat pel garbell dels lectors. Lluny de promocionar-se (com s’esperaria veient els seus llibres), parla del seu dia a dia i és força interessant llegir les seves opinions. En particular, em quedo amb el que diu de Zapatero després d’haver-lo entrevistat al seu programa de La Sexta:

Zapatero me pareció un hombre que ama su oficio. Que es plenamente consciente del cargo que ocupa y que disfruta explicando el engranaje de la democracia. Creo que es más feliz trabajando para España que peleándose por ella. Sabe lo complejos que somos todos los depositados en este territorio y está por guardar la tranquilidad para pensar en lugar de chillar. Para arrimar hombros en lugar de lanzar dardos. No personaliza el poder. Siempre habla del “gobierno”. De un plural que vive en su cabeza. No entró en valoraciones políticas, pero los que le atacan por falta de personalidad, están errando la estrategia.

Tot i que potser partidista, se li ha d’agraïr el to general de franquesa del blog, escrit de tu a tu, però també se li ha de retreure que realment necessiti utilitzar el castellà per escriure un blog personal (aquí podem entrar en força polèmica, i ja hi entrarem) i una infinitat de detalls que fan que la usabilitat del seu blog disti de ser acceptable.

En els temps que corren, tenir un feed RSS inferior a la versió 1.0 que ni tant sols incorpora imatges (quan la majoria de gent el llegirà en un agregador de notícies) i que a més a més estigui amagat pel blog, no són pràctiques recomanables. Si a més a més li sumes que els títols dels posts no estan en format text i que ni tan sols ténen enllaços permanents, llavors ja queda clar que el disseny no acompanya a aquest blog, que per altra banda té uns continguts força recomanables.

I un altre dia ja parlarem de blogs…

*Com? que no sabeu qui són??? És broma… ja parlarem d’ells properament.

No, no us espanteu. www.despertaferro.blogspot.com no ha desaparegut! Tot al contrari, hem deixat Blogger, hem migrat a WordPress, li hem fet un rentat de cara i ara ja té domini propi (prengueu nota!):

www.elquenovolenveure.com

Res d’això hagués estat possible sense la col·laboració de Low Cost Presence, als que cal agrair la cessió de l’allotjament del blog i tot el suport rebut.

A altres efectes pràctics, aquells que esteu subscrits mitjançant RSS, haureu de modificar la vostra subscripció. Si utilitzeu Google Reader és tan senzill com esborrar l’anterior i afegir www.elquenovolenveure.com tal i com s’explica aquí. Per a qualsevol altre lector, podeu trobar els feeds, tant del blog com dels comentaris, a la barra lateral.

La migració també ha portat algunes millores:

• Més pàgines estàtiques: RSS, Sobre l’Autor, Podries viure sense música?…
• Si tens esperit aventurer pots Saltar a una entrada a l’atzar amb el botó Salta!
• Millor gestió de les entrades i els comentaris
• Arxiu més funcional i cercador integrat en el blog
• Entrades identificades amb etiquetes.

Tot i que ja fa gairebé un mes que s’està gestant aquest rentat de cara, durant els primers dies és probable que algunes imatges o algunes pàgines no es vegin com deurien i no tots els posts tinguin etiquetes, però espero poder anar-ho solucionant de mica en mica. No dubteu en tafanejar i investigar!

I un altre dia ja escriurem un post com Déu mana…