El Que No Volen Veure

“Todos los colectivos están formados por imbéciles en un porcentaje más o menos elevado. Cuanto más dogmáticos son los principios del colectivo (es decir, cuanto menos crítica sea capaz de asumir el colectivo) mayor será el porcentaje de imbéciles adoctrinados (ya que aquellas personas con capacidad crítica y valor para exponerla acaban siendo expulsadas). De ahí que los partidos políticos y las religiones congreguen a una inmensa mayoría de imbéciles y a una minoría de personas inteligentes.”

De nou, veritats com a punys de la mà de Mi Mesa Cojea.


I un altre dia ja parlarem de perquè hi ha imbècils de tots els colors (polítics) possibles …

Va, avui m’ho haureu de permetre, ja fa temps que no parlo de les estadístiques del blog, i no perquè siguin força discretes, sinó perquè els últims mesos vénen sent bastant avorrides en mantenir-se una tònica estable de 170 - 190 usuaris únics mensuals. Però avui s’ha arribat a una xifra bastant rodona que volia compartir (i de passada fer un poc d’autobombo per animar-vos a comentar al blog).

Fa temps que vaig corroborant que la tònica és que els subscriptors al feed RSS augmenten, i a la vegada, les visites a la web són més puntuals i provinents de més fonts externes i buscadors, cosa que per una banda m’enorgulleix al pensar que hi ha gent que troba suficientment interessant el blog com per a mantenir-s’hi subscrit i per altra em fa pensar que no m’he de preocupar massa per l’aspecte de la web si algun dia se’m desmunta el template a l’incrustar un vídeo de dimensions massa grans.

Doncs bé, aquesta tònica ha dut a que aquesta darrera setmana s’hagin assolit els 100 subscriptors al feed RSS del blog (segons les estadístiques de FeedBurner), tot i que a diferència dels resultats de Google Analytics a aquests no sé quina credibilitat donar-los. De tota manera, i com sempre, és d’agraïr que tingueu interès pel que humilment s’escriu per aquí i de nou, animar-vos a comentar i posar cullerada al blog (que no per estar subscrits al blog no es pot comentar!).

I un altre dia ja parlarem dels greus problemes d’incrustació d’objectes en templates d’amplada fixa de WordPress …

Des de fa uns mesos no solc recopilar les estadístiques del blog. Per als interessats, remarcar que els darrers dos mesos el blog ha recuperat la mitjana de més de 200 visitants únics al mes amb gairebé 400 visites totals, fet que és d’agrair a tots els que us deixeu caure per aquí i torneu per a trobar quelcom interessant (que ho trobeu ja és una altra cosa).

Potser les xifres no tenen gaire més interès, però un dels punts que sempre m’ha cridat més l’atenció és d’on vénen els visitants. Últimament detecto que gairebé la meitat de visitants proveniu des d’un cercador (per no dir Google directament), i gràcies al fantàstic servei de Google Analytics del que ja vam parlar, puc saber què cerca la gent per venir a petar aquí.

En particular, hi ha dos cerques que sempre es troben al top ten, sent els dos posts més visitats de la web amb diferència:

• N’hi ha que neixen estrellats.

Un post del 10 de Març de 2004, poc abans dels atemptats i les eleccions, amb clar color polític es cita una carta al director del diari El Mundo. Suposo que pel nom i per l’antiguitat, aquest post apareix a la segona pàgina de resultats de Google i mensualment reporta més de 10 visitants únics al blog, tot i que dubto bastant que trobin aquí el que busquen (fet, que com podreu comprovar, és un mal endèmic dels cercadors pel que fa als blogs).

• Les Set Edats del Rock

Post que comenta aquest documental en 7 episodis de la BBC, tot just quan el canal 33 es disposava a emetre’l. Òbviament, els visitants troben el que busquen i gràcies al moment en que va ser postejat i la nomenada que ha tingut, gairebé 10 visitants únics al mes aterren al blog en aquest post.

Però tot i això, les cerques de la gent són una font inesgotable de la complexitat de la ment humana. I per a mostra, un botó: Les cerques més extravagants de l’últim mes (si ampliéssim el període seria interminable, creieu-me):

• altres maneras de dir pastanaga - (en quin idioma?)

• animals congelats - A La Sirena n’hi ha uns quants, tot i que imagino que busques això.

• cistella de la compra a catalunya 2007 - Encara no hem muntat la botigueta ni ens dediquem a temes econòmics.

• cites perque es bo llegir? - Per començar, per a millorar la gramàtica i l’ortografia.

• com es va torma el mon - No solem tractar temes tant elevats, tot i que si reescrius millor la teva cerca…

• curiositats de la vista - Mira que curiosos

• curiositats molins de vent - De curiositats va el joc

• desequilibri - Espero que no sigui res personal

• edat mitjana musica curiositats - Això si que és curiositat

• enciclopedia de l´aurora boreal - Ja no saben què publicar

• festes merce beatles - Quan, on, COM ?

• foto me volen -  Me volen….què¿¿??

• grans bloggers - Gràcies, no calia.

• on puc anar a fer una barbacoa - Espero que aquí no.

• tots els camins duen a roma - I per estrambòtiques que siguin, aquestes cerques han dut fins aquí.

I un altre dia ja parlarem de Google Blogs…

Si algo ha quedado claro en esta crisis, o lo que quiera que sea, es que la revolución como motor de cambio de la estructura social ya no es posible.

De nou, Mi Mesa Cojea mossega amb un curt article, deixant a banda comentaris incendiaris, que llença veritats com a punys que ens haurien de fer pensar en el nostre deure com a motor de la societat i com la nostra actitud passiva ens ha dut fins aquí.

I un altre dia ja postejaré la cançó del diumenge (a risc que ja no sigui “del diumenge”)…

Segurament ara estic a la platja, i no, no me n’he endut el portàtil ni altres coses per l’estil. Senzillament, aquest post va ser escrit ahir per a ser publicat avui automàticament i així, de passada, parlar dels posts programats.

Els bloggers que llegiu això m’entendreu perfectament. Un dia et poses a escriure i tens 2 o 3 posts al cap i temps per a escriure’ls tots, però… de debò que penjaràs 3 posts a la vegada en un mateix dia? En canvi, hi ha dies que no tens temps, inspiració o connexió a Internet per a escriure i penses que ja fa un parell de dies que volies escriure i tens la sensació de deixar el blog abandonat.

Llavors, perquè no escriure quan vulguis i tant com vulguis i deixar-ho programat per a que es publiqui un dia i una hora concreta? Els usuaris de WordPress 2.2 o superior estem d’enhorabona, doncs és la mar de senzill.

Per a publicar un post un dia i una hora concreta en el futur només cal editar el camp “Data per a l’entrada” o “Post timestamp” (per als que no hagueu traduït el tauler de control) abans de publicar el post com faríeu normalment.

Veureu que des del tauler de control podeu gestionar el post que acabeu de publicar i que té la data que li heu indicat, i per tant, no es mostrarà al blog fins que aquest dia i hora arribi. Senzill, no?

Doncs apa, jo vaig a seguir disfrutant del meu dia de platja i a pensar en què deixo programat pel proper cap de setmana.

I un altre dia ja parlarem de perquè encara utilitzo WordPress 2.2.1…

Sembla que finalment tinc connexió a internet a casa i ja estic minimament instal·lat (tot i que pel que sembla i l’experiència d’altres farà falta força temps per a estar-ho del tot), i donant un cop d’ull al blog me n’adono que des del 18 de juliol no escric res… vaja, qui ho diria que no fa gaire escrivia cada dia!

Tot i això, aquest no és un post per dir que plego veles (com alguns grans bloggers que segueixo estan fent) sinó per a deixar clar que he tornat per a quedar-me. Tampoc pretenc fer veure que no ha passat res i postejar les estadístiques que queden pendents (ja us aviso que no diuen res d’espectacular a part que postejo menys) o començar a vomitar una barbaritat de tonteries més o menys interessants que m’han passat pel cap.

Tantmateix, crec que més val la pena ser realista i no caure en el mateix error que altres bloggers que recentment tocaven retirada. No pretenc ni vull mantenir un ritme de posteig diari o quasi-diari, així que ens haurem de conformar amb un terme mig que em permeti disfrutar del que escric, sense forçar-me a enllaçar qualsevol tonteria que trobo per aquests móns de Déu, però sense arribar a avorrir-vos amb un trist post setmanal… què us sembla si ho deixem amb 3-5 posts a la setmana? Algú en dóna més? Ok, doncs.

Pot sonar pretenciós (diuen que els bloggers es suïciden llançant-se des del capdamunt del seu ego), però no pretenc més que tornar a disfrutar del blog i que aquells que el seguiu sapigueu que El Que No Volen Veure no ha desaparegut i que l’únic que vull és que tots en disfrutem d’una manera o altra. De la mateixa manera, no puc deixar de donar les gràcies a tots els que heu comentat (via telemàtica o en persona) el blog durant aquest temps de baixa activitat. Prometo coses interessants.

I un altre dia ja parlarem del declivi de la Web 2.0 ….

El calendari és implacable i el maig ens acaba de deixar per un juny que sembla seguir sent força plujós, però al blog no perdem les costums i repassem què ha passat el darrer mes, amb una petita reflexió.

A data d’avui el blog ja té 313 posts i 223 comentaris, però aquest mes es registren uns resultats sorprenentment baixos, en consonància a la freqüència de posteig d’aquest mes que ha baixat el ritme dels mesos anteriors, quan vam batre rècords. A les dades em refereixo:

• 153 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 267 visites en total.
• S’ha visionat el blog 371 vegades.

Cal destacar, doncs, la baixada per sota dels 200 visitants únics mensuals, xifra de la qual feia mesos que no baixàvem. Aquí cal que entoni el mea culpa doncs reconec que la presentació del projecte final de carrera i l’entrada a l’empresa en la que fa poc que treballo m’ha abosrbit molt. Espero poder explicar més coses durant el mes de juny (i que consti que tinc moltes coses al tinter!).

Tot i això no vull deixar de comentar l’origen dels visitants, en el que tot i la baixada global els habituals del blog demostreu una gran fidelitat, sent els que us sabeu l’adreça de memòria l’únic grup de visitants que no punxa i es converteix en el majoritari amb un 47,57%, al que no puc més que estar molt agraït.

Un dels altres punts que segueix picant fort són les subscripcions RSS al blog, que el darrer mes han registrat 120 peticions (bàsicament a través de Google Reader).

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, gràcies per seguir deixant-vos caure per aquí. Prometo que el juny tornarà a picar fort!

I un altre dia ja parlarem d’estadístiques….

De nou deixem un mes enrere i és hora de fer recompte de com han anat les coses per aquí.

A data d’avui el blog ja té 295 posts i 214 comentaris. Tot i que aquest mes ha estat més fluixet pel que fa a freqüència de publicació, els resultats segueixen sent molt positius, sense arribar a les xifres espectaculars de març.

• 217 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 317 visites en total.
• S’ha visionat el blog 410 vegades.

D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog,  Internet Explorer es desmarca, amb un 54,01%, de Firefox, que va perdre el liderat el mes passat.

Pel que fa a l’origen dels visitants, com ja va sent costum, us decanteu cap als que veniu des d’un cercador (43,83%), però es percep cert augment de la gent que ve enllaçada des d’alguna altra pàgina (moltes gràcies a tots els que escampeu la veu!)

Però això no acaba aquí. Tal i com vam prometre el mes passat, finalment he aconseguit tenir un recompte de les subscripcions RSS al blog i el darrer mes heu llegit el blog 134 vegades a través d’aquest sistema (bàsicament a través de Google Reader)

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, gràcies per seguir deixant-vos caure per aquí.

I un altre dia ja parlarem d’estadístiques curioses….

Sembla que va ser ahir que començàvem l’any o que el blog feia 4 anyets (el temps passa tan ràpid que fins i tot se’m va oblidar al febrer…) i el març ja ens ha deixat, no sense els ja típics resultats de visitants i altres curiositats

A data d’avui el blog ja té 275 posts i 208 comentaris. Aquest mes no només sobprepassem els 200 comentaris sinó que també donem la benvinguda a la 15ª categoria del blog (televisió), però no s’acaba aquí, les estadístiques segueixen sent sorprenents:

• 240 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 345 visites en total.
• S’ha visionat el blog 541 vegades.

D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog,  Firefox ha perdut el liderat, que ha recuperat Internet Explorer, que guanya amb un ajustat  48,70%.

Pel que fa a l’origen dels visitants, aquest mes us decanteu cap als que veniu des d’un cercador (47,54%), mentre que els que us sabeu l’adreça o veniu d’un lloc que ens enllaça us repartiu a mitges la resta del pastís.

Però això no acaba aquí. El mes d’abril ha començat amb sorpresa i finalment he aconseguit tenir un recompte de les subscripcions RSS al blog. De moment no tinc dades fiables però els resultats prometen ser força sorprenents…

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, moltes gràcies per a fer el blog el que és.

I un altre dia ja parlarem de què busca la gent per venir a petar aquí….

Tot just tornem de les vacances de Setmana Santa però ja hi ha molts que posen l’ull a les vacances d’estiu. Som molts als que ens agrada viatjar i sempre pensem en el proper viatge, i és que sempre va bé planejar aquestes coses amb temps.

Avui em topo amb un fantàstic article de Kirai on ens dóna una guia de 10 punts per a preparar un viatge al Japó, a més a més d’indicar-nos possibles rutes i recomanar-nos alguns llocs interessants.

I és que aquest noi d’Alacant, no només és un dels millors bloggers en castellà que hi ha, sinó que de mica en mica s’està convertint en una autoritat per a parlar de Japó, i una mostra són la barbaritat de gent que ha conegut, les entrevistes que ha fet i el llibre que ha escrit i que d’aquí poc es publicarà.

I un altre dia ja parlarem de viatges…