El Que No Volen Veure

Si algo ha quedado claro en esta crisis, o lo que quiera que sea, es que la revolución como motor de cambio de la estructura social ya no es posible.

De nou, Mi Mesa Cojea mossega amb un curt article, deixant a banda comentaris incendiaris, que llença veritats com a punys que ens haurien de fer pensar en el nostre deure com a motor de la societat i com la nostra actitud passiva ens ha dut fins aquí.

I un altre dia ja postejaré la cançó del diumenge (a risc que ja no sigui “del diumenge”)…

Segurament ara estic a la platja, i no, no me n’he endut el portàtil ni altres coses per l’estil. Senzillament, aquest post va ser escrit ahir per a ser publicat avui automàticament i així, de passada, parlar dels posts programats.

Els bloggers que llegiu això m’entendreu perfectament. Un dia et poses a escriure i tens 2 o 3 posts al cap i temps per a escriure’ls tots, però… de debò que penjaràs 3 posts a la vegada en un mateix dia? En canvi, hi ha dies que no tens temps, inspiració o connexió a Internet per a escriure i penses que ja fa un parell de dies que volies escriure i tens la sensació de deixar el blog abandonat.

Llavors, perquè no escriure quan vulguis i tant com vulguis i deixar-ho programat per a que es publiqui un dia i una hora concreta? Els usuaris de WordPress 2.2 o superior estem d’enhorabona, doncs és la mar de senzill.

Per a publicar un post un dia i una hora concreta en el futur només cal editar el camp “Data per a l’entrada” o “Post timestamp” (per als que no hagueu traduït el tauler de control) abans de publicar el post com faríeu normalment.

Veureu que des del tauler de control podeu gestionar el post que acabeu de publicar i que té la data que li heu indicat, i per tant, no es mostrarà al blog fins que aquest dia i hora arribi. Senzill, no?

Doncs apa, jo vaig a seguir disfrutant del meu dia de platja i a pensar en què deixo programat pel proper cap de setmana.

I un altre dia ja parlarem de perquè encara utilitzo WordPress 2.2.1…

Sembla que finalment tinc connexió a internet a casa i ja estic minimament instal·lat (tot i que pel que sembla i l’experiència d’altres farà falta força temps per a estar-ho del tot), i donant un cop d’ull al blog me n’adono que des del 18 de juliol no escric res… vaja, qui ho diria que no fa gaire escrivia cada dia!

Tot i això, aquest no és un post per dir que plego veles (com alguns grans bloggers que segueixo estan fent) sinó per a deixar clar que he tornat per a quedar-me. Tampoc pretenc fer veure que no ha passat res i postejar les estadístiques que queden pendents (ja us aviso que no diuen res d’espectacular a part que postejo menys) o començar a vomitar una barbaritat de tonteries més o menys interessants que m’han passat pel cap.

Tantmateix, crec que més val la pena ser realista i no caure en el mateix error que altres bloggers que recentment tocaven retirada. No pretenc ni vull mantenir un ritme de posteig diari o quasi-diari, així que ens haurem de conformar amb un terme mig que em permeti disfrutar del que escric, sense forçar-me a enllaçar qualsevol tonteria que trobo per aquests móns de Déu, però sense arribar a avorrir-vos amb un trist post setmanal… què us sembla si ho deixem amb 3-5 posts a la setmana? Algú en dóna més? Ok, doncs.

Pot sonar pretenciós (diuen que els bloggers es suïciden llançant-se des del capdamunt del seu ego), però no pretenc més que tornar a disfrutar del blog i que aquells que el seguiu sapigueu que El Que No Volen Veure no ha desaparegut i que l’únic que vull és que tots en disfrutem d’una manera o altra. De la mateixa manera, no puc deixar de donar les gràcies a tots els que heu comentat (via telemàtica o en persona) el blog durant aquest temps de baixa activitat. Prometo coses interessants.

I un altre dia ja parlarem del declivi de la Web 2.0 ….

El calendari és implacable i el maig ens acaba de deixar per un juny que sembla seguir sent força plujós, però al blog no perdem les costums i repassem què ha passat el darrer mes, amb una petita reflexió.

A data d’avui el blog ja té 313 posts i 223 comentaris, però aquest mes es registren uns resultats sorprenentment baixos, en consonància a la freqüència de posteig d’aquest mes que ha baixat el ritme dels mesos anteriors, quan vam batre rècords. A les dades em refereixo:

• 153 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 267 visites en total.
• S’ha visionat el blog 371 vegades.

Cal destacar, doncs, la baixada per sota dels 200 visitants únics mensuals, xifra de la qual feia mesos que no baixàvem. Aquí cal que entoni el mea culpa doncs reconec que la presentació del projecte final de carrera i l’entrada a l’empresa en la que fa poc que treballo m’ha abosrbit molt. Espero poder explicar més coses durant el mes de juny (i que consti que tinc moltes coses al tinter!).

Tot i això no vull deixar de comentar l’origen dels visitants, en el que tot i la baixada global els habituals del blog demostreu una gran fidelitat, sent els que us sabeu l’adreça de memòria l’únic grup de visitants que no punxa i es converteix en el majoritari amb un 47,57%, al que no puc més que estar molt agraït.

Un dels altres punts que segueix picant fort són les subscripcions RSS al blog, que el darrer mes han registrat 120 peticions (bàsicament a través de Google Reader).

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, gràcies per seguir deixant-vos caure per aquí. Prometo que el juny tornarà a picar fort!

I un altre dia ja parlarem d’estadístiques….

De nou deixem un mes enrere i és hora de fer recompte de com han anat les coses per aquí.

A data d’avui el blog ja té 295 posts i 214 comentaris. Tot i que aquest mes ha estat més fluixet pel que fa a freqüència de publicació, els resultats segueixen sent molt positius, sense arribar a les xifres espectaculars de març.

• 217 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 317 visites en total.
• S’ha visionat el blog 410 vegades.

D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog,  Internet Explorer es desmarca, amb un 54,01%, de Firefox, que va perdre el liderat el mes passat.

Pel que fa a l’origen dels visitants, com ja va sent costum, us decanteu cap als que veniu des d’un cercador (43,83%), però es percep cert augment de la gent que ve enllaçada des d’alguna altra pàgina (moltes gràcies a tots els que escampeu la veu!)

Però això no acaba aquí. Tal i com vam prometre el mes passat, finalment he aconseguit tenir un recompte de les subscripcions RSS al blog i el darrer mes heu llegit el blog 134 vegades a través d’aquest sistema (bàsicament a través de Google Reader)

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, gràcies per seguir deixant-vos caure per aquí.

I un altre dia ja parlarem d’estadístiques curioses….

Sembla que va ser ahir que començàvem l’any o que el blog feia 4 anyets (el temps passa tan ràpid que fins i tot se’m va oblidar al febrer…) i el març ja ens ha deixat, no sense els ja típics resultats de visitants i altres curiositats

A data d’avui el blog ja té 275 posts i 208 comentaris. Aquest mes no només sobprepassem els 200 comentaris sinó que també donem la benvinguda a la 15ª categoria del blog (televisió), però no s’acaba aquí, les estadístiques segueixen sent sorprenents:

• 240 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 345 visites en total.
• S’ha visionat el blog 541 vegades.

D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog,  Firefox ha perdut el liderat, que ha recuperat Internet Explorer, que guanya amb un ajustat  48,70%.

Pel que fa a l’origen dels visitants, aquest mes us decanteu cap als que veniu des d’un cercador (47,54%), mentre que els que us sabeu l’adreça o veniu d’un lloc que ens enllaça us repartiu a mitges la resta del pastís.

Però això no acaba aquí. El mes d’abril ha començat amb sorpresa i finalment he aconseguit tenir un recompte de les subscripcions RSS al blog. De moment no tinc dades fiables però els resultats prometen ser força sorprenents…

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, moltes gràcies per a fer el blog el que és.

I un altre dia ja parlarem de què busca la gent per venir a petar aquí….

Tot just tornem de les vacances de Setmana Santa però ja hi ha molts que posen l’ull a les vacances d’estiu. Som molts als que ens agrada viatjar i sempre pensem en el proper viatge, i és que sempre va bé planejar aquestes coses amb temps.

Avui em topo amb un fantàstic article de Kirai on ens dóna una guia de 10 punts per a preparar un viatge al Japó, a més a més d’indicar-nos possibles rutes i recomanar-nos alguns llocs interessants.

I és que aquest noi d’Alacant, no només és un dels millors bloggers en castellà que hi ha, sinó que de mica en mica s’està convertint en una autoritat per a parlar de Japó, i una mostra són la barbaritat de gent que ha conegut, les entrevistes que ha fet i el llibre que ha escrit i que d’aquí poc es publicarà.

I un altre dia ja parlarem de viatges…

Un nou mes, encara que curt, s’ha acabat i com sempre, arriba moment de repassar com ha viscut el blog durant aquests 29 dies.

A data d’avui el blog ja té 247 posts i 197 comentaris. Com sempre, podeu trobar els posts repartits entre les 14 categories actuals, tot i que encara no tots els posts tenen categoria (encara). Pel que fa a aquest curt mes, les estadístiques són molt prometedores

• 210 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 324 visites en total.
• S’ha visionat el blog 537 vegades.

Tot i que les visites i els visionats han baixat respecte el mes anterior, tot i ser el mes més curt de tot l’any, aquest mes és quan més visitants únics han passat pel blog, i com sempre, cal agraïr-vos-ho a vosaltres.

D’altra banda, seguint el culebrot de la guerra de navegadors en el blog,  Firefox segueix per davant d’Internet Explorer, al que guanya amb un ajustat  48,15%.

Pel que fa a l’origen dels visitants, us seguiu repartint gairebé a parts iguals entre els que us sabeu l’adreça de memòria ( 39,2%), els que arribeu des d’un cercador (37,65%) i els que, cada cop mes, arribeu des d’un lloc que ens enllaça (23,15%).

Com sempre, agraïr-vos a vosaltres per a fer aquest blog el que és i per seguir-lo.

I un altre dia ja parlarem de què busca la gent per venir a petar aquí….

Com ja és costum, quan s’acaba el mes arriben les estadístiques del blog, i s’ha de dir que el 2008 comença amb molt bon peu.

A data d’avui el blog ja passa de la barrera dels 200 posts i ja té 215 posts i 182 comentaris. Com sempre, podeu trobar els posts repartits entre les 14 categories actuals, tot i que no tots els posts estan categoritzats, doncs el blog comença a crèixer bastant:

• 200 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 384 visites en total.
• S’ha visionat el blog 780 vegades.

I com no, cal felicitar-vos a vosaltres, que llegiu, comenteu i us feu una mica més vostre aquest espai.

D’altra banda, el 2008 porta marro a la guerra de navegadors, posant Firefox per primera vegada per davant de Internet Explorer, al que guanya amb un ajustat  51,3%.

Pel que fa a l’origen dels visitants, us repartiu entre els que us sabeu l’adreça de memòria ( 38,28%), els que arribeu des d’un cercador (26,3%) i els que, cada cop mes, arribeu des d’un lloc que ens enllaça (34,9%).

De nou, felicitar-vos a tots per fer d’aquest blog un lloc més interessant participant amb els vostres comentaris i correus que rebo.

I un altre dia ja deixarem de fer-nos tant d’autobombo…

Fa un temps em queixava que no hi havia moviment dins la blogosfera catalana. Múltiples agregadors, molta gent dispersa però poques accions disposades a aglutinar tot el que s’està parint en català en la Web 2.0.

Després de donar d’alta el blog en un parell de directoris de blogs en català com són Bitàcoles.net i  Catapings, he descobert un parell de coses interessants per als bloggers catalans:

• Blogger és una bona plataforma per a inciar-se en el món blogger, però els catalans ja tenim la nostra alternativa amb el domini .cat, i és blocat. Allà podeu donar-vos d’alta i crear el vostre bloc en quatre passos i amb un domini .cat.
• Els dies 25, 26 i 27 de Gener s’organitza a Granollers les primeres Jornades de la Catosfera, amb bastant suport institucional i amb l’objectiu de donar forma a aquest concepte de blogosfera catalana àlies Catosfera. El programa és força ambiciós, amb ponents molt interessants i moltes taules obertes amb participació de figures de primera línia. A més a més es farà la primera Beers & Blogs de la catosfera! Pel que es veu ha rebut una gran acollida i no dónen l’abast amb les acreditacions, això promet! (llàstima que encara sigui tan lluny…)

Vistes les iniciatives, sobretot la de les jornades de la Catosfera, he de reconèixer que tot i que tard, la blogosfera catalana s’ha tret la son de les orelles i espero poder assistir a la segona edició d’aquestes jornades, l’any que ve!

I un altre dia ja parlarem de perquè prefereixo dir blog i no bloc i el nom Catosfera em sembla bastant ridícul…