El Que No Volen Veure » WoLfWOoD

Nou model de negoci de les biblioteques públiques

WoLfWOoD — Thu, 09 Oct 2008 16:26:27 +0000

Ah! ja diuen que l’ingeni s’aguditza en temps de crisi, i la biblioteca pública Vapor Vell de Sants s’ha vist obligada a re-inventar el seu model de negoci.

Ja ho diuen: “Actualitzar-se o morir”.

I un altre dia ja parlarem de la bústia de retorn de llibres 24h (gran servei) …

La cançó del diumenge: Burn My Shadow

WoLfWOoD — Sun, 05 Oct 2008 16:09:42 +0000

Tornem després d’un cap de setmana sense cançó amb un grup que feia temps del que en volia parlar. Potser no serà el hype del moment però fa coses com aquesta:

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Burn My Shadow de UNKLE és de les cançons que no puc deixar d’escoltar i de les que segurament en cauran algunes quantes més per aquí.

Per si us ha agradat, el seu disc War Stories és segurament una de les millors produccions de l’any passat. Per a no perdre-se’l.

I un altre dia ja parlarem d’altres grups sense renom…

Noves Tecnologies

WoLfWOoD — Thu, 02 Oct 2008 07:00:15 +0000

Permeteu-me que avui ens posem una mica tècnics i us parli del proper hype dels sistemes de comunicació que més poden afectar a la manera a la que ens connectem a Internet i de tots els punts foscos que l’envolten i que molts no volen que vegis.

Si mirem enrere (que és una bonica manera de preveure el futur), per allà quan es va pensar en un sistema de distribució d’una senyal digital modulada per a la comunicació digital, que esdevindria Internet , l’elecció del medi de transport (digues-li xarxa) era un factor important i que suposava un compromís: havia de permetre la transmissió de senyals digitals modulades, pel que havia de complir uns requeriments tècnics, i alhora havia de donar accés al màxim nombre de persones utilitzant una xarxa comuna, a poder ser ja existent, evitant al màxim la instal·lació i implantació de noves xarxes de comunicacions (procés car i llarg). En aquest segon cas és on entra un concepte de nom estrany anomenat capil·laritat, que és un grau de mesura de com una xarxa de comunicacions cobreix la totalitat d’una població, arribant al domicili de l’usuari.

Per allà als anys 80, la xarxa amb més capil·laritat que complia els requeriments tècnics era la xarxa telefònica. Molts recordem els nostres vells mòdems a 14kbps connectats al telèfon fent sorollets estranys (això ja és cosa d’un altre post), però el pas del temps ha anat portant més i més altes velocitats a les connexions d’Internet, portant als proveïdors d’Internet a implantar les seves pròpies xarxes de comunicacions (fibra òptica, majoritàriament) per a abastir els seus clients, oferint més velocitat, però a un cost molt elevat.

Tot això a què ve?¿ Si rebobinem una miqueta, ens adonarem que l’elecció inicial de la xarxa telefònica va influir molt en com hem enfocat la distribució de la senyal fins a data d’avui, però durant tot aquest temps hem obviat una xarxa amb MOLTA més capil·laritat que la telefònica i que arriba a la majoria de llars de tot el món (es trobin on es trobin), i és la xarxa elèctrica.

O no tens endolls a casa? Imagina’t poder connectar el mòdem a QUALSEVOL endoll de casa i tenir accés a Internet. Això és la tecnologia PLC o Power Line Communications (amb mil perdons per la gran simplificació). Oblidem-nos de distribuir Internet a través de satèl·lit i altres tècniques de gairebé-ciència-ficció (que existeixen) per a arribar als llocs més remots, allà ja tenen endolls.

D’acord, i perquè no hi hem pensat abans? La xarxa elèctrica fa molts anys que es troba present a les ments pensants de moltes universitats i laboratoris per a transmetre senyals, però resulta que dels dos grans requeriments d’una xarxa de distribució de senyals digitals modulades, característiques tècniques i capil·laritat, la xarxa elèctrica només destaca en el segon. S’ha hagut d’avançar molt i refer moltes proves fallides per a poder combatre totes les interferències (i altres coses lletges) que hi ha dins un cable d’electricitat , però la tecnologia PLC ja és una realitat i es comença a sentir com una remor de fons.

Quan em podré connectar a Internet a través de l’endoll? Ja existeixen solucions comercials domèstiques per a distribuir la senyal d’Internet per tot un domicili utilitzant la xarxa elèctrica d’aquest, però sembla que som lluny de veure com Endesa o Iberdrola ens facturen la llum i Internet a la vegada, doncs sembla que en aquest país es pateix certa esquizofrènia corporativista.

Curiosament, Espanya és capdavantera mundial en el disseny de xips per a la modulació de senyals PLC (qui ho havia de dir!). Dins de qualsevol aparell amb tecnologia PLC s’hi troba un xip dissenyat per l’empresa DS2, amb seu a València, però contràriament al que indicaria la lògica, Espanya es troba a la cua de la Unió Europea pel que fa a implantació d’aquesta tecnologia.

Com ja ve sent normal, Telefònica i el càrtel que constitueix amb la CMT (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions), ha impedit que Espanya pugui evolucionar tecnològicament i millori les seves infraestructures de telecomunicacions. No és difícil d’entendre que a Telefònica no li agradi l’aparició d’un sistema de comunicacions que deixi gairebé obsoleta la xarxa telefònica, que aporta tants ingressos a la companyia (d’això també n’hauríem de parlar en un altre post), i prefereix posar pals a les rodes a un procés de modernització abans que veure com Endesa o Iberdrola li prenen un mercat en el que es trobava tan còmode. Per a això té la seva amiga-sucursal CMT, que sent l’organisme amb més poder sobre aquests temes no té cap problema ni vergonya per a aturar la implantació de la tecnologia PLC en aquest país. Vés per on.

Com sempre, m’acabo animant amb un post quilomètric, però com a mínim ja sabem de què van aquestes sigles que tant donaran a parlar en un futur no gaire llunyà.

I un altre dia ja parlarem de companyies de telecomunicacions…

Què és aquest catxarro?

WoLfWOoD — Tue, 30 Sep 2008 18:28:49 +0000

No ho hauria pogut dir millor:

Com sempre, la saviesa que traspuen les parets del meu barri m’espanta.

PS: Per als curiosos, és una centraleta transformadora de mitja tensió d’Endesa que a falta que construeixin el bloc de pisos on va ubicada es troba al mig del carrer.

I un altre dia ja parlarem de missatges inquietants…

La cançó del diumenge: I Will Survive

WoLfWOoD — Sun, 21 Sep 2008 20:28:03 +0000

No, això no té res a veure amb la recent visita de Gloria Gaynor a Barcelona ni amb el concert d’ahir a Madrid (amb Boney M), sinó amb una de les versions més originals que s’han fet mai d’aquesta més que coneguda cançó.

De tant en tant, escoltes una cançó que et sona d’alguna cosa i t’acabes adonant que és una versió d’una cançó que coneixes des de fa temps. He de reconèixer que m’ha passat més d’un cop i em fascina la capacitat d’alguns artistes per a reversionar cançons conegudes per tothom i fer que sonin tant bé com ho fa Cake (i en directe):

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

I amb aquest post em penjo un Hat Trick amb una versió que va ser un èxit televisiu gràcies a un anunci de Telefónica i que va donar a conèixer aquest grup amb la mala fortuna que Cake es va convertir en un dels tants grups d’una sola cançó. Post rodó!

I un altre dia ja parlarem de cançons versionades…

BAM ‘08

WoLfWOoD — Thu, 18 Sep 2008 17:06:56 +0000

Tot i ser una setmana molt apretada, no volia que arribés dissabte sense haver dit la meva sobre la festa de la Mercè que se’ns tira a sobre i en particular, sobre el Barcelona Acció Musical aka BAM, que porta uns quants anys portant molta, bona i variada música a la ciutat per a celebrar les festes com cal.

El cartell del BAM sempre ha estat com una caixa de bombons: tens els que tant t’agraden, els que et sorprenen, els que diuen que són tan bons i aquells que no has vist en ta vida però ja que és gratis, perquè no veure’ls? Així doncs, entre tanta oferta, quatre humils recomanacions fora del més conegut del cartell:

Love Of Lesbian (Barcelona, pop-rock/indie), dissabte 20, Pl. Reial (sidecar), 21:30h: Val, d’acord, aquests són força coneguts, però no es veu cada dia a Love Of Lesbian tocant en directe i per la cara a Barcelona, així que si us va agradar Maniobras de Escapismo no us podeu perdre la posada en escena de Cuentos Chinos Para Niños del Japón.

La Brigada (Vilanova i la Geltrú, Pop), dimarts 23, Plaça dels Àngels, 20:45h: The Light Brigade s’ha passat al català i ha perdut part del nom en el procés. Potser no són el grup més promocionat, però prometen fer-se sentir i aquesta és la millor oportunitat per a veure’ls en directe en un escenari molt interessant.

Russian Red (Madrid, Folk) dimarts 23, Plaça del Rei, 22:30h: Mai has sentit una veu igual. Els teloners dels Sunday Drivers al concert de Tarragona (o hauria de dir la telonera) prometen un concert més que agradable en un escenari irrepetible per a l’ocasió. Assistència obligada.

lo:muêso (Premià de Mar, rock experimental), dissabte 20, Maremagnum, 22:30h: A part d’endur-s’en el premi al nom més estrafolari de les festes (tot i ser de casa), vénen al BAM acompanyats d’unes crítiques inmillorables després de presentar el seu últim disc, Giant Catarzêe. És el concert ideal per a descobrir una banda que donarà que parlar.

Vetusta Morla (Madrid, pop rock alternatiu), dissabte 20, Fòrum, 00:20h: La nova esperança del pop rock alternatiu. El seu primer disc, Un día en el mundo, arriba ni més ni menys que després de 9 anys de treball de la banda. Tota una perla en brut.

Com sempre, els concerts s’aglutinen en un parell de nits i hem de lamentar que Vetusta Morla actui al Fòrum, que any darrere any demostra que no és el millor lloc per a segons quins concerts.

Ens veiem al BAM!

I un altre dia ja parlarem de la discriminació positiva en el món de la música en català…

La cançó del diumenge: Delgadito

WoLfWOoD — Sun, 14 Sep 2008 18:09:47 +0000

Seguint amb la tònica de les bandes d’una sola cançó avui ve La Rabia del Milenio amb una memorable canço que tots recordem i que va eclipsar completament una banda que malhauradament no ho va aconseguir.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Delgadito va ser un dels molts èxits que van sortir de la fàbrica de grups-d’una-sola-cançó que es va treure de la butxaca la marca Pepsi sota el nom de Generation Next cap a les acaballes dels 90, i em sembla que no serà el primer cop que surti per aquí doncs serà la gran mecenes d’aquesta secció.

Bonus Televisiu! Sembla que els caps pensants de la televisió em llegeixin el pensament i des de fa uns dies corre un anunci televisiu de formatge light que utilitza el chorus d’aquesta cançó, així que segurament ja us sonarà més.

Malhauradament només arribarem a escoltar aquestes cançons en anuncis. Tot i que en el seu moment ens la van fer escoltar enèsimes vegades per televisió i ràdio i ser francament bones, acaben desgastades i es perden ràpidament, sovint, acompanyades pel seu creador. Algú recorda el “Chiki-chiki”??

I un altre dia ja parlarem de campanyes publicitàries…

Posa’m una armilla…

WoLfWOoD — Wed, 10 Sep 2008 17:26:43 +0000

…amb mànigues i ben llarga, si us plau.

Un sap que comença a conèixer i a patir la vida de consultor quan es veu identificat en vídeos com aquest:

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Seguint amb la tònica predominant de degradació del sector de les telecomunicacions / informàtica a tots els nivells, em trobo en situacions rocambolesques en les que presentant una aplicació de dos mesos de desenvolupament (és a dir, senzilleta), resulta que les especificacions de més de 150 pàgines, un disseny tècnic de tantes altres i un prototip que era en mans del client des de fa un mes es converteixen en paper mullat davant de les pretensions i poca professionalitat de l’usuari, tot amanit amb comentaris de “…total, si no us costa res canviar-ho”.

El més greu no és que realment costi força canviar-ho, sinó que sembla que el client final no creu necessari definir correctament què vol que faci l’aplicació final en un principi perquè es pensa que el que se li mostra com a aplicació final és un prototip sobre el que pot fer tots els canvis i millores que no volia incloure en el paquet inicial de funcionalitats (perquè li pujava força de preu).

Com a resultat, el client vol que una aplicació que originalment no tenia molts requeriments i era de curt abast es converteixi en una potent eina amb més funcionalitats que una navalla suïssa… i al mateix preu que la proposta incial. Total, “no ens costa res canviar-ho…”.

I un altre dia ja parlarem d’abraçar a programadors…

La cançó del diumenge: Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band

WoLfWOoD — Sun, 07 Sep 2008 19:22:50 +0000

Corria l’any 67 quan els Beatles, vora la seva dissolució i en plena època d’experimentació i excessos es van apuntar al carro del rock psicodèlic i van parir això:

No es veuen cada dia als Beatles fent rock del bo, i pel que sembla Jimi Hendrix pensava el mateix, així que no va dubtar en fer un cover de la cançó en una actuació en directe, quan feia menys d’una setmana que havia sortit el disc dels Beatles. D’això se’n diu se precoç!

En pròpies declaracions de Hendrix, la cançó dels Beatles era terriblement potent i no se l’havia pogut treure del cap des del primer cop que la va sentir. Paraula de mestre.

I un altre dia ja parlarem d’artistes precoços….

Divirtim-nos!

WoLfWOoD — Thu, 04 Sep 2008 18:25:48 +0000

Últimament veig autobusos que fan mal als ulls

Divirteix-te amb la ciència, diuen…. millor ens apliquem amb l’ortografia.

I un altre dia ja parlarem de cartells..
.