El Que No Volen Veure

Sempre és bo desconnectar un poc, i si és amb bona companyia i de manera original i divertida, millor!

Tots els Déus i Deeses ens ho vam passar pipa, i les proves les tenim a flickr

I un altre dia ja parlarem de festes originals…

El calendari és implacable i el maig ens acaba de deixar per un juny que sembla seguir sent força plujós, però al blog no perdem les costums i repassem què ha passat el darrer mes, amb una petita reflexió.

A data d’avui el blog ja té 313 posts i 223 comentaris, però aquest mes es registren uns resultats sorprenentment baixos, en consonància a la freqüència de posteig d’aquest mes que ha baixat el ritme dels mesos anteriors, quan vam batre rècords. A les dades em refereixo:

• 153 visitants únics heu passat pel blog aquest darrer mes.
• Heu fet 267 visites en total.
• S’ha visionat el blog 371 vegades.

Cal destacar, doncs, la baixada per sota dels 200 visitants únics mensuals, xifra de la qual feia mesos que no baixàvem. Aquí cal que entoni el mea culpa doncs reconec que la presentació del projecte final de carrera i l’entrada a l’empresa en la que fa poc que treballo m’ha abosrbit molt. Espero poder explicar més coses durant el mes de juny (i que consti que tinc moltes coses al tinter!).

Tot i això no vull deixar de comentar l’origen dels visitants, en el que tot i la baixada global els habituals del blog demostreu una gran fidelitat, sent els que us sabeu l’adreça de memòria l’únic grup de visitants que no punxa i es converteix en el majoritari amb un 47,57%, al que no puc més que estar molt agraït.

Un dels altres punts que segueix picant fort són les subscripcions RSS al blog, que el darrer mes han registrat 120 peticions (bàsicament a través de Google Reader).

Com sempre, vingueu d’on vingueu, llegiu el què llegiu, gràcies per seguir deixant-vos caure per aquí. Prometo que el juny tornarà a picar fort!

I un altre dia ja parlarem d’estadístiques….

Quan fa un poc més de dues setmanes vaig començar a treballar per una consultora i per primer cop patia la vestia amb corbata i americana vaig començar a descobrir el que jo anomeno l’efecte corbata.

Ara com ara, vestint com vesteixo, puc entrar a la majoria d’oficines sense que ningú em demani res per a accedir-hi, fins i tot a aquelles oficines (la meva!) on abans era aturat pel conserge i interrogat.

Els que em coneixeu personalment sabeu que tampoc vesteixo tan malament i en les ocasions en què em va aturar el conserge de la meva oficina anava mudat per a fer una entrevista de feina.

Això em porta a pensar que ara em podria esmunyir a molts edificis sense que cridar l’atenció de ningú…

I un altre dia ja parlarem de corbates…

No passa cada dia que ens trobem davant del dibuix més gran de la història, i amb diferència.

La Terra com a llenç i un receptor GPS com a llapis…

Autorretrat, Eric Nordenankar, GPS sobre planeta, 40076592m x 4009153m

 I un altre dia ja parlarem de virals de DHL…

Actualitzat (29/5/08): Resulta que tot es queda en una idea interessant ja que DHL ha comunicat que tot és un muntatge. Jo hauria posat la mà al foc que es tractava d’un viral de DHL però resulta que es queda en una brillant proposta a l’espera que algú la posi en pràctica

Ja fa temps que Microsoft semblava rondar a Yahoo!, amb clares intencions de destronar l’indiscutible oracle d’Internet que és Google, però encara que inverosímil, el culebrot acaba d’iniciar un nou episodi.

Els de Redmond es deixen de tonteries, deixen de banda Yahoo! i finalment s’encaren al seu vertader rival, ara per a adjudicar-se la publicitat contextual de Yahoo! (que inicialment ja havien pactat amb Google i així fugir la oferta de compra de Microsoft).

Definitivament es mostren les cartes, i potser, la pitjor cara de Microsoft ara que semblen anar a per totes en una confrontació directa.

Via ALT1040

I un altre dia ja parlarem de qui té més a pelar…

Yes we can!

Fa molt temps que no veig Eurovisió… no sé perquè, però aquest any toca.

I un altre dia ja parlarem de les grans coses que fa El Terrat…

Mai m’havia acabat d’agradar la química, però això fa que la vegi amb altres ulls…

Gran encert de la Unió Europea amb el seu programa Marie Curie Actions

Via Fogonazos

I un altre dia ja parlarem de ciència…

Bebo, last.fm, myspace, youtube, iTunes… actualment tenim una miriada de serveis musicals 2.0 on la gent comparteix, proposa i descobreix artistes i preferències musicals. O si ens ho mirem d’una altra manera, tots aquests serveis representen una mostra força fiable de què escolta la gent i què els hi agrada.

Això no és res nou per a la indústria, que continuament monitoritza llocs com aquests per a saber què esta in, però sembla que en altres àmbits segueix imposant-se les llistes de nosequina revista en que es treuen de la màniga els millors tropocientos àlbums de la història. No seria més fiable veure què escolta la gent realment?

Això mateix és el que ha fet la BBC, amb la llista musical definitiva: Sound Index, que et diu en temps real què és el que escolta la gent a Internet, i no em refereixo a quatre gats, sinó a més de 24 milions d’usuaris dels serveis web 2.0 especialitzats més coneguts.

Tot i això, com és d’esperar, aquesta llista només representa una mostra instantània del panorama i encara queda lluny de dir-nos quin és el millor àlbum de la història, però temps al temps.

I un altre dia ja parlarem de llistes…

Si li hagués de posar una pega al servei Gmail de Google només seria que es menja els recursos com cap altra aplicació web, fet que fa que sovint vagi molt lent (depenent de la connexió, es clar). Fins ara, les solucions passaven per utilitzar un gestor de correu extern (que n’hi ha de molt bons) aprofitant les recents capacitats IMAP dels comptes Gmail o ressignar-se a esperar i utilitzar algun plugin que ajudés al Firefox en la seva pesada tasca.

Bé, doncs tots els usuaris de Gmail ja ens podem felicitar per disposar d’un accés un 20% més ràpid al nostre correu preferit. I tot i que sembla per art de màgia, ha hagut d’anar Steve Souders, especialitzat en optimització web a Yahoo!, per a donar-los un cop de mà.

Apa, a què esperes per a provar-ho?

I un altre dia ja parlarem de correus…

No sé quants de vosaltres utilitzeu Mac, però com a switcher recent estic descobrint tot un món i aquestes tonteries m’encanten. D’acord, molts d’aquests descobriments no serveixen per a res útil, però són enormement divertits, com aquest.

Leopard (Mac OS 10.5) porta incorporat un paquet de text-to-speech, és a dir, és capaç de llegir en veu alta el que tu escrius, i és tan senzill com utilitzar la comana say al terminal.

I com a exemple, un clàssic de clàssics:

> say hello world

Com a mínim divertit.

Via ALT1040 (on encara podeu trobar 9 curiositats més)

I un altre dia ja parlarem d’altres utilitats inútils…