El Que No Volen Veure

Fa temps que no hi havia notícies per aquí. No perquè no vulgui, sinó perquè el meu proveidor d’Internet ha decidit deixar-me una setmana i mitja sense connexió ni telèfon, així que he disfrutat del fantàstic servei d’atenció al client / tècnic que brinden aquestes empreses (en la línia del documental del 30 minuts d’avui de TV3 que per simpatia no em penso perdre).

Si extrec una conclusió sobre les empreses que ofereixen serveis com la llum, l’aigua, el gas o internet/telèfon (commodities) és que hem passat de ser els consumidors a ser un simples serfs que aguanten aquestes grans corporacions donada la vital necessitat dels serveis que ofereixen (o estàs disposat a viure sense aigua corrent?). On s’ha quedat la màxima de “el client sempre té la raó”?. Hem perdut el nord i ja ens hem oblidat que aquestes empreses ofereixen un servei i s’han de guanyar els clients i no al revés?

La veritat és que el mercat està molt ben muntat, per a aquests tipus d’empresaris. El client-esclau només té dret a pagar, ja que quan nosaltres, pobres mortals, hem de reclamar res, ens espera una paret de burocràcia en la que ningú té cap tipus de responsabilitat ni està disposat a comprometre’s a res, ara, pobre de tu que deixis de pagar, perquè a més a més de quedar-te sense aigua corrent durant dues setmanes (que de fet, ens importa ben poc), et durem a judici i ens hauràs de pagar una multa. Els deures per davant dels drets, però escolti, que jo hauria de tenir dret als serveis bàsics, o no?

Segurament, el fet que tals serveis siguin tan vitals i que el mercat, lluny de liberalitzar-se, s’ha organitzat en una espècie de càrtel, els usuaris ens hem convertit en uns simples esclaus que mantenim l’estructura d’algunes empreses anteriorment públiques i que ara poden extorsionar-nos moralment.

I un altre dia ja parlarem del “vuelva usted mañana”…