El Que No Volen Veure

Un poc de fotografia

Postejat per WoLfWOoD
29 Juliol, 2010
Cap resposta

Alguns ja sabreu de la meva afició a la fotografia, i que recentment m’he tornat a engrescar amb ~~energies~~ equip digital renovat. Coincidint amb l’arribada de les vacances, quan molts de nosaltres millorem o completem l’equip fotogràfic per tornar amb grans instantànies i fart de la batalla dels megapíxels en la fotografia digital (a.k.a. jo la tinc més gran), aquí va un petit recull de les coses que humilment, crec que cal mirar-se amb cura a l’hora de buscar l’equip que ens donarà millor resultat, sempre des de l’òptica de la fotografia digital i intentant cobrir el que seria un usuari estandard.

Format: Des de l’abandó del carret, els equips han pres formes i mides molt diferents, però si hagués de definir quins formats tenim al mercat aquests serien les ultracompactes, les compactes, les bridge i les rèflex (o dslr).

Fora de la conveniència de tenir una càmera que et cap a la butxaca de darrere dels texans, les ultracompactes no aporten res de bo comparativament, així que no la consideraria com a categoria a l’hora de buscar un equip (ojo! sempre i quan la mida no sigui l’únic factor de decisió). Una cosa similar passa amb les bridge, massa grans per a ser compactes però lluny del nivell de les dslr. En una època quan les rèflex digitals no eren a l’abast de gairebé ningú tenien la seva raó de ser, però avui en dia, amb la dràstica baixada de preus de les dslr de gamma baixa (1000D o D3000) no val la pena ni considerar una camera de format bridge.

D’aquesta manera, i a grans trets, el mercat interessant ve a segmentar-se entre cameres compactes i rèflex, cosa que, depenent de si estem disposats a dur un equip més gran i pesat a canvi de més qualitat o viceversa, ja ens decantaríem cap a un costat o un altre, al que li hauriem de sumar el preu més elevat d’una reflex i els seus accessoris (lents).

Òptica: Sincerament, si temps enrere les càmeres compactes eren sensors amb un parell de trossos de plàstic al davant, els fabricants s’han posat les piles i trobem càmeres compactes amb òptiques sorprenents de qualitat contrastada com Carl-Zeiss o Leica. Tanmateix, i això també depèn de quant estas diposat a invertir, la qualitat d’una lent intercanviable per a rèflex sempre està uns quants enters per sobre, amb la versatilitat de poder canviar l’òptica sense canviar la càmera (tot i que hi ha lents que són tan cares com una compacta).

Rang focal: Avui en dia hi ha compactes anomenades “superzoom” que publiciten tenir 12 augments o fins i tot més. Tot i això, en el món de la fotografia ningú parla d’augments, sinó de distància focal, i es mesura en mm.

Una càmera del tipus “superzoom”, traduït al món analògic, sol tenir un rang focal d’uns 25-300 mm, que no és gens menyspreable i tant us permetrà agafar a tota la família en el bateig en una sola foto com a apropar aquell ocell que està en aquellà branca a 30 m (amb limitacions, això sí).En el món reflex tenim tants rangs focals com objectius existeixen, permetent-te escollir el que més necessites i aconseguint així millor qualitat (no hi ha cap objectiu que sigui bo a totes les distàncies focals). Però tot i això, també existeixen òptiques amb rangs similars als que comentavem (18-300 mm aprox).

Lluminositat: Si potser fins ara les compactes guanyaven o s’equiparaven en prestacions a les rèflex, aquí es on la balança es decanta sense miraments cap a les dslr. El propi concepte de càmera compacta, fa que les seves òptiques tinguin obertures (f) molt petites i no deixin entrar tanta llum al sensor com una rèflex.

Això és tradueix en les típiques limitacions a l’hora de fer fotos amb poca llum i de la necessitat de realitzar exposicions més llargues, de l’abús del flash en fotos d’interior que acaben mal exposades i en la necessitat d’utilitzar sensibilitats (ISO) altíssimes per a intentar cobrir aquesta greu mancança i que ens duen al punt següent.

Sensor: De ben segur ningú que vulgui comprar-se una càmera compacta es mirarà el tamany del sensor que duu a dins. És fantàstic tenir 20MPíxels en una càmera que t’hi cap a la butxaca, però quan emboteixes tants transistors en un sensor tan petit apareix el temut soroll (del que es sent no, de l’altre, com la “neu” que sortia a una tele mal sintonitzada), una pèrdua de nitidesa important que passa en totes i absolutament totes les càmeres compactes, i també en molt menor mesura en les rèflex, sobretot a ISO altes, i ja hem vist que els compactes treballen a ISO altes perquè les seves òptiques són poc lluminoses.

A nivell comparatiu, una foto a 600 ISO en una camera compacta estandard presenta molt més soroll que una foto feta a 1200 ISO en una rèflex de gamma baixa.

Què és millor? Com tot en aquest món, això és una qüestió de compromisos i de què s’ajusta més a les nostres necessitats. A grans trets, si l’únic que esperes d’una camera és que no t’estorbi i faci fotos decents sense preocupar-te gaire, agencia’t una càmera compacta amb una òptica de qualitat i et farà feliç. Si el que busques, però, és anar una mica més enllà, jugar amb la llum, els desenfocs i tenir més control sobre la camera per a aconseguir fotos més nítides, les dslr són el que busques, i segurament, no et sortirà tan car com et penses.

I un altre dia ja parlarem dels nikonistes i dels canonistes …