Perquè la TDT tarda tant en canviar de canal?


De ben segur ja heu sentit algun cop la mateixa pregunta o fins i tot us la heu feta vosaltres, i de la mateixa manera, n’estic segur que no deixarem d’escoltar el que ve a ser la gran inquietud del nostre segle. Com a teleco puc intentar esclarir les coses, si més no, per a que tingueu quelcom per a fer-vos els interessants mentre espereu a que la tele canvii de canal (això de ben segur deixa impressionades a les cites, ja ho veureu).


El fet és que la TDT, i en general, la majoria dels nous formats digitals, tenen una manera força curiosa de codificar (i per tant, de descodificar) la imatge en moviment, així que aquest funcionament aplica per a la TDT com per a tots els formats MPEG (incloent el famós H.264), però primer, tirem un poc enrere, com a mínim fins quan no sabíem ni que era la TDT.


La televisió analògica, també coneguda com UHF pels nostres pares, entre moltes coses que feia, només es limitava a enviar tots i cada un dels fotogrames un darrere l’altre. Si, si ets un estudiós del tema, he obviat un abisme de detalls tècnics, però no estem aquí per a formar experts en formats obsolets, així que ens cenyirem a la idea que les teles d’abans rebien una senyal a través de l’antena que venia a ser un fil d’informació on s’anaven arrenglerant un darrere l’altre els fotogrames que anaven passant per la pantalla, en concret, 25 fotogrames per segon a Europa (30 als EEUU), i per si fos poc, entre un i l’altre encara hi encabien les pàgines d’una cosa prehistòrica que es deia Teletext.


Tot i que el teletext de la TDT segueix tenint la mateixa aparença prehistòrica que el de la televisió analògica, la senyal de TDT És un altre món. Per la mateixa antena que teníem, ara ens arriben més de 4 senyals de televisió i ràdio diferents per a cada antic canal UHF, i a més a més alguns tenen més definició (fins i tot HD) i fins i tot continguts extra. Així que seguint la màxima que d’on no n’hi ha no en raja, alguna cosa han tret per a posar tot això, no?


Efectivament, i ja posats a treure coses de la rancia televisió analógica han tret ni més ni menys que la majoria dels fotogrames que s’enviaven, en alguns casos fins a més del 50% dels fotogrames! Però llavors, com és que veiem la tele “tan” bé si rebem menys de la meitat de les imatges que abans? Pot semblar un sense sentit, i fins i tot còmic, però literalment, la tele (o més aviat, el descodificador) s’inventa els fotogrames que no rep. De debò. Bé, ells no n’hi diuen inventar, però així ja ens entenem.


Per a suplir la falta de fotogrames, per exemple, si el sistema només envia 1 fotograma cada 4, quan la nostra tele rep la senyal, entre dos fotogrames s’ha d’inventar els 3 que no ha rebut pel mig. Aquí el terme “inventar-se” pot semblar ofensiu per als enginyers que van dissenyar un algoritme que donats dos fotogrames genera els que falten enmig per a fer que la imatge sembli fluïda, i creieu-me, no és fàcil.


grup de fotogrames on els fotogrames P i I són els que rep la televisió (fotogrames clau, sí a més a més n’hi ha de varis tipus) i els B són els que el descodificador s’inventa entre els dos fotogrames clau que el comprenen



Amb tota aquesta barbaritat de coses el que ens podríem preguntar és perquè podem arribar a veure la tele, però tornant a la pregunta del post, ara ja tenim més informació per a respondre-la. Si pensem en el moment que seleccionem un canal, per a mostrar res, el descodificador necessita tenir com a mínim dos fotogrames per a inventar-se els del mig (i ja no entro en els diferents tipus de fotogrames que hi ha), així que primer caldrà que el descodificador rebi un fotograma i que després rebi el següent per a descodificar els fotogrames d’enmmig, que són els que ja hauriem d’haver vist i que són els que s’ens mostraran (aquí, els més espavilats entendran perquè ja han cantat el gol a la ràdio quan el veiem a la tele).


El més curiós de tot és que el temps que tardarà la nostra tele en canviar de canal mai serà el mateix perquè dependrà de quant temps haurà d’esperar a rebre els fotogrames que li fan falta, i això depèn del moment en que pitjem el botó (potser s’acaba d’enviar un i haurem d’esperar més o potser tot just rep el primer en aquell moment). Tot i això, els fabricants, coneixedors d’això i de com fem servir la tele, quan seleccionem un canal algunes televisions ja emmagatzemen la informació dels fotogrames dels canals següent i anterior per a que els que tenen el dit ràpid canviant de canal no es desesperin.


I un altre dia ja parlarem de la barbaritat de coses que m’he passat pel forro explicant això… peticions?

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.


Altres Posts
La cançó del diumenge: Parklife
La cançó del diumenge: Money

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

Wolfwood, no, no deixa impressionades les cites.

I want my money back.

El retard per a cantar el gol no és únicament degut a la decodificació de la senyal en recepció, si no també a la seva codificació en emissió.

Per cert, ja que s’ha parlat de fotogrames clau, aquesta és la mateixa raó per la que quan tallem un vídeo codificat per a quedar-nos una part i no el recodifiquem, de vegades veiem que el programa “no ho ha tallat bé”. El que passa és exactament el mateix que s’ha descrit a l’entrada, per a tallar, el programa ha de trobar un fotograma clau, típicament el més proper al fotograma que s’ha seleccionat per a fer el tall (i no tenen perquè coincidir)

I un altre dia parlem de perquè un decodificador de TDT a casa no té opció de botó de subtítols i l’altre sí, cosa que fa que en un d’ells no pugui veure els subtítols de la TDT a TV3 per a les emissions en versió original (desactiven el teletext)