Els Sunday ens deixen
Segurament els més afèrrims ja ho sabran, d’altres no sabran ni qui són els Sunday Drivers (i no serà perquè no m’hagi fet pesat) i de ben segur és la forma més desafortunada de posar en ordre aquest blog, però per algun lloc havíem de començar i francament, va ser un xoc quan el mateix dia del concert de l’Apolo 2 m’assabentava a través del seu blog que aquell seria el seu últim concert a Barcelona abans de la seva dissolució definitiva aquest estiu, i per conseqüència, de ben segur la darrera vegada que els veuria sobre un escenari.
Aquests manxecs que cantaven en anglès i semblaven sortits de Birmingham sempre seran uns referents de l’indie espanyol. Directes desacomplexats i molt propers i l’entusiasme que transmetien en cada cosa que feien fan encara més gran aquesta banda que mai va buscar el beneplàcit dels quals cal tenir el beneplàcit per a sobreviure en aquest país. No, per a sort per a nosaltres, els Sunday no volien ser un subproducte per a la venda en el top ten del Carrefour fent-se passar per músics. Són autèntics, fan bona música, ens fan passar una gran estona i prou, que no és poc.
Pot ser que sigui també la darrera vegada que els Sunday apareguin per aquí també, tot i que en el tag de música recopilen un bon munt d’entrades. El que sí sabem és que a partir del 17 Juliol, després del seu darrer concert, al FIB de Benicàssim, els Sunday abaixaran el teló i el panorama musical estatal serà un poc més trist del que a vegades ja és.
I un altre dia ja parlarem de com va anar el darrer concert a l’Apolo 2 …
