En el cas que ens ocupa, un cop acabada la dictadura, volent instaurar aquest sistema tan estrany anomenat demo..dem…democràcia (cony, amb lo fàcil que era dir dictadura) es van trobar que necessitaven tenir el que ara s’anomena “classe política”.
Clar que els millors exponents d’aquesta classe o bé havien marxat o, si s’havien quedat, esperaven pacientment la seva oportunitat típicament enterrats sota cunetes qui sap on.

Així que no va quedar més remei que tenir màniga ampla i optar per una política (valgui la redundància) de portes obertes. D’aquesta manera, molta gent va sumar-se a la política.

Clar que donar tota la culpa a la dictadura seria demagògic; només cal mirar avui dia i comprovar les noves promeses dins el panorama polític, que ja hi ha hagut temps de “cultivar-ne” alguns des de la transició.
Si mes no, en això, sí que estem dins la mitjana europea.