Papers per a tots?
A Vic han decidit tancar l’aixeta del padró i requerir el permís de residència a qualsevol ciutadà que es vulgui empadronar en aquella ciutat. Segur que ho has sentit o llegit, així que abans que continui, per un segon ens apuntem al carro de la demagògia que corre pels telenotícies i els diaris i els titllem de xenòfobs per amunt. Ja? Ok. Ara pensem en una població com Vic, que òbviament no és com Barcelona i on el percentatge de població immigrant gairebé supera el 50%. Problemes socials i prejudicis a part, podem començar a entreveure un problema greu en la sostenibilitat d’una ciutat que empadrona a qui vulgui, tingui o no papers.
El sistema actual requereix que per a contractar a algú és necessari un permís de residència i de treball, però per a accedir a la majoria d’ajudes d’habitatge o escolars, per exemple, només es requereix padró. Si ens posem catastròfics, una població on el 50% de la població sigui immigrant sense permís de residència però es trobi empadronada és el mateix que una població on només tributa el 50% de la ciutadania però el 100% té dret a beneficis socials. I òbviament no anirem a deixar sense escola ni hospitals a ningú, vingui d’on vingui, perque això sí que seria racista, xenòfob i moltes coses més, no?
Endavant, padró per a tothom, tributin o no, siguem els més guays del planeta, però si jo tributo, què menys que exigir que tothom (sense importar d’on vingui) que vulgui accedir a serveis públics tributi, no? Perquè no es permet la obtenció del padró o l’accés als ajuts públics en base a si es tributa o no?
La línia entre la discriminació positiva i la negativa és tan fina que hi haurà que pensarà que em quedo curt i n’hi haurà d’altres que em diràn que sóc un xenòfob, un racista, un separatista i altres paraules lletges que acaben en -ista, però tinc ben clar que es vingui d’on es vingui, aquest país el fem entre tots, així que a tots i cadascú de nosaltres ens toca posar de la nostra part, ja que només d’aquesta manera podrem gaudir dels beneficis de la societat del benestar.
I un altre dia ja parlarem de la demagògia de la discriminació positiva…
