El Que No Volen Veure

Després de bolcar rius de demagògia i declaracions políticament correctes després de que es conegués la intenció de l’ajuntament de Vic de vetar el padró a estrangers no regularitzats (a.k.a. “sense papers”), aquesta setmana encara ens depararà un espectacle més dantesc.


Per si encara faltava llenya al foc, l’il·lustríssim cognom Roca i Junyent ha fet acte de presència, encara que només sigui com a bufet d’advocats, per a recordar al govern de l’estat que el que vol fer Vic és legal. Per als desmemoriats, no cal anar gaire enrere, va ser aquest Novembre quan es van aprovar les modificacions a la llei d’estrangeria que permetrien tal situació, com apuntaven les ONG mesos abans.


Tanmateix, la política té aquests girs inesperats que permeten tancar una situació tan complicada com aquesta com si no hagués passat res, i ja comencem a veure la llum al final del túnel tot escoltant les declaracions d’ahir de les respectives seus centrals dels partits. Ningú està disposat a mullar-se, encara menys algú que diu ser d’esquerres, així que ni per tu ni per mi, total, no serà el primer cop que canvio el discurs, encara que sigui per passar de la xenofòbia a la demagògia al pensament més progressista tolerant. Mentre els de Vic segueixen encapçalant una croada poc defensable dins el marc del “som molt guays i políticament correctes”, els partits tancaran files i forçaran que mesures com aquesta no prosperin, que cal sortir ben guapos a la foto electoral.


El millor de tot és que de tal manera, en un any d’eleccions, aconsegueixen apropar-se als extrems de la paleta cromàtica política, quedant-se en un to intermedi, que ja se sap que el gris combina amb tot.


I un altre dia ja parlarem de si el to intermedi és el gris o més aviat un marró llefiscós…

A Vic han decidit tancar l’aixeta del padró i requerir el permís de residència a qualsevol ciutadà que es vulgui empadronar en aquella ciutat. Segur que ho has sentit o llegit, així que abans que continui, per un segon ens apuntem al carro de la demagògia que corre pels telenotícies i els diaris i els titllem de xenòfobs per amunt. Ja? Ok. Ara pensem en una població com Vic, que òbviament no és com Barcelona i on el percentatge de població immigrant gairebé supera el 50%. Problemes socials i prejudicis a part, podem començar a entreveure un problema greu en la sostenibilitat d’una ciutat que empadrona a qui vulgui, tingui o no papers.


El sistema actual requereix que per a contractar a algú és necessari un permís de residència i de treball, però per a accedir a la majoria d’ajudes d’habitatge o escolars, per exemple, només es requereix padró. Si ens posem catastròfics, una població on el 50% de la població sigui immigrant sense permís de residència però es trobi empadronada és el mateix que una població on només tributa el 50% de la ciutadania però el 100% té dret a beneficis socials. I òbviament no anirem a deixar sense escola ni hospitals a ningú, vingui d’on vingui, perque això sí que seria racista, xenòfob i moltes coses més, no?


Endavant, padró per a tothom, tributin o no, siguem els més guays del planeta, però si jo tributo, què menys que exigir que tothom (sense importar d’on vingui) que vulgui accedir a serveis públics tributi, no? Perquè no es permet la obtenció del padró o l’accés als ajuts públics en base a si es tributa o no?


La línia entre la discriminació positiva i la negativa és tan fina que hi haurà que pensarà que em quedo curt i n’hi haurà d’altres que em diràn que sóc un xenòfob, un racista, un separatista i altres paraules lletges que acaben en -ista, però tinc ben clar que es vingui d’on es vingui, aquest país el fem entre tots, així que a tots i cadascú de nosaltres ens toca posar de la nostra part, ja que només d’aquesta manera podrem gaudir dels beneficis de la societat del benestar.


I un altre dia ja parlarem de la demagògia de la discriminació positiva…