El Que No Volen Veure

Tot i que el blog també necessitava unes vacances nadalenques i ha patit una aturada espiritual necessària, no podia sinó tancar un any, si més no, particular.


Enguany hem vist com sota un sostre anomenat crisi els més rics s’enriquien encara més a costa dels demés, que cada cop som més pobres. Hem assistit a l’espectacle més nauseabund que la política ens ha brindat en molt de temps, de la mà de la corrupció, mentre que la societat civil es feia la ofesa, o com els agrada dir, desafeccionada. Sembla que la desafecció, però, no existeix per a altres fenòmens del 2009, com el també nauseabund efecte Belen Esteban, la sobtada mort de Michael Jackson i la marea del FaceBook i la web social que cada cop arriba a més racons de l’hiperespai.


A casa nostra, com a petit país amb les seves particularitats, tot i que no ens hem escapat de les modes mainstream, incloent la corrupció, la societat civil ha demostrat un cop més estar a l’altura, manifestant-se amb força pel nostre estatut, ja sigui organitzant unes prometedores consultes per la independència o en forma d’un històric editorial conjunt.


Tanmateix, el 2009, segurament el recordaràs per haver conegut aquella o aquella altra persona que ha acabat sent tant especial, per haver donat un nou rumb a la teva vida, per haver canviat de feina, haver-te independitzat, pels èxits o pels fracassos, pels projectes iniciats o pels que finalment has tancat…


Independentment de la crisi, la corrupció, la Belen Esteban i la mort de Michael Jackson, tu faràs que el record d’aquest 2009 sigui especial, a la teva manera, i de ben segur, passi el que passi amb la crisi, el 2010 també ho serà.


I un altre dia ja parlarem de perquè no ens hem apuntat al carro de l’anàlisi de la dècada…