El Que No Volen Veure

Tot i que el blog també necessitava unes vacances nadalenques i ha patit una aturada espiritual necessària, no podia sinó tancar un any, si més no, particular.


Enguany hem vist com sota un sostre anomenat crisi els més rics s’enriquien encara més a costa dels demés, que cada cop som més pobres. Hem assistit a l’espectacle més nauseabund que la política ens ha brindat en molt de temps, de la mà de la corrupció, mentre que la societat civil es feia la ofesa, o com els agrada dir, desafeccionada. Sembla que la desafecció, però, no existeix per a altres fenòmens del 2009, com el també nauseabund efecte Belen Esteban, la sobtada mort de Michael Jackson i la marea del FaceBook i la web social que cada cop arriba a més racons de l’hiperespai.


A casa nostra, com a petit país amb les seves particularitats, tot i que no ens hem escapat de les modes mainstream, incloent la corrupció, la societat civil ha demostrat un cop més estar a l’altura, manifestant-se amb força pel nostre estatut, ja sigui organitzant unes prometedores consultes per la independència o en forma d’un històric editorial conjunt.


Tanmateix, el 2009, segurament el recordaràs per haver conegut aquella o aquella altra persona que ha acabat sent tant especial, per haver donat un nou rumb a la teva vida, per haver canviat de feina, haver-te independitzat, pels èxits o pels fracassos, pels projectes iniciats o pels que finalment has tancat…


Independentment de la crisi, la corrupció, la Belen Esteban i la mort de Michael Jackson, tu faràs que el record d’aquest 2009 sigui especial, a la teva manera, i de ben segur, passi el que passi amb la crisi, el 2010 també ho serà.


I un altre dia ja parlarem de perquè no ens hem apuntat al carro de l’anàlisi de la dècada…

Sembla mentida que mai hagi sortit per aquí aquesta cançó:





Tot i que d’aquesta fantàstica cançó de Nina Simone no tenim videoclip, a molts us sonarà per ser la BSO de “The Thomas Crown Affair”, àlies “El secreto de Thomas Crown”, en una escena esplèndida, en gran part, per aquesta cançó.


I tornant a la meva afició de trobar versions inverosímils d’una cançó, el mateix Bob Marley en va fer la seva a la seva particular manera:





I pel que em sembla, en els propers temps, la versió més recordada serà la que es va adaptar als nous temps gràcies a un rentat de cara dels grans èxits del segell Verve:





No us queixareu, avui n’hi ha per a tots els gustos!


I un altre dia ja parlarem de quina és la versió que més m’agrada…

Suposo que ningú queda al marge de la polseguera que ha aixecat la disposició primera que el lobby format pel ministeri de cultura i les entitats de gestió de drets d’autor (SGAE, promusicae, etc….) han colat a la nova llei d’economia sostenible.


Ara com ara ens juguem que d’un dia per l’altre l’accés a determinats articles de la wikipedia estiguin bloquejats (aquells que per algun motiu no agradin al Sr. Ramoncín, per exemple), o que els resultats de les cerques de google siguin filtrats, sí, tal i com passa a països com la Xina, on la democràcia encara no ha fet acte de presència. Fort, no?¿


En realitat, aquesta estratagema només pretén permetre que les entitats de gestió de drets d’autor siguin jutge, fiscal i acusació, prenent el poder a l’estament judicial. D’aquesta manera, SGAE i promusicae podran tancar les webs que els jutges no han considerat il·legals.


Encara penses que no ens hi juguem gaire cosa? Si no és així, avui, a les 20h tens la oportunitat de fer sentir la teva opinió, pacíficament, a Plaça Sant Jaume, on es repartiran còpies del manifest i s’informarà a la gent sobre aquestes mesures.


I un altre dia ja parlarem de perquè mai s’aprovarà una llei així…

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sosteniblede modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de lesllibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura através d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals icreadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, ideclarem que…


1. - Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels dretsfonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a lallibertat d’expressió.


2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sentcompetència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sensesentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -unorganisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir alsciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.


3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sectortecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament ide futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses,introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.


4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeixla creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològicss’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de contingutsde tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústriesculturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.


5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de laseva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitatsassociades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvislegislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nouentorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava enel control de les còpies de les obres i en Internet això no és possiblesense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.


6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviurealternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüinals nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades comineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.


7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferènciespolítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets modelsde negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.


8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxaa Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marcper al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara alfutur.


9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectualorientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.


10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovardesprés de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes lesparts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius queafecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.


Aquest manifest és de tots i ningú en particular. Si vols demostrar el teu suport i adherir-te al manifest, fes-lo córrer!