Serveis d’atenció “deluxe”
Si durant els darrers dies no he pogut escriure res per aquí ha estat gràcies a la magnífica experiència d’haver-me de barallar amb una empresa proveïdora d’Internet (a.k.a. ISP) per a que em restablís el servei, que va decidir deixar-me a l’estacada ja fa una setmana, a traïció.
Per si fos poc, la meva particular batalla amb els serveis d’atenció al client ha estat a dos bandes, doncs encara tinc un front obert amb un reemborsament amb una coneguda empresa d’electrònica de consum, que donaria de parlar per uns quants posts, però el que en el fons m’ha horroritzat no és el pèssim servei que, en majoria, he rebut, sinó el preu al que el pago.M’explico. Si contracto un servei o compro un producte en un determinat establiment, inherentment al servei prestat o producte adquirit, al meu entendre, s’estableix una contracte pel qual dins del període establert pel mateix venedor/proveïdor, aquests es fan càrrec de les incidències o problemes que puguin sorgir, ja siguin productes que no funcionen dins del període de garantia, devolucions en un plaç acordat o talls del servei. I el més important, quan compro o contracto un producte o servei, estic pagant per aquest servei post-venda, tal i com m’indica el contracte o el rebut. Doncs bé, resulta que la realitat és ben diferent, i fins i tot per exercir els teus drets has de pagar, trucant a un servei d’atenció al client que en majoria comença per 902 o 807, que com sabreu són telèfons de tarifa especial on el minut de pèssima atenció té un preu desorbitat.
Vista la situació, i que en aquests telèfons et fan perdre el temps, diners i paciència de forma desigual a les solucions que t’aporten, he pres tres mesures, encara que un poc dràstiques, per a exercir els meus drets sense sentir-me obertament estafat:
- Establir la comunicació via e-mail o carta certificada: Així tenim proves de la nostra comunicació amb l’empresa des del primer moment, molt útil si s’ha de recórrer a la via legal. A més a més, pots prendre’t el teu temps per a redactar una carta prou educada i amenaçant com creguis convenient.
- Amenaçar amb accions legals des del primer moment: L’Agència Catalana de Consum fa bé la seva feina, prou ho saben les empreses. Una amable petició del CIF i raó social de l’empresa per a obrir una demanda a consum pot desencallar molts problemes.
- Buscar telèfons de tarificació normal del servei d’atenció: No tothom ho sap, i les empreses seran les últimes a dir-t’ho, però per llei (i pel que us comentava abans), les empreses estan obligades a tenir un telèfon d’atenció al client de tarificació normal (un 93 o 91 per exemple). Pàgines com No más números 900s’encarreguen de recollir els telèfons secrets que les empreses ens volen amagar.
Per sort, aquestes tècniques m’han donat resultats molt satisfactoris i no dubtaré en posar-ho en pràctica en un futur si mai em trobo en la mateixa situació.
I un altre dia ja parlarem de les indemnitzacions a les que hom té dret per talls en els serveis…
