El Que No Volen Veure

Doncs això, casualitats de la vida i una samarreta dels Sunday Drivers van permetre que ahir, després del concert “semidespullat” i íntim de La Banda Municipal del Polo Norte al Fantástico Club poguéssim conèixer a la banda i fins i tot endur-nos una còpia firmada cap a casa del seu disc “La Mejor Hora Para Despertarse” (previsors de nosaltres de portar el disc per si les mosques…). Revisant al blog descobreixo que no semblo haver parlat d’aquesta bona gent, així que em sembla que ja tenim grup candidat a reprendre el temporalment desaparegut cicle de cançons diumengerils.

És d’agrair que es facin concerts com els d’ahir, en que una quarantena d’espectadors teníem a tocar a la banda sense amplis ni escenaris pel mig, on la complicitat fa que ens acabessin regalant uns quants temes que ja tenen al sarró pel que promet ser el seu segon àlbum d’estudi i que a jutjar pel que vam escoltar ahir, no defraudarà.

I un altre dia ja parlarem de la cara que se’m va quedar quan l’Oscar Andreu passa pel meu costat i em fa un comentari sobre la samarreta que no arribo ni a recordar…