El Que No Volen Veure

Vist que fa uns quants diumenges que la cançó brilla per la seva absència i sempre acaba fent acte de presència els dies no festius, s’instaura un rentat de cara al nom de la secció setmanal per a fer el que em dongui la gana amb la cançó flexibilitzar la dosi musical setmanal.


I com ja ens ensumavem després del concert del passat dijous i la recent publicació del seu primer videoclip “oficial”, avui venim de la mà de La Banda Municipal del Polo Norte





No us els perdeu en directe!!I un altre dia ja parlarem de dosis musicals…

Aquest cap de setmana a Madrid s’ha batut un rècord mundial. I no em refereixo als 2.000.000 de suposats manifestants que no sabien ben bé a què anaven, sinó a la brutal xifra que mai s’havia aconseguit. Aglutinar més de 41 persones en un metre quadrat. Nens, no ho proveu a casa.

Ja ho apunta Ignacio Escolar a “La Multitud y las mentiras”. Quan ningú es pren la molèstia de fer un càlcul mínimament aproximat i senzillament es mou pel fanatisme (molt en consonància amb la manifestació del cap de setmana) passa això i es fa un ridícul espantós, quan algú amb una mica de seny es pren la molèstia en fer quatre números.

Si el PP o la Comunitat de Madrid haguéssin tret llapis i paper sabrien que amuntegar 41 o 20 persones per metre quadrat (depenent de quants milions de manifestants hi haguéssin) és impossible a no ser que fos una manifestació de castells de nou amb folre i manilles.

Una vista aèria o una simple inspecció de la manifestació a peu de carrer posa en evidència les dades: no es creu que hi hagués més de 70.000 assistents. En alguns casos es considera que n’hi havia menys que a la manifestació del dia de l’orgull gay-lesbià (58.000 assistents).

Total, havent robat i estafat milions d’euros no vindrà d’una trista mentida per uns quants milions de manifestants.

I un altre dia parlarem de manifestacions…

Doncs això, casualitats de la vida i una samarreta dels Sunday Drivers van permetre que ahir, després del concert “semidespullat” i íntim de La Banda Municipal del Polo Norte al Fantástico Club poguéssim conèixer a la banda i fins i tot endur-nos una còpia firmada cap a casa del seu disc “La Mejor Hora Para Despertarse” (previsors de nosaltres de portar el disc per si les mosques…). Revisant al blog descobreixo que no semblo haver parlat d’aquesta bona gent, així que em sembla que ja tenim grup candidat a reprendre el temporalment desaparegut cicle de cançons diumengerils.

És d’agrair que es facin concerts com els d’ahir, en que una quarantena d’espectadors teníem a tocar a la banda sense amplis ni escenaris pel mig, on la complicitat fa que ens acabessin regalant uns quants temes que ja tenen al sarró pel que promet ser el seu segon àlbum d’estudi i que a jutjar pel que vam escoltar ahir, no defraudarà.

I un altre dia ja parlarem de la cara que se’m va quedar quan l’Oscar Andreu passa pel meu costat i em fa un comentari sobre la samarreta que no arribo ni a recordar…

Grans pel·lícules les d’aquests paios, que retrataven l’obertura d’un país de boina i bastó a una realitat social que havia estat amagada durant més de 30 anys i molts trobaven inimaginable. Era divertit veure com s’exagerava la figura del “paleto” (amb perdó), que quedava fascinat per l’elegància i la classe que venia de fora a veure les nostres costes fantàstiques, una paròdia de l’època en què els turistes venien pels preus més propis d’una república bananera, amb les platges verges i un servei que només faltava que els petonegés els peus.

Una sensació semblant m’embarga ara quan en un esforç d’imparcialitat intento informar-me dels casos d’obscena corrupció en mitjans obertament parcials cap a la dreta més rància. Potser serà el comentari més repetit per mi en els últims mesos, però vivim en un país de boina i bastó. I és que l’electorat troba tan monos uns Ricardos Costa repentinats i amb tics més propis d’un gag de Martes i Trece que de la política seriosa que els perdona tots els pecats. Mira que n’és de guapo i elegant el Camps! I qui no s’ha embutxacat mai uns quants dinerons?

Potser, per a fer honor a la veritat, hauria de dir que no tota espanya és un país de boina i bastó. La gent que encara no ha desenvolupat un encefalograma pla per culpa de la programació merda de T5 s’amaga sota una pedra quan s’acosten les eleccions. Per vergonya. Per vergonya a que es digui la festa de la democràcia a una espècie de concurs de popularitat on tot s’hi val i cal exhibir al populatxo uns “trajes” i uns rellotges que emmirallin a la plebe per aspirar a un escó que només ocuparan quan els vagi bé però que cobraran al preu de tots els contribuents als que representen estafen.

Repeteixo i animo a tothom que en les properes eleccions exercim la nostra OBLIGACIÓ a votar davant la situació, indicant clarament amb insígnies que no votem a cap lladre (cadascú votarà qui vulgui, però jo, encara que sigui per precaució, votaré en blanc).

I un altre dia ja parlarem de com s’hauria de penalitzar la no assistència al congrés per part dels senyors diputats…

Suposo que a tots els que hem estat a Tòquio, aquest video ens durà molts records.

I un altre dia ja parlarem de perquè aquests dies no hi ha hagut cançó del diumenge…

En els propers dies tindrem una allau de notícies als diaris, ràdios i teles sobre el nou servei de Google: Google Wave. En poques i honroses excepcions, algú explicarà alguna cosa que sigui mig veritat sobre aquest nou i misteriós servei de Google que des d’ahir es troba disponible en format de preview només per a gent amb invitació. Per això, i aprofitant que un servidor ha rebut una invitació del seu àngel de Google (gràcies!!) intentarem explicar què és això de Google Wave.

El primer que ens trobem és una disposició de pantalla en tres columnes, similar a qualsevol gestor de correu electrònic: llista de carpetes, contactes, llista de missatges (o “waves” com n’hi diuen) i una darrera on veure els “waves”.

La veritat és que l’ús, al més baix nivell, seria equiparable al correu, amb les seves safates d’entrada, esborranys, etc… però si ens hi fixem bé, es tracta d’un correu hipervitaminat, en el que es permet la col·laboració activa en cada correu, sent capaços d’editar-los en grup i encastar-hi diferents tipus de continguts (vídeos, àudio, ….). De tot el que s’ha dit, potser, la millor definició que he trobat és que es tracta de la perfecta combinació del correu i de les whiteboard col·laboratives, aquestes aplicacions que et permeten modificar un document entre múltiples usuaris a la vegada, amb una interfície d’ús exquisida i una velocitat impressionant per a ser només una preview.

Tot i això, com a bona preview, té les seves limitacions. Només els usuaris de la última versió del navegador Chrome poden disfrutar de Wave Tot i que falla segons el navegador, tant els usuaris de Firefox com Chrome poden disfrutar de Wave (no disposo d’Explorer per a provar-ho, tot i que imagino que només a partir del 7 oferirà una experiència d’usuari mínimament satisfactòria), i les prometedores extensions, que ens han de permetre fer virgueríes encara es troben reduïdes a dues a un petit grup del qual hi ha dos interessants demos: una que ens permet realitzar una espècie d’enquesta als nostres colegues (útil per saber si algú vindrà a una festa) i l’extensió que permet afegir mapes als waves.

Entenc que el millor encara és per arribar: integració amb google docs, google maps, gmail i google calendar, entre d’altres, integració d’eines externes a google, com twitter, i la publicació de l’API de Wave per a que programadors externs puguin crear les seves extensions i el més important, que els “waves” es puguin encastar i importar a altres webs, blogs, etc…

No ens trobem, com alguns han predit, davant el gmail-killer ni el facebook-killer, doncs google wave, al meu parer, no es troba dins el mateix nínxol de mercat que aquests, sinó que en crea un de nou i que farà que d’aquí no gaire, naveguem i ens comuniquem de forma diferent.

I un altre dia ja parlarem de si podria haver trobat un títol menys sobat…

PS: Per al primer comentari tinc reservada una invitació a google wave! (L’enviaré al correu que introduïu al identificar-vos, així que assegureu-vos que sigui una direcció de gmail vàlida!)

Edito: A posteriori he descobert que he ficat la pota en els navegadors que suporten Wave i en les extensions disponibles. Ah! i sentint-ho molt, només el primer s’endú la glòria (a.k.a. una invitació).