Ser espanyol en els temps que corren


Francament, mai m’he amagat de sentir-me més català i europeu que espanyol. A dir veritat, em considero més francès que espanyol, però en els temps que corren cada dia em pesa més haver de dur un DNI a la butxaca on diu que sóc ciutadà d’un país que dia rere dia es posa en evidència.

Ignacio Escolar toca la fibra sensible a l’article “Lo que nos jugamos con la Gürtel”, donant de ple en les nefastes conseqüències que ja ara està portant una situació que fa molta, però molta pudor.

Si bé el que queda més patent és que la Justícia, com a tal, com a concepte, corre el perill de desvirtuar-se des dels seus fonaments més bàsics, la societat política està perdent el pols a la societat civil. Si ara com ara hagués de donar un pronòstic, a les pròximes eleccions haurien de guanyar els vots en blanc i l’abstenció per majoria més que absoluta. I encara així, el problema seria dels altres.

No només com diu Escolar es troba en joc el saber si espanya és un país de dret o de dretes ni si realment la transició és encara avui una assignatura pendent. Ara és el moment de demostrar les pròpies voluntats i treure’s les màscares.

I un altre dia ja parlarem d’altres sectors on la transició va quedar pendent…

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.


Altres Posts
Google fa l’onada
La cançó del diumenge dimecres: Hate To Say I Told You So

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

Enhorabona pel Blog, t’aniré seguint ;-)