El Que No Volen Veure

Francament, mai m’he amagat de sentir-me més català i europeu que espanyol. A dir veritat, em considero més francès que espanyol, però en els temps que corren cada dia em pesa més haver de dur un DNI a la butxaca on diu que sóc ciutadà d’un país que dia rere dia es posa en evidència.

Ignacio Escolar toca la fibra sensible a l’article “Lo que nos jugamos con la Gürtel”, donant de ple en les nefastes conseqüències que ja ara està portant una situació que fa molta, però molta pudor.

Si bé el que queda més patent és que la Justícia, com a tal, com a concepte, corre el perill de desvirtuar-se des dels seus fonaments més bàsics, la societat política està perdent el pols a la societat civil. Si ara com ara hagués de donar un pronòstic, a les pròximes eleccions haurien de guanyar els vots en blanc i l’abstenció per majoria més que absoluta. I encara així, el problema seria dels altres.

No només com diu Escolar es troba en joc el saber si espanya és un país de dret o de dretes ni si realment la transició és encara avui una assignatura pendent. Ara és el moment de demostrar les pròpies voluntats i treure’s les màscares.

I un altre dia ja parlarem d’altres sectors on la transició va quedar pendent…

Encara que tard, mai està de més una bona recomanació abans d’un concert interessant:

De l’àlbum “Veni, Vidi, Vicious“, the Hives es donaven a conèixer amb aquesta cançó, que amb una mica de sort podreu sentir al concert que faran juntament amb Manel i Billie the Vision & the Dancers (tunait tunait tunait tunaaaaaaiit….) a l’antiga fàbrica Damm el dissabte dins les festes de la Mercè. Molt recomanable.

I un altre dia ja parlarem de perquè no es busca un recinte més gran per a aquest tipus de concerts…

Sembla que la societat civil catalana comença a veure que ha d’agafar el toro per les banyes (mai més ben dit) i iniciatives com les d’Arenys de Munt donen molts motius per a ser optimista.

Fora de les xifres conegudes: més del 96% de vots favorables a la independència de Catalunya sobre un poc més del 41% de participació (menys que les últimes generals però més que a les europees), Arenys de Munt encapçala un moviment civil que sense complexes i sense animar a l’enfrontament planteja de tu a tu quina és la Catalunya que volem.

“Taca d’oli” és la metàfora que més he pogut llegir avui. Jo la canviaria per “reacció en cadena”, un poc menys contaminant, i que sent Arenys de Munt el detonant, s’hauria d’estendre per tots aquells municipis i comunitats que lliurement vulguin fer sentir la seva opinió.

La futura i comentada resolució del TC sobre l’Estatut, el finançament autonòmic i la oberta campanya de crispació del PP contra activitats totalment legítimes no haurien de fer més que animar a tots aquells que volem dir què en pensem de tot plegat. Ara és hora que el poble tregui de l’armari “el seny i la rauxa” catalana i sense complexes ni interessos polítics prengui el poder que legítimament té.

I un altre dia ja parlarem de com volem celebrar la Diada…

Aquest tipus de notícies no fan més que fer-me pensar que la monarquia se’n riu d’ella mateixa:

Cayo Lara explica al Rey los planes de IU para lograr el fin de la Monarquía

Senzillament genial. M’imagino la conversa:

- Hola, que venia a explicar-te com penso derrocar-te.
- No creus que amb més de 4 milions de parats ja en tenim prou?
- Sí, però pensa que tu fa molt temps que vius del cuento i jo tinc un públic…
- Val, val, passa passa…

D’aquí a que els laics s’associïn i el papa els rebi per a que li expliquin com acabaran amb l’església només hi ha un pas.

I un altre dia ja parlarem del surrealisme de la política.