D’altra banda, els propis periodistes que, essent-ho, accepten com a pròpia la tasca d’aguantar les hores mortes davant la casa d’un suposat famós per acabar llençant un reguitzell de preguntes contra els cristalls tintats d’un cotxe que fuig esperitat contribueixen, en gran mesura, a rebaixar la professió. No només són més dels que haurien de ser (aquells qui esperen cotxes) si no que també són els qui tenen més presència mediàtica. En conseqüència, són ells qui esdevenen els símbols de la professió per a bona part de la població.

L’ofici de periodista no és senzill, i menys en l’època en què ens trobem avui en la que l’accés a la informació és universal. Aquesta necessitat d’informació es veu ràpidament coberta per qualsevol agència de notícies que et faciliti uns titulars. Però per a recollir titulars no cal ser periodista. De la mateixa manera que per a collir maduixes no cal ser enginyer agrònom. La tasca opinadora, investigadora i analista del periodista resta arraconada no només perquè escasseja als mitjans, si no perquè, per a més inri, no és instantània i fa més mandra llegir-la. I es que no només un mal emissor pot degradar una comunicació: tingues mals receptors i tard o d’hora els millors emissors es posaran al seu nivell.

Respecte a l’elevació a categoria de coneixement de la lectura d’un article de Wikipedia (la qual cosa, com en qualsevol altra enciclopèdia, aporta una informació, però no ens converteix en experts del tema un cop llegit) no és pas exclusiu al periodisme. Si bé és possible que en aquest àmbit sigui on tingui més ressò.
És difícil reconèixer-se ignorant en un cert tema, especialment quan, en una conversa de bar, un pot mantenir diferents teories de la manera més vehement amb retalls d’informació que recorda haver llegit o sentit en algun lloc. D’aquí a resoldre el conflicte d’Israel i Palestina havent mirat un parell de wikis només hi ha un pas. Un nen els diria “que es donin una abraçada” i seria acusat de simplista per els qui discuteixen al bar. Molt possiblement, però, en aquella sana inocència, el nen estarà més a prop de la veritat que mai no ho estaran els qui el miren per sobre l’espatlla, dins del bar estant.