Càrtel polític
Permeteu-me una petita batalleta de les meves trifulgues per Alemanya. Resulta que el mercat d’electrònica de consum d’allà, a diferència dels múltiples actors que tenim aquí, estava copat per dos franquícies predominants: Saturn i MediaMarkt, acarnissades en agressives campanyes publicitàries directament adreçades a desprestigiar l’altra cadena.
La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig assabentar-me que l’empresa propietària de les dues cadenes (si, són propietat de la mateixa empresa), havia estat demandada per pràctiques monopolístiques. Certament, la publicitat i les pràctiques mercantils havien dut a eliminar gairebé tota competència establint una bipolaritat fingida que venia a amagar un càrtel no formal.
Els paral·lelismes no falten quan dia a dia presenciem el circ d’una campanya electoral en la que ningú s’hi juga res, políticament parlant, és clar. S’ha obert la veda de les desqualificacions, les barbaritats i la demagògia a tutiplén.
Què ha d’importar si el meu programa és inexistent o tret de la dictadura més rància? L’important és que hi ha un paio que fa campanya amb recursos públics. I la seva campanya no és menys deshonrosa: “Si no ens votes vindrà l’home del sac”.
Només sóc jo o s’està intentant portar la política a un bipartidisme malaltís que arracona als partits que només tenen les seves propostes i idees per a obrir-se pas? De què serveix un programa polític en un escenari de bipartidisme radical?
La crua realitat és que és més divertit veure com dos partits polítics es tiren els plats pel cap fins a extrems absurds. Total, si no votes a un, votaràs a l’altre, així que perquè fer una campanya avorrida si em puc dedicar únicament a llençar merda al contrari?
Les conseqüències econòmiques d’un càrtel són ben conegudes, ara bé, tenim prou nivell polític per a que una situació de bipartidisme PSOE – PP aporti res de bo?
I un altre dia ja parlarem de si el poc contingut ideològic de tots dos partits és tan diferent en el fons …
Vaja, ja notava a faltar un petit anàlisi per a les properes europees.
A manca de programes, és suficientment enriquidor fixar-se en la propaganda de cada partit i constatar com, el PP i CiU han coincidit en el seu lema electoral: “Ara”.
La crisi ens afecta a tots i, segons sembla, alguns partits han decidit anar a mitges en la despesa.
Per no parlar de l’estratègia del PP, únic partit que no etiqueta les seves cartes, a fi d’evitar la censura, opressió i persecució a què estan sotmesos en aquestes contrades nostres.