Ús i progrés


Moore va establir una regla, afirmant que cada dos anys es duplica el nombre de transistors en una computadora. Aquesta regla, vigent des del 1965 fins avui dia, transcendeix el pròpiament tecnològic i estableix una analogia del creixement tecnològic vertiginós que estem vivint.

Tanmateix, però, l’entrevista a Vinton Cerf, a El País, posa de manifest que cenyir-se a aquesta definició ens duu a caure en una perillosa simplificació de la situació. El pare d’Internet s’allunya del hype de l’HTML5 i de com pot canviar Internet (tecnològicament parlant) i es centra en l’ús que en fem i del repte més gran que ens planteja avui en dia: Organitzar la quantitat ingent d’informació que genera Internet, fer-la accessible a tothom i de quina manera.

Fa dues dècades de l’aparició d’Internet i tot i la seva (recent) explosió, la penetració social i l’ús que se’n fa segueix sent el punt que ens afecta avui en dia. Fins i tot els mitjans han encunyat un nou palabro per a parlar d’una cosa tan abstracta: “La brecha digital” (Segurament, un terme tan sobat que ja ha perdut tot el seu sentit).

Es parlen de molts avanços tecnològics, però no serem capaços de fer un salt qualitatiu fins que no haguem digerit i incorporat la (no tan) actual tecnologia en les nostres vides. L’ordinador que tens avui al davant pot ser més petit, més ràpid, amb connexions a Internet més ràpides i amb més coloraines que el que tenies fa 5 o fins i tot 10 anys enrere, però no deixa de ser el mateix ordinador, supervitaminat. No representa un avanç tecnològic qualitatiu com a tal, senzillament s’ha anat adaptant a l’ús que li dónes amb millores quantitatives (GHz, Gb, Mbps,…)

Ordinadors quàntics, nanotecnologia, transistors moleculars, l’abandó definitiu del silici… no són ciència ficció i representen el dia a dia de molts investigadors que toquen aquestes tecnologies. Només queda un pas per a que arribem a tocar i experimentar aquesta tecnologia, i no depèn exclusivament d’aquests investigadors…

I un altre dia ja parlarem de si és o no casualitat que Vinton Cerf s’assembli tant a L’Arquitecte de The Matrix …

Informació i enllaços

Uneix-te al moviment comentant, seguint el que altres diuen o enllaçant-ho des del teu blog.


Altres Posts
Càrtel polític
La cançó del diumenge dilluns (festiu): One Love

Deixa un comentari

Tens un moment? Digues la teva! Pots donar format al text amb les etiquetes bàsiques d'HTML.

Comentaris dels lectors

Article profund :p

PD: sospitosament, s’hi assembla molt…

Sens dubte, la diferència en l’enfoc de’n Vince es deu a que, en un bon inici, s’estava dissenyant el mode de transmetre la informació (d’aquí que es dissenyés un protocol de transport com el TCP/IP) però ara en Cerf és a Google, la biblioteca d’Alexandria de l’era digital i, ja se sap, la tasca de Google no és altra que la de recopilar, endreçar i presentar tota la informació disponible.

Parlant de la estaticitat amb què ens relacionem amb les màquines malgrat la seva evolució tecnològica, precisament Microsoft ha presentat durant el passat E3 l’anomenat “Project Natal” que no sé si canviarà la nostra relació amb les màquines però de ben segur ens exigirà redissenyar la distribució de la sala d’estar. ^^