El Que No Volen Veure

L’actualitat està aconseguint que llevar-se al matí i escoltar les notícies et faci pensar dues vegades si realment has despertat. Sembla que de nou, la crisi, més que econòmica, és de falta d’enteniment.

Per algun lloc campa un president autonòmic que tot i trobar-se en un procés judicial és ratificat pel seu partit, igualment esquitxat pels escàndols. Les veus de dimissió, tan properes per a altres càrrecs que varen cometre patinades menors i sense conseqüències penals, ara queden ben lluny i sembla que ningú recordi res.

I per presidents, el del govern espanyol, que de nou desafia la dignitat política venent-se al millor postor tot fent equilibrismes de gran calibre. Repartim ajudes! 1500 euros per al que es compri un cotxe! Jo invito! (pagues tu…). Els 210 euros amb els que “m’ajudes” des d’octure els segueixo posant jo. Per quan m’ajudes de debò?

A casa, això, lluny d’aixecar la polseguera que hauria d’aixecar, només dóna arguments per a que els de sempre es tirin els mateixos plats pel cap (curiosament els mateixos caps de sempre). Com a mínim en treiem una novetat lingüística: “la pinça catalana”, la que per una banda PP i per l’altra PSOE fa unes quantes dècades ens apliquen a Catalunya. Què bé que ja té un nom! Per quan un nom per al desastre de negociacions pel finançament, el fiasco de la nova llei d’educació, la impassibilitat davant l’atac al nostre Estatut i l’inacabable traspàs de rodalies¿? Ah, és veritat, és que això, això no té nom.

Com a mínim, la llei de la memoria històrica té un nou abanderat. El “nostre” Pedroooooooooo! s’ha posat entre cella i cella fer una pel·lícula sobre la guerra civil. Fantàstic, només faltaven republicans homosexuals, nacionals transexuals i altres folklorismes per a acabar d’amanir un tema tan oblidat pel cinema. Llàstima que ja li van prendre un bon títol per a la pel·lícula: “Tú asesina que yo limpio la sangre”.

I un altre dia ja parlarem d’excentricitats folklòriques …