Disseny industrial
Ja fa un any que em paguen per programar aplicacions web i la veritat, sempre he pensat que si em paguen és perquè programo ràpid i bé (i barat, això és primordial). Potser peco d’innocent, però el lema de les famoses 3B (Bo, bonic i barat) sempre m’ha semblat el súmmum del disseny industrial, però certament, peco d’innocent. I per a mostra un botó.
Casualment, el meu terminal mòbil (àlies mòbil, o senzillament telèfon, tot i que jo prefereixo dir-li “catxarro”) ha començat a demostrar una tendència a aturar-se solet. Qualsevol diria que en un any d’ús (tinguem en compte que les mans d’un enginyer no són unes mans qualsevols) es mereix que li permeti aquests lapsus, fins i tot deixant-me a mitja conversa. El més curiós del cas és que els símptomes van aparèixer de forma espontània just 5 dies després que el mòbil celebrés el seu primer aniversari, anant a més en una setmana, fins al punt de ser totalment inusable.
El que ja supera la casualitat, el destí o qualsevol altre fenòmen provinent d’un pla d’existència superior és que el telèfon mòbil de la meva parella comencés a mostrar els mateixos símptomes el mateix dia que el meu. I ella no és enginyera. Dos telèfons Motorola RIZR Z8 (el pecat és prou gros com per dir-ne el pecador), mateixa antiguitat, ús diferent, mateixos símptomes, tots dos totalment inútils just una setmana després els caduqués la garantia. Les meves sinceres felicitacions al programador que va parir aquest ou de pascua, ha fet molta gràcia, em podeu retornar el meu mòbil catatònic o ja l’hem perdut per sempre?
Ingenu? El que sóc ara és un paio mosquejat. D’acord, cada terminal ens va costar menys de 10€ però no per això ha de dur un sistema d’autodestrucció, que m’obligui a canviar de terminal a 6 mesos vista d’expirar el meu contracte de permanència.
I un altre dia ja parlarem del meu proper terminal …
