Èxit i supervivència
Per sort o per desgràcia vivim en uns temps en què la distància entre l’èxit i la supervivència s’ha fet cada cop més petita, fins al punt que als nostres dies sobreviure ja és un factor d’èxit. No tinc per norma parlar de feina al blog, però la curta experiència que tinc en una empresa que sobreviu de forma exitosa (o té èxit en la supervivència, miri com es miri) ja m’ha donat unes quantes lliçons que espero tenir presents. Perquè de la crisi també se n’aprèn, o se n’hauria.
Per naturalesa, com més amunt, menys detalls ens són perceptibles, i en temps de bonança és encara més difícil veure què és el que ens dóna l’èxit, doncs si només mires amunt, no veus el que t’empeny des de dessota. Tant important és crèixer com saber què és el que et fa gran, i precisament, conèixer quin és el factor de l’èxit d’un mateix hauria de ser el punt clau i de partida per a seguir creixent.
Tot i que no sembla res allunyat del sentit comú, sembla que la crisi no només s’ha endut els diners, i fins i tot en la situació actual molts no s’adonen de què és el que els permetrà seguir creixent, o sobrevivint. Quan tot et ve de cara és fàcil no preguntar-se el perquè, però quan et trobes en un daltabaix, si no has estat capaç d’adonar-te’n del factor clau del teu èxit és perquè et mereixes ser on ets.
I un altre dia ja parlarem dels afortunats inconscients que encara no se n’han adonat…
