El Que No Volen Veure

Molts que em coneixeu sabeu el meu segon cognom: Colom. No és pas estrany i és un cognom ben comú a Catalunya (i m’atreviria a dir a altres llocs del sud d’Europa), i que molts cops duu a establir un paral·lelisme amb el que altre temps va descobrir el continent americà.


Temps ença es va poder exhumar el cadàver de Cristòfor Colom, enterrat a Andalusia, i després de verificar-ne la identitat comparant el seu contingut genètic amb el de les restes del seu germà (que sí que es trobava identificat) es va iniciar l’àrdua tasca de trobar-ne els seus descendents per a poder saber-ne l’orígen, i acabar amb la incògnita de la seva nacionalitat.


Sembla que els resultats, en els que es van incloure anàlisis d’ADN de 125 catalans, entre d’altres nacionalitats, deixa entreveure un escenari amb un Cristòfor Colom de pares catalans però accidentalment nascut a Gènova o territori Genovès.


Els misteris del destí, però, van dur al meu tiet (Xavier Colom) a oferir-se voluntari en els estudis genètics en què s’analitzava l’ADN de diferents persones amb el primer cognom Colom, que posteriorment rebrien el resultat del seu anàlisi. Increïblement, el meu tiet és descendent de Cristòfor Colom, segons indica el seu ADN mitocondrial. És a dir, tant ma mare, com els meus tiets i jo inclòs som descendents del que podríem anomenar el català més il·lustre i universal de la història. Certament curiós i inquietant.


I un altre dia ja parlarem d’altres cognoms….