El Que No Volen Veure

Com cada any hem tornat a assistir a la posada en escena de la gran mentida gala dels Goya, en què es premien les pel·lícules per les que ningú donava un cèntim (que com a tals, necessiten tota l’ajuda del món per a guanyar protagonisme!). D’uns anys ençà, a aquesta fal·làcia conjunta entre Acadèmia, artistes i directors sembla que s’hi ha sumat la SGAE i enguany, en comptes d’una entrega de premis de cinema semblava una manifestació pels drets d’autor. 


Vam sentir moltes protestes i queixes clamant que el cinema espanyol morirà per culpa de les descàrregues il·legals. Si bé per començar hauríem de dir que en aquest país les descàrregues són totalment legals i que paguem un cànon per còpia privada per a compensar-los, algú els hauria de recordar un parell de coses, tal i com molt bé fan a Soitu amb l’article “Internet, el menor de los problemas del cine español“.


Abans de fer-se la víctima de tal manera, hauríem de deixar les coses clares. Aquesta mateixa gent que es queixa es va repartir 25 milions d’euros durant l’any 2008 en concepte de compensació de còpia privada (el que coneixem com a canon, vaja). I que si el cinema espanyol es troba en declivi és perquè no interessa a ningú: de tot el volum de descàrregues gratuïtes de pel·lícules durant l’any 2008, el volum corresponent a les pel·lícules espanyoles no representaven ni un 1% del total.Per sort, entre tanta demagògia i mitges veritats, Alex de la Iglesia posava els punts sobres les is en un article a El País. 


I un altre dia ja parlarem de cinema…