Som Majoria
M’han passat prou coses per a començar a pensar que pertanyo a un grup social llargament discriminat i la meva alegria ha estat majúscula quan avui, Eduard Punset em donava la raó. Sóc un jove amb ingressos normals, un treball normal i una situació familiar normal. Visc de lloguer i no m’ha explotat el pis, no m’han estafat amb les hipoteques SubPrime, no m’han fet fora de cap empresa i no sóc cap banquer en bancarrota. Pertanyo a la majoria.
Lo peor que le puede pasar al ciudadano corriente, a las mujeres y hombres de la calle, es formar parte de la inmensa mayoría a la que no le pasa nada
El que podria semblar una tonteria és el que m’aparta de poder accedir a un pis de protecció oficial, a pisos de protecció ofical de La Caixa, a poder disposar d’una ajuda al lloguer sense haver d’esperar més d’un any per a rebre-la o fer llargues esperes a la Seguretat Social. I tot, perquè ni l’opinió pública ni els mitjans de comunicació consideren que la majoria és prou important per a que se’ls tingui en compte. Les minories són les que venen diaris, les que fan guanyar audiencia als telenotícies i les que fan guanyar unes eleccions.I un altre dia ja parlarem d’empatia….
