El Que No Volen Veure

Ja podem respirar tranquils. Sembla que Barack Obama serà finalment el nou president dels EEUU i els mitjans de televisió europeus deixaran de dedicar tots els seus esforços informatius en parlar d’unes eleccions que són el paradigma de la mala organització democràtica.

No n’he parlat al blog. És un tema que considero que ha desgastat enormement als mitjans de comunicació i en el qual nosaltres, com a espectadors, no tenim altre paper que aquest: Observar. Intentar analitzar, avaluar i preveure el procés electoral i polític d’un país tan trastocat diferent al nostre és un exercici tan banal i intranscendent com una tertúlia de futbol. Serà per això que se’n parla tant…

Deixant de banda colors polítics i considerant que no hi ha cap partit en cap país que suposi realment un canvi, he de reconèixer que aquestes eleccions marquen una fita històrica, per múltiples motius, que espero marqui un punt d’inflexió de cara al futur:

• Primer president negre de la Casa Blanca: Potser el més impactant no és que el nou president sigui negre sinó que sigui d’una raça diferent a l’”establishment” nord-americà. Tot i això, donades les circumstàncies històriques del país, estem davant d’un moment que podrem rememorar amb els nostres néts amb un orgullós “jo ho vaig veure”.Tot i que Obama no s’escapa de l’estereotip de pare-de-família-modèlica-amb-gos-per-la-gràcia-de-Déu que sembla que ha de tenir tot president dels EEUU, els democràtics han demostrat anar molt per endavant dels republicans pel que fa a la normalització de la diversitat de gènere i color en la política. Per quan una presidenta dels EEUU??
• Rècord absolut de participació: Tots dos candidats han aconseguit quelcom impensable: dur a les urnes a la gran majoria de la població d’un país que normalment no superava el 40% de participació. M’agradaria pensar que com a individuals ens hem adonat del nostre paper com a motor de la societat, començant pel nostre dret més bàsic: el vot.
• Europa també compta: Tot i que nosaltres no podem votar, tampoc s’ha fet estrany que els candidats deixessin caure algun detall de cara a la galeria Europea i Internacional, arribant a fer gires europees. Com no, la globalització és ja un efecte conegut pels polítics i no poden deixar de banda els seus “aliats” internacionals.
• Les noves tecnologies han acabat amb l’enganxada de cartells: Virals, cançons, vídeos a YouTube, paròdies… si les eleccions a Espanya ja van ser les eleccions d’Internet, les eleccions dels EEUU han estat les eleccions 2.0. El futur ve marcat per Internet i les xarxes socials, que aporten un ressò i una proximitat a molts enters de distància que els cartells i els espais electorals a la televisió.La relació i ús de les noves tecnologies és un factor decisiu i ha estat un dels grans punts forts de la gran campanya d’Obama, volcat amb la comunitat internauta, a diferència de McCain, un complet analfabet digital. Aquí no podem dir gaire més que els polítics se’n recorden de l’existència de la web 2.0 quan s’han de fer autobombo a Facebook, doncs a diferència del que Obama proposa, les tecnologies de la informació i el seu desenvolupament com a factor estratègic són encara un autèntic desconegut en aquesta riba de l’Atlàntic. Temps al temps.

En general, i un cop vistes les reaccions dels polítics Nord-Americans després dels resultats, crec que molts polítics d’aquí haurien d’emmirallar-se amb l’actitud i la capacitat d’il·lusionar l’electorat, sobretot quan les últimes eleccions generals van ser notícia per la baixa participació.

I un altre dia ja parlarem de si realment Obama estableix un canvi…