Modèlic
Els diaris en van plens, els telenotícies no paren d’afegir llenya al foc, només falta que els programes de teleescombraria en facin debats, doncs resulta que més de 30 anys després d’una transició modèlica encara hi ha molts (i amb molt poder) que posen el crit al cel quan es volen dir les coses pel seu nom i es vulgui restablir l’honor dels morts que es troben desapareguts en fosses comuns.
A Espanya no hi ha transició que valgui. Els vencedors se’n vanaglorien al seu intocable Valle de los Caídos mentre que els vençuts callen en silenci a les seves, també intocables, fosses comuns. L’única cosa modèlica del que es pot fardar a Europa és de ser uns hipòcrites i estar-ne orgullosos.
Serem clars: Franco i el seu govern haurien de ser jutjats com a assassins que són, portant a la presó a aquells que continuen vius i revocant tots els privilegis dels que gaudeixen els seus hereus. La Falange, hereva directa del passat feixista del país, hauria de ser il·legalitzada i perseguida. Les víctimes haurien de veure restablert el seu honor i les seves famílies els seus records. Encara que sigui massa democràtic per a aquest país hipòcrita.
I un altre dia ja parlarem de transicions modèliques…




Caram! Vas fort, eh?
Hi ha hagut algun rebombori amb el tema, ultimament?
Be, em sembla be tot el que dius. La transicio, en realitat, va ser una mena de pedac necessari per poder avancar en epoca conflictiva. Llastima que, penso, l’estat no hagi progressat prou com per permetre’s aquests luxes democratics que proposes…
Apa, molts records!!
PD: escric sense accents perque estic en un teclat estrany