El Que No Volen Veure

No ho hauria pogut dir millor:

Com sempre, la saviesa que traspuen les parets del meu barri m’espanta.

PS: Per als curiosos, és una centraleta transformadora de mitja tensió d’Endesa que a falta que construeixin el bloc de pisos on va ubicada es troba al mig del carrer.

I un altre dia ja parlarem de missatges inquietants…

No, això no té res a veure amb la recent visita de Gloria Gaynor a Barcelona ni amb el concert d’ahir a Madrid (amb Boney M), sinó amb una de les versions més originals que s’han fet mai d’aquesta més que coneguda cançó.

De tant en tant, escoltes una cançó que et sona d’alguna cosa i t’acabes adonant que és una versió d’una cançó que coneixes des de fa temps. He de reconèixer que m’ha passat més d’un cop i em fascina la capacitat d’alguns artistes per a reversionar cançons conegudes per tothom i fer que sonin tant bé com ho fa Cake (i en directe):

I amb aquest post em penjo un Hat Trick amb una versió que va ser un èxit televisiu gràcies a un anunci de Telefónica i que va donar a conèixer aquest grup amb la mala fortuna que Cake es va convertir en un dels tants grups d’una sola cançó. Post rodó!

I un altre dia ja parlarem de cançons versionades…

Tot i ser una setmana molt apretada, no volia que arribés dissabte sense haver dit la meva sobre la festa de la Mercè que se’ns tira a sobre i en particular, sobre el Barcelona Acció Musical aka BAM, que porta uns quants anys portant molta, bona i variada música a la ciutat per a celebrar les festes com cal.

El cartell del BAM sempre ha estat com una caixa de bombons: tens els que tant t’agraden, els que et sorprenen, els que diuen que són tan bons i aquells que no has vist en ta vida però ja que és gratis, perquè no veure’ls? Així doncs, entre tanta oferta, quatre humils recomanacions fora del més conegut del cartell:

Love Of Lesbian (Barcelona, pop-rock/indie), dissabte 20, Pl. Reial (sidecar), 21:30h: Val, d’acord, aquests són força coneguts, però no es veu cada dia a Love Of Lesbian tocant en directe i per la cara a Barcelona, així que si us va agradar Maniobras de Escapismo no us podeu perdre la posada en escena de Cuentos Chinos Para Niños del Japón.

La Brigada (Vilanova i la Geltrú, Pop), dimarts 23, Plaça dels Àngels, 20:45h: The Light Brigade s’ha passat al català i ha perdut part del nom en el procés. Potser no són el grup més promocionat, però prometen fer-se sentir i aquesta és la millor oportunitat per a veure’ls en directe en un escenari molt interessant.

Russian Red (Madrid, Folk) dimarts 23, Plaça del Rei, 22:30h: Mai has sentit una veu igual. Els teloners dels Sunday Drivers al concert de Tarragona (o hauria de dir la telonera) prometen un concert més que agradable en un escenari irrepetible per a l’ocasió. Assistència obligada.

lo:muêso (Premià de Mar, rock experimental), dissabte 20, Maremagnum, 22:30h:  A part d’endur-s’en el premi al nom més estrafolari de les festes (tot i ser de casa), vénen al BAM acompanyats d’unes crítiques inmillorables després de presentar el seu últim disc, Giant Catarzêe. És el concert ideal per a descobrir una banda que donarà que parlar.

Vetusta Morla (Madrid, pop rock alternatiu), dissabte 20, Fòrum, 00:20h: La nova esperança del pop rock alternatiu. El seu primer disc, Un día en el mundo, arriba ni més ni menys que després de 9 anys de treball de la banda. Tota una perla en brut.

Com sempre, els concerts s’aglutinen en un parell de nits i hem de lamentar que Vetusta Morla actui al Fòrum, que any darrere any demostra que no és el millor lloc per a segons quins concerts.

Ens veiem al BAM!

I un altre dia ja parlarem de la discriminació positiva en el món de la música en català…

Seguint amb la tònica de les bandes d’una sola cançó avui ve La Rabia del Milenio amb una memorable canço que tots recordem i que va eclipsar completament una banda que malhauradament no ho va aconseguir.

Delgadito va ser un dels molts èxits que van sortir de la fàbrica de grups-d’una-sola-cançó que es va treure de la butxaca la marca Pepsi sota el nom de Generation Next cap a les acaballes dels 90, i em sembla que no serà el primer cop que surti per aquí doncs serà la gran mecenes d’aquesta secció.

Bonus Televisiu! Sembla que els caps pensants de la televisió em llegeixin el pensament i  des de fa uns dies corre un anunci televisiu de formatge light que utilitza el chorus d’aquesta cançó, així que segurament ja us sonarà més.

Malhauradament només arribarem a escoltar aquestes cançons en anuncis. Tot i que en el seu moment ens la van fer escoltar enèsimes vegades per televisió i ràdio i ser francament bones, acaben desgastades i es perden ràpidament, sovint, acompanyades pel seu creador. Algú recorda el “Chiki-chiki”??

I un altre dia ja parlarem de campanyes publicitàries…

…amb mànigues i ben llarga, si us plau.

Un sap que comença a conèixer i a patir la vida de consultor quan es veu identificat en vídeos com aquest:

Seguint amb la tònica predominant de degradació del sector de les telecomunicacions / informàtica a tots els nivells, em trobo en situacions rocambolesques en les que presentant una aplicació de dos mesos de desenvolupament (és a dir, senzilleta), resulta que les especificacions de més de 150 pàgines, un disseny tècnic de tantes altres i un prototip que era en mans del client des de fa un mes es converteixen en paper mullat davant de les pretensions i poca professionalitat de l’usuari, tot amanit amb comentaris de “…total, si no us costa res canviar-ho”.

El més greu no és que realment costi força canviar-ho, sinó que sembla que el client final no creu necessari definir correctament què vol que faci l’aplicació final en un principi perquè es pensa que el que se li mostra com a aplicació final és un prototip sobre el que pot fer tots els canvis i millores que no volia incloure en el paquet inicial de funcionalitats (perquè li pujava força de preu).

Com a resultat, el client vol que una aplicació que originalment no tenia molts requeriments i era de curt abast es converteixi en una potent eina amb més funcionalitats que una navalla suïssa… i al mateix preu que la proposta incial. Total, “no ens costa res canviar-ho…”.

I un altre dia ja parlarem d’abraçar a programadors…

Corria l’any 67 quan els Beatles, vora la seva dissolució i en plena època d’experimentació i excessos es van apuntar al carro del rock psicodèlic i van parir això:

No es veuen cada dia als Beatles fent rock del bo, i pel que sembla Jimi Hendrix pensava el mateix, així que no va dubtar en fer un cover de la cançó en una actuació en directe, quan feia menys d’una setmana que havia sortit el disc dels Beatles. D’això se’n diu se precoç!

En pròpies declaracions de Hendrix, la cançó dels Beatles era terriblement potent i no se l’havia pogut treure del cap des del primer cop que la va sentir. Paraula de mestre.

I un altre dia ja parlarem d’artistes precoços….

Últimament veig autobusos que fan mal als ulls

Divirteix-te amb la ciència, diuen…. millor ens apliquem amb l’ortografia.

I un altre dia ja parlarem de cartells..
.

El darrer any ha estat un episodi mogudet del culebrot dels navegadors. Mentre que Safari presentava la versió 3, desenvolupada sobre WebKit (una plataforma oberta i molt eficient), i Firefox també s’actualitzava amb un navegador gairebé perfecte (salvant els ja crònics problemes d’ús de memòria i velocitat), Explorer quedava de nou desfassat tot i haver-se actualitzat fa poc i Opera seguia sense aixecar el cap en la guerra de navegadors tot i ser un contrincant més que digne.

Enmig de tot aquest panorama només podia faltar un personatge, de tots conegut: l’omnipresent Google. Tot i haver presentat iniciatives força interessants orientades cap als navegadors, com és Google Gears, els de Mountain View encara no havien posat cullerada en l’aplicació que hom té a l’ordinador i que és la base de totes les seves activitats. Estrany, no?

No és estrany, però, que enmig de tota aquest batibull de navegadors i versions aparegués Google Chrome, el nou navegador, de la mà de Google. És el nou hype d’internet i segurament ja ho haureu llegit, però no podia deixar de parlar-ne aquí. Tot i que no serà presentat fins demà, sembla que a algú se li ha anat la mà i ja han publicat una presentació en forma de còmic, molt clara i extensa sobre totes les bondats d’aquest nou navegador, i en el seu blog també en fan cinc cèntims.

No em posaré a parlar de què pot suposar això ni de totes les coses bones que intenten vendre i que espero trobar en aquest navegador, però crec que és una important notícia que algú amb aquest pes específic com és Google vingui a portar un navegador que pot ser definitiu, unificant les bondats i virtuts de tots els navegadors que existeixen, sent a més a més de codi obert.

Ja fa força temps que Firefox em satisfà, però darrerament Safari (la versió de Mac) li comença a fer un poc d’ombra, però el que tinc clar és que demà em penso descarregar la versió de Mac de Google Chrome, ansiós per a comprobar la bona feina dels de Google, que cada cop són més presents en el meu dia a dia digital.

I un altre dia ja parlarem de què fa aquest navegador…