El Que No Volen Veure

Sembla que finalment tinc connexió a internet a casa i ja estic minimament instal·lat (tot i que pel que sembla i l’experiència d’altres farà falta força temps per a estar-ho del tot), i donant un cop d’ull al blog me n’adono que des del 18 de juliol no escric res… vaja, qui ho diria que no fa gaire escrivia cada dia!

Tot i això, aquest no és un post per dir que plego veles (com alguns grans bloggers que segueixo estan fent) sinó per a deixar clar que he tornat per a quedar-me. Tampoc pretenc fer veure que no ha passat res i postejar les estadístiques que queden pendents (ja us aviso que no diuen res d’espectacular a part que postejo menys) o començar a vomitar una barbaritat de tonteries més o menys interessants que m’han passat pel cap.

Tantmateix, crec que més val la pena ser realista i no caure en el mateix error que altres bloggers que recentment tocaven retirada. No pretenc ni vull mantenir un ritme de posteig diari o quasi-diari, així que ens haurem de conformar amb un terme mig que em permeti disfrutar del que escric, sense forçar-me a enllaçar qualsevol tonteria que trobo per aquests móns de Déu, però sense arribar a avorrir-vos amb un trist post setmanal… què us sembla si ho deixem amb 3-5 posts a la setmana? Algú en dóna més? Ok, doncs.

Pot sonar pretenciós (diuen que els bloggers es suïciden llançant-se des del capdamunt del seu ego), però no pretenc més que tornar a disfrutar del blog i que aquells que el seguiu sapigueu que El Que No Volen Veure no ha desaparegut i que l’únic que vull és que tots en disfrutem d’una manera o altra. De la mateixa manera, no puc deixar de donar les gràcies a tots els que heu comentat (via telemàtica o en persona) el blog durant aquest temps de baixa activitat. Prometo coses interessants.

I un altre dia ja parlarem del declivi de la Web 2.0 ….