Doctor, què li passa al meu ordinador?
Qualsevol persona que tingui mínima relació profesional amb la informática m’entendrà, i es que del que us vull parlar és una epidemia que patim tots els enginyers/es informàtics / telecos que ens agrada el que fem. Que aixequi la mà un sol informàtic/a al que no l’hi hagin demanat mai que arreglés un ordinador o al que no l’han trucat per a preguntar perquè sortia aquell error tan estrany que no els permetia iniciar Windows. En el cas dels telecos, l’espectre d’aparells sobre els que podem assessorar s’amplia a telèfons mòbils, telèfons fixes, televisors i fins i tot microones. Jo mateix m’he vist responent per telèfon ben entrada la nit a preguntes inversemblants d’algú que ni coneixia que no podía iniciar Windows o intentant configurar a distancia un router Wi-Fi que no era Wi-Fi.
Suposo que ens ho haureu sentit dir moltes vegades, però els enginyers/es informàtics / telecos no som un servei tècnic gratuït 24h. No sé amb quants gremis teniu relació però demaneu a un arquitecte, un mestre, un mecànic o un metge que us facin els plànols d’una reforma, donguin clases particulars als vostres fills, us facin la revisió del cotxe o us estenguin una recepta, respectivament. El més probable és que us diguin que ells cobren per fer això i si hi teniu força amistat potser us faran tracte d’amic. La professió d’informàtic s’ha devaluat tant a nivel social que ningú valora el que es fa i es creu que estem davant un ordinador perquè ens agrada (que és cert) i no per a guanyar-nos la vida. Els serveis tècnics informàtics es paguen, i no són precisament barats.
Això no vol dir que com a bona persona que som la majoria d’enginyers/es tinguem vocació i disfrutem aprenent tot resolent els problemes d’altres, tot al contrari, més d’una vegada m’he vist embolicat en ajudar a resoldre algún problema que realment era un repte i del qual n’he après molt, tot i que ho he fet per amor a l’art. El problema, com he dit, és que la societat ha devaluat la nostra professió fins a tal punt que sembla que estiguem obligats a ajudar al primer que ens demani vés-a-saber-què.
Per això, vull trencar una llança a favor de tots els enginyers/es que s’han trobat en aquesta situació i donar uns quants consells a tots aquells necessitats d’ajut informàtic que segur que agraïrem tant vosaltres com nosaltres quan ens trobem en alguna dificultat:
- Busca: El que et passa a tu li ha passat abans a uns quants milers d’internautes amb prou vocació com per explicar el problema i la solució a internet. Google serveix per moltes més coses que per a buscar el teu nom o comprovar si es pot trencar internet buscant Google a Google. Intenta buscar el teu problema, segur que amb sort i una mica d’anglès pots trobar la resposta i la satisfacció de resoldre el problema tu mateix.
- A qui ho demanes: Ostres, el router ha explotat, no tens connexió a internet i necessites conectar-te al Messenger imperiosament per a fer el xafarder/a. La solució no és trucar a aquell ex-nòvio/a amb qui vas tallar fa 5 anys o l’amic/a que fa 2 anys que no veus per a demanar-li que et solucioni el problema corre-cuita. Segur que agrairan més tornar a xerrar amb tu quan et torni a funcionar el router que rebre una trucada després de tant de temps per a assabentar-se que el teu router ha petat.
- Formula bé la pregunta: Encara no conec cap enginyer/a que tingui capacitats telepàtiques amb ordinadors, així que si has de demanar ajuda a una persona que no té accés al teu ordinador primer investiga què té. Jo no sé que puc fer-li al teu ordinador si no s’inicia perquè li falta el fitxer “DUISNBIO32.ARF” i et dóna un error amb un número molt llarg ni configurar una connexió Wi-Fi si primer no em dius si el teu portátil i el teu router són inalàmbrics. Pren-te temps i estudia els símptomes.
- Aprèn: Jo disfruto aprenent tot i que no m’apassioni el tema. Potser la informática t’importa un rave, però prou que corres a demanar ajuda quan el Messenger no es connecta. Si algú t’ajuda, el mínim que pots fer per a agraïr-li és aprendre com ho ha fet per a que no hagis de tornar a demanar ajuda pel mateix problema. Mai se sap, potser en un futur t’agrada i tot!
No sóc el primer i estic segur que no sóc l’últim en explicar alguna cosa similar però tampoc estic dient res que no dicti el sentit comú. Amb això no em desmarco com un talibà que no donarà ajut a ningú més a partir d’ara, tot al contrari! Espero poder ajudar a molts i que amb aquests consells sigui molt més fácil per a tots!
I un altre dia ja parlarem d’ajudes per a usuaris més experimentats…



