El Que No Volen Veure

En aquest blog es parla de música, i força. La categoria de música del blog en dóna fe i hi ha un parell de posts que m’agrada revisitar, i és per això que feia temps que volia començar una sèrie de posts que em fan moltes ganes d’escriure.

Amb aquest primer post matarem dos ocells d’un tret i també presentarem Deezer, un reproductor de música online que últimament fa les delícies de les meves estones en què no tinc la meva música a mà (gràcies Jordi!). Ja fa temps que vaig parlar de Songza, un servei similar que permetia escoltar música en streaming, en majoria provinent de l’àudio dels vídeos de Youtube i amb un repertori força interessant. Deezer fa bàsicament el mateix, però té un buscador més potent, una interfície no tan simple i també permet enllaçar cançons o incrustar el reproductor en un altre lloc web, molt útil per la sèrie de posts que comença avui.

El que ve avui és una classe magistral del Rock,  el que les generacions futures hauríen de trobar a l’enciclopèdia en buscar la paraula “Rock”, acompanyada del seu autor. Parlo, ni més ni menys que de “Gimme Shelter” dels Rolling Stones:

Aquesta cançó va veure la llum el 5 de desembre del 1969 de la mà dels Rolling Stones, sent la primera cançó de l’aclamat àlbum “Let it Bleed”, el primer de la banda en vendre  més de 4.000.000 de còpies només als Estats Units (Wow!).

I perquè escullo aquesta cançó i no l’archiconeguda “I Can’t Get no Satisfaction” del 1965 que va canviar el terme Rock’n’Roll? I Can’t Get no Satisfaction és un himne, però trobo que Gimme Shelter reuneix tot el que una cançó de Rock ha de reunir: Una progressió amb un clímax potent, un acompanyament vocal que dongui profunditat, ritme (molt ritme!), un riff de guitarra que es desmarqui i una línia de baix que ompli el tema. No és per desmerèixer un clàssic de clàssics, però trobo que Gimme Shelter, només 4 anys després, demostra un estil molt més depurat de les intencions rockeres d’aquesta mítica banda, i què coi, m’agrada i no puc deixar d’escoltar-la i sovint em trobo cantussejant el chorus.

Si t’ha agradat: You Can’t Always Get What You Want, del mateix album (bonus televisiu: ha aparegut 4 vegades a la sèrie House), Sympathy for the Devil (imprescindible!), She’s A Rainbow, Start me Up i You Got Me Rocking.

I un altre dia ja parlarem de Rock’n’Roll…