La mort ve a salvar els telenotícies insípids d’estiu
L’accident aeri de Barajas és la notícia del dia, el més in, periodísticament parlant, i segurament serà la notícia de la setmana, fins que el dilluns tots ens oblidem del que ha passat, de les pobres famílies i els cadenes de televisió tornaran a omplir els seus insípids telenotícies d’estiu amb successos de sèrie B.
No penso valorar la desgràcia, ni l’accident, ni tant sols faré elocubracions sobre el que pot haver passat o ha deixat de passar. La blogosfera va bastant plena de comentaris crítics sobre la cobertura que s’està donant a l’accident, i no és per menys. Fins i tot els propis invitats dels programes informatius arriben a recriminar als presentadors i les cadenes el tracte que s’està donant a la informació, i no és un fet aïllat.
Com a espectador agraeixo la informació veraç, sense sensacionalismes i amb mesura, i en això destaca la blogosfera, amb punts de vista objectius, actualitzats, contrastats i amb una immediatesa sorprenent, que queda patent en la classe de periodisme dels de Microsiervos amb un article superb que segueix moment a moment tot el que ha anat succeïnt en un article molt complet on s’aporta informació que encara no he vist a cap cadena televisiva.
Admetem-ho, la televisió fa fàstic i ni els telenotícies són capaços d’informar sense caure en els mateixos paranys que la premsa sensacionalista. El morbo ven, i és més rendible mostrar morts, mares i pares plorant, fum i ferralla que no informar com Déu mana. Ens espera un final de setmana ple d’imatges morboses repetides fins la sacietat, connexions en directe absurdes al més pur estil de “No Está Pasando” en què cal generar notícia encara que no n’hi hagi cap.
Com sempre, la blogosfera també s’encarrega de dir la seva i clamar al cel aquest despropòsit. El sempre mordaç Mi Mesa Cojea llença veritats com a punys: “La muerte es el mejor espectáculo del mundo, y las televisiones lo saben tan bien como lo sabes tú“, mentre que la Chica de la Tele apunta sàviament el malbaratament informatiu del qual fan gala les televisions per acabar fent-ho malament i tard.
I un altre dia ja parlarem de crítica televisiva…
