L’estafa contraataca
En el seu moment no en vaig parlar perquè creia que era vox populi, però indefectiblement m’he vist estafat pel canon revolucionari de la SGAE en primera persona i com a blogger… doncs ja us imagineu què ve a les properes línies.
No, no entraré en que si és una estafa, que si són uns lladres (encara acabaríem malament), que si existeix un dret a còpia privada, que és una mesura desmesurada per a protegir un mercat obsolet, etc… només dos exemples.
El primer el va viure (el mismísimo) Enrique Dans, que es va veure literalment robat en pagar més de canon que per una bobina de 50 CD:
I jo ho he viscut en la meva pròpia carn, quan en comprar una gravadora de DVD interna m’he vist estafat pagant més del 10% del valor del que comprava, però el que ja és el colmo és que a sobre (redoble de tambors) l’IVA aplica al canon!!! d’aquesta manera, no només paguem el canon religiosament sinó que a sobre, hisenda s’endú el 16% (ni més ni menys) d’impostos sobre el que ja és un impost revolucionari (ho sé, legalment no és un impost…).
Tot i que podem pensar que només es paga per les gravadores i els CD/DVD, perquè són els medis on es grava material protegit per drets d’autor, estem a pocs passos de que haguem de pagar canon al comprar uns altaveus, doncs els discs durs (fins i tot els interns que vénen de fàbrica amb l’ordinador, per si el SO és pirata…), escàners, impressores, reproductors de mp3 i mòbils paguen canon (i no precisament poc).
Jo, mentre espero saber on van a petar tots aquests diners (la SGAE no sap què és la crisi) seré demagog i penso gravar-me tot el que em peti, que per alguna cosa PAGO (altra cosa no sé).
I un altre dia ja parlarem de quan veurem els energúmens Bautista & Ramoncín a la presó…
Bonus!: I un altre dia ja parlarem de Googlebombing…
