Ser o no ser… client
Ja fa uns dies vaig confessar haver fet el salt a la meva operadora de telefonia mòbil habitual i hegemònica per a tenir un tracte més digne i unes condicions menys draconianes.
Com sol passar en aquestes situacions amb les companyies de telecomunicacions, la realitat ha abandonat qualsevol esperança davant el surrealisme i la estupidesa davant la que em trobo ara com ara. Ja no sóc client de la antiga operadora però sembla importar-los poc a l’hora de bombardejar-me amb SMS i trucades publicitàries.
Tot i haver bloquejat més de quatre nombres de telèfons diferents des dels quals es fa aquest spam, encara rebo alguna trucada oferint-me algun servei (al que no puc ni accedir al no ser client), i que davant la resposta de que ja no estic en aquella companyia no se’m demanen ni les disculpes ni s’emprenen mesures per a aturar-ho.
I sembla que aturar-ho és la gota que fa vessar el got de l’absurditat, doncs he de trucar a un telèfon d’atenció al client per a donar-me de baixa de les comunicacions publicitàries, però resulta que en no ser client no només em facturen la trucada sinó que no me la poden tramitar doncs no estic a la seva base de dades (encara m’hauré de disculpar per trucar al servei d’atenció al client si ja no ho sóc!)
I un altre dia ja parlarem del meravellós món de l’atenció al client…
Doncs jo tinc una altra anècdota relacionada amb aquest món, curiosa i no resolta encara: Resulta que des de març, em van domiciliar una clienta al meu compte corrent i he estat pagant les factures d’aquesta dona des d’aleshores… I es van passant la pilota entre companyia telefònica i entitat bancària a veure qui té la culpa… I el pringat de torn (o sigui, jo), que no ha comès cap error, es troba a l’espera que algú li retorni els diners que li han estillat… en fi…