L’efecte corbata
Quan fa un poc més de dues setmanes vaig començar a treballar per una consultora i per primer cop patia la vestia amb corbata i americana vaig començar a descobrir el que jo anomeno l’efecte corbata.
Ara com ara, vestint com vesteixo, puc entrar a la majoria d’oficines sense que ningú em demani res per a accedir-hi, fins i tot a aquelles oficines (la meva!) on abans era aturat pel conserge i interrogat.
Els que em coneixeu personalment sabeu que tampoc vesteixo tan malament i en les ocasions en què em va aturar el conserge de la meva oficina anava mudat per a fer una entrevista de feina.
Això em porta a pensar que ara em podria esmunyir a molts edificis sense que cridar l’atenció de ningú…
I un altre dia ja parlarem de corbates…




Accenture?
Cuanta raó hi ha en aquesta entrada: les aparences. En efecte, sembla que la predisposició de certs éssers humans en trobar-se amb un altre de la seva mateixa espècie enfundat en un tratje experimenten un fort sentiment d’inferioritat. Sembla ser que les consultores ho tenen ben après. Que curiós que els conserges encara no s’hi hagin acostumat.
Actualment, i de fet sempre, es pot vestir de manera altament respectuosa i elegant sense necessitat de portar americana i corbata. Tanmateix, es pot portar tratje i resultar ofensiu i barroer. Que s’ho preguntin a en Jaime de Marichalar; ell sí que sap combinar.
Per cert, com es deu dir “corbata” en anglès? i americana? ^^